Capitolo quarantatre: darrera angurioska...

Dimarts, era el darrer dia que passàvem sencer a ca nostra... així que no hi ha millor manera que passar-ho que fent maletes i fent net... divertidíssim... Iròniques noltros? Noooo!

També, férem una passadeta pel Chiostro, on (ara sí) ens despedírem per darrera vegada de na Michela, na Selena i el senyor Mario...

I ara sí, férem la despedida de ca nostra així com toca, és a dir, ens asseguérem al sofà (que ja té sa forma dels nostres culs...) i miràrem ses streghe (embrujadas), a la fi s'ha morta na Prue! Dos mesos esperant aquest capítol... i a la fi, ens el perdem... hay que joderse...

Com que en ToniCar ens digué que ens cercàssim sa vida amb lo des cotxe... anàrem a s'internet point per a llogar-ne un de legal i més car... Després d'intentar tropecientas veces ficar ses dades... a la fi, aconseguirem fer sa reserva. Ara només faltava confirmar-ho amb el localitzador que ens havien donat.., i ooh sorpresa! Quan ficàvem el localitzador la pàgina no s'acabava de carregar... així que ens engegaren de s'internet point... i noltros sense saber del tot segur si tendríem macchina o no l'endemà... això mesclat amb els nervis de que havíem de deixar sa casa fou un com un coctel molotov que explotà en els nostres cervells... en el cas de na Joana li vengué amb plorera i a na Marianna, amb un atac de riure malhostiat histèric...

Menos mal, que sa tensió es calmà quan vengueren en Matte i na Giorgia a cercar-nos per sopar i fer sa darrera angurioska. Una vegada a ca els veïnats, el primer pas fou eliminar les restes de l'angurioska precedent... ja que es pardal els havia tengut més d'una setmana a sa terrassa i allò havia fermentat i feia brouet i olorota... va ser una feina si més no complicada i sobretot asquerosa...

Feines fetes, ens disposarem a fer el sopar... però no... en aquella casa no es pot sopar a una hora normal... haguérem de treure un ocell que havia entrat dins es quarto d'en Moreno i li havia cagat es llit... Aquesta tampoc fou una tasca fàcil i quan vam aconseguir treure'l al balcó, es cabron va ser més viu i va entrar dins sa sala... Començà a volar i noltros tapàrem s'angurioska... perquè un llit cagat ens el podíem permetre però una angurioska cagada... això mai!

Encara no sap ni ell com ho va fer... però en Matte, alçà un dit i como por arte de magia l'ocell s'hi col·locà damunt, com si fos un falcó... I au, segon problema resolt, ja podem sopar! Bueno, lo de sopar és un dir..., podem menjar un poc... perquè pensam que aquesta gent quan no sopa de pasta es perd i sempre fa curt.

Varis pokers, cueces i tassons d'angurioska després, ens despedirem fins sa setmana qui vé i anàrem a dormir per darrera vegada al nostre llit.

Reflexió del dia: sofà, llit, casa... no sou els més còmodes del món però ci vai a mancare.

Capitolo quarantadue: la última cena

Diumenge, ens aixecarem prest (per ser diumenge) i partírem cap a Is Arutas, una platja on s'arena està feta de pedretes de quars. Ja hi havíem estat per Pasqua amb sa Jurjur family, i ara tocava nedar-hi. Diooos! Puta merda de domingueros sards!! Estava estibat, creim que tots es coneixien perquè estaven tots junts, ses sombrilles es tocaven ses unes amb ses altres... Un poc més i ens toca estendre sa tovallola dins s'aigua... De fet, na Marianna va tenir un moment de crisi perquè una guarda d'stronzi sense miraments es van asseure davant ella i si allargava ses cames pegava a s'esquena d'un... Vam estar tot lo dia a n'es sol i vam anar a fer un gelat, a un xiringuito que l'any qui ve serà es nostre negoci de paelles... ens forrarem!!

Dilluns dematí, vam anar a veure un mecànic amic d'es novio de na Marianna. Aquí tot va amb xanxullos... i, resulta que aquest home li havia llogat un cotxe a n'en Chris per 15€ al dia, com que som pobres i a un rent a car ens demanen el triple... vam anar a provar sort, mem si ens el llogava a noltros també. Ara mateix, som dimarts horabaixa i encara esperam que aquest home ens digui coses... així que, ara per ara, no tenim cotxe i demà dematí sí o sí hem de deixar sa casa...

Després, férem sa darrera aturada a n'es Chiostro, anàrem a ca nostra, dinàrem i anàrem a ca sa padrina. Ens havia de tornar el que sobrava de sa fiança després de pagar llum, gas, fems, aigua, rentadora i vease monstro des banyo. Així que de 800 euros... ara mateix només en tenim 145... perquè després de pagar i pagar i au paga pur... encara s'ha quedat 200€ per quan arribi sa factura de sa llum.... ufff.... i menos mal que no volia cap dobler nostre.... Vam celebrar es sablazo amb dos xupitos de mirto i almanco ens en regalà una botella per hom...

Després, vam baixar a dur es cd a n'en Cisio i ens va convidar a una birra. Com que en tornar cap a cases vérem sa tartana d'en Matte aparcat davant ca seva... i teníem negocis pendents... vam tocar es timbre. Vam pujar a ca seva i van venir na Giorgia i en Tiziano, vam estar un rato fent es colló... en Matte ens digué que anaven a sopar a ca'n Mirco i mem si hi anàvem, i amb tot el nostre morro ens acoplàrem.

Anàrem tots a ca'n Mirco (novio madurito de na Joana), bé, aquesta vegada a ca son pare i sa mare perquè son de viatge. Casa típica de sa padrina, amb tapetes, estores, sofàs florejats i atrezzatura del genere... Es sopar va ser molt bo, ja sabeu de què no?: pasta al forno amb pesto (lasagna) i seadas mmm, i mitja anguria que havíem xapat a ca es novio de na Joana amb sa katana (com no...). En haver sopat, na Giorgia digué que estava molt plena i na Marianna digué: anch'io, vado a scopare... és a dir, jo també, vaig a follar... hi hagué un moment de tensió on tothom es va mirar i na Marianna pensava.. què conyo he dit?... després tothom esclafí a riure. Com vos podeu suposar no volia dir això... simplement volia dir que anava a explotar... (has vist Mariona jo també tenc perles...).

En haver sopat férem una copeta de licor de llimona, fet de sa mare d'en Mirco, mentre miràvem es concert d'en Ligabue, un home amb una veuarra i una cinquantena d'anys molt molt ben duits! Després d'això, tornàrem a ca nostra i convidàrem a n'en Matte a fer un cueces... i au peneta perquè, ara sí, havia estat el darrer sopar...

Reflexió del dia: quién dijo miedo?!! ja ho veurem si hem de partir carregades i amb bus... tanmateix ja estam immunitzades....

Capitolo quarantuno: notte cagliaritana (Mondo Ichnusa)

Divendres, lo únic memorable que férem fou aferrar-nos unes birres escrivint el capítol anterior. I, just quan havíem acabat, van tocar es timbre, era en Moreno (es nostre veïnat més entranyable) que venia a despedir-se perquè ja partia cap a ca seva. Oooh! Jooo! Li hem agafat molt de carinyo a n'aquest al·lot, esperem que com ha dit ens vengui a visitar.

Si van tocar es timbre, no només va ser per a despedir-se, sinó perquè havíem quedat amb es novio de na Joana i una amiga nostra per anar a Cagliari de “festa”. Així que, partírem amb es cotxe destartalat d'en Matte cap a s'estació, on ens esperava na Giorgia, i tots junts agafarem es tren cap a Los Angeles de Sardegna com diu es novio de na Joana... Sa finalitat era anar a n'es Festival Mondo Ichnusa, on hi tocaven uns tal Afterhours... Es festival es feia a sa platja, i en Matte (que és de Cagliari) en principi ens havia d'indicar com arribar-hi. Enlloc d'això, i encara no sabem ben bé com, acabàrem tots quatre dins un cotxe amb son pare d'en Matte, hòstia Joana ja has conegut al teu sogre!! El sogre en qüestió... molt amable, volia convidar-nos a sopar amb ell... però, educadament, i per iniciativa del seu fill, el deixàrem a ca seva tot sol i a damunt li prenguérem es cotxe...

En Matte, enlloc de dur-nos a n'es Mondo Ichnusa...., ens dugué a fer un giro per sa seva ciutat, vease sa placeta on s'asseu a fer cueces, es seu institut... i aparcà just enmig del carril-bus per a mostrar-nos una pizzeria al taglio regentada per dues bruixes (segons deia ell...)... on pillarem dues birres. Després, decidirem que teníem gana, i vos podem assegurar que després de 137 dies per aquí si ens fan triar si volem sopar de pizza o de panino arabo (vease kebab) triam kebab amb els ulls tancats... així que aparcàrem entrevessats davant un vado i anàrem a cercar un kebab de porc (lo que no passa a Sardegna...).

Birra i kebab en mà, ens aposentarem a sa placeta dels cueces. Allà, ens passarem tropecientos años esperant als amics d'en Matte. Cal esmentar que na Joana es compixava d'ençà que havíem baixat del tren... i aquells no apareixien... i el concert dels Afterhours ja feia una hora que havia començat... Quan ens decidirem a partir i passar del seu rotllo, aparegueren els susodixos, els saludarem i partirem cap a sa platja.

El camí es feu in- in- in- interminable... cristo déu que de gent que va a sa platja del Poetto!! Quan a la fi aconseguírem aparcar, fent aplausos baixarem del cotxe... i s'alegria ens durà poc perquè aparegué un stronzo i ens digué que no podíem aparcar allà... jodeer! Menos mal que a la segunda va la vencida... i aparcàrem.

Bueno, menos da una piedra..., almenys poguérem veure els darrers 5 minuts dels Afterhours... una llàstima perquè sonaven bé. Es Mondo Ichnusa no es pot concebir sense ichnusa, per tant en pillarem un parell i aposentarem es cul damunt s'arena. Allò era talment l'Auba de aquellos maravillosos años... abans que ho masificassin amb es ximpum... Vam estar allà bevent birra, fumant i escoltant música que ens retornava a s'infància vease: Guns'n'Roses, Bon Jovi, The Doors... Van comparèixer dos que els teníem vists per s'universitat i ens van convidar a beure bicicleta... una mescla de biter kas i vernaccia (mistela xunga made in Oristano...).

Quan va acabar sa música (molt prest pel nostre gust) vam pujar a n'es cotxe i vam anar a dormir, prèvia aturada a sa placeta xunga per fer un cueces de buenas noches.

Aquesta vegada, teníem lloc per a dormir, quedàrem a n'es pis de ses germanes de na Giorgia. S'habitació que ens adjudicaren era talment el cuarto de los horrores... quin susto tio, jo no sé si podré dormir... Hem decidit que aquesta al·lota és de l'Opus per lo menos... tot estava ple d'estàtues de sants, d'estampetes, d'aigua de Lourdes i per colmo una cosa penjada a sa paret que semblava una cosa d'aquestes amb punxes que empren per a pegar-se a s'esquena quan fan penitència (no en tenim ni puta idea de quin nom té això... però feia yuyu!) i per acabar de condimentar-ho tot, hi havia escampada per tota s'habitació una macrocol·lecció de bolles de vidre amb neu.

Dissabte dematí, ens vam aixecar prest, na Giorgia ens acompanyà a s'estació i vam haver de córrer per agafar es tren. En arribar a ca nostra, feia massa calor per fer qualsevol cosa, així que literalment no vam fer res de tot lo dia. Lo únic remarcable és que ens menjàrem sa nostra darrera pizza davall ca nostra, i segurament estarem temps a menjar-ne... perquè en arribar a Mallorca ens posarem en quarentena.



Reflexió del dia: on no n'hi ha, no en cerquis...

Capitolo quaranta: Mare e addiò II.

Primer de tot, cal esmentar que hem hagut d'anar a cercar unes birres a n'es barCisio perquè no ens venia s'inspiració, és a dir que deixam baix responsabilitat de sa Heinecken la “qualitat literària” d'aquest capítol... també s'ha de dir que hem hagut d'encendre s'aire acondicionat perquè oggi fa un caldo... que crema ses poques neurones que pul·lulen per es nostres despoblats cervells...

Dimecres, passàrem per s'universitat a despedir-nos d'en Marco i en Biagio, dos al·lots de classe que havien vengut de s'altra punta de Sardegna a fer un examen... ooh ragazzi, ci vediamo per sa Sartiglia!! joder que és de dur això de despedir-se... i para ahogar las penas... vam aprofitar que a la fi han posat busos que duen a ses platges normals i partírem cap a San Giovanni di Sinis.

És sa platja de Tharros, on hi havíem anat per Pasqua amb sa Jurjur family i ens havíem quedat amb ses ganes de tastar aquella aigua. Han posat busos sí... però a unes hores un poc estranyes... només podíem tornar a les 3 o a les 8, així que ens passàrem tot es puto dia a n'es sol sense ni una trista sombrilla... Evidentment, non si capisce un giorno di spiaggia (encara que sigui a Sardegna...) sense un bon trempó (hem trobat pebres vèrds!!! (na Marianna vol remarcar que eren vèèrds, com sa Heinecken i totes ses coses verdes d'aquest món...)) i una truita de patates... mmmm.... com es nostre menjar no hi ha res!!

Res, idoi, tenguérem temps per tot: nedar, torrar-nos, posar-nos plenes d'arena... fins i tot per a seguir amb es nostre estudi sociològic (ja sabeu que hem vengut aquí només per això...). Aquesta vegada tocava: Jovenes hormonados vs platja... Resulta que, estàvem envoltades d'una tropeta de jovenetes i una tropeta de jovenets, que, en principi no es coneixen entre ells... però juventud, divino tesoro... els nins començaren a sacar pecho jugant amb sa pilota davant ses al·lotetes (desgraciades noltros, perquè, de tant en tant, érem interposades sota sa trajectòria de sa pilota..) Res, que tonteo va, tonteo ve... ahora te miro, ahora te sonrio, ara te tir sa pilota, ara agaf a sa més guapeta i la tir dins s'aigua... En fin, ses nines acabaren totes dins s'aigua... però ses tovalloles dels al·lots... també! Ja veis amb quines coses ens entretenim... triste pero cierto...

I es nostre giorno di spiaggia, acabà com acaba un bon dia de platja... fent una cervesa a n'es xiringuito, aquell que na Joana deia que feia olor a carn torrada i feia olor a peix (vease especial Turismo davvero).

Dijous, ens despedírem del Chiostro, férem es darrer cafè (i na Joana es darrer xigarro a n'es fumadero). I en haver dinat, d'un tumbet (darrerament estam gastronòmicament més mallorquines que de costum...) ens vam fotre una botella de Malvasia di Bosa que ens havia duit en Franceso (ja us hem dit que estam de vacances i només necessitam alcohol i platja...) mmm dolcet dolcet, entrava finet! Mentre, li vam gravar un cd de música espanyola a n'en Cisio, no sabem quina idea en té ell, però noltros li vam posar el que ens agrada: Nacho Vegas, Anegats, Extremoduro y Los Planetas entre d'altres... esperem que li agradi...

Cuando el sol cayó, perquè feia un puto caldo... vam anar a tocar es timbre a n'es veïnat, però com que n'Hannibal (el seu cotxe) no era a n'es portal... vam decidir anar a fer un giro... Ens asseguérem a un bar i vérem que tenien granissats, uoo granissat d'ametlla, non ci credo!! i bé que fas reina de no creure-ho!! perquè vaja cosa xereca... era d'ametlles agres, quin schiffo i quina clavada!! Fer aquesta merda de granissat, almenys ens va servir per trobar-nos es novio madurito de na Marianna amb sa seva respectiva i així ens poguérem despedir d'ell.

De tornada a casa, vérem que n'Hannibal ja reposava aparcat al seu lloc habitual i tocàrem es timbre. Perfecte, perquè arribàrem just quan es novio de na Joana preparava un antipasto. Sa paraula antipasto ja ho diu, algo de menjar abans de sa pasta... en aquest cas s'antipasto... era pasta... Al final quedàrem a sopar allà, de què?... de pasta...

Es novio de na Joana va dir que havíem de fer la Festa delle Feste, així que férem una angurioska. Heu de saber, que s'ingredient més important per a fer una angurioska així com toca, és una katana... si ho heu llegit bé... així que manos a la obra...es novio de na Joana, rotllo samurai, xapà, amb un sol cop, s'anguria en dues i au angurioska per tutti!!

Passàrem es vespre bevent, jugant i fumant... per variar un poc... amb una petita diferència, aquesta era sa darrera vegada... va ser molt divertit, al final, i perquè en Biel ens ha donat permís..., li vam regalar es dados a n'en Moreno perquè s'ha enamorat d'aquest joc. Fent es pur, fent es pur... férem les tantes i arribà s'hora de despedir-nos i ficar-nos dins es llit.

Reflexió del dia: senyor X, senyor Y, ci vai a mancare!

Capitolo trentanove: Mare e addiò.

Dissabte, ens despertàrem amb un sms des nostre veïnat: Mare?. Certo que sí! Estam de vacances, lo únic que necessitam és platja i alcohol... Idoi, es veïnat va venir a cercar-nos amb una dona i un ca i partírem amb destí desconegut...

Resulta que sa dona en qüestió, té una 50ena d'anys, estudia viticoltura, té un ca que nom Trilly i fuma cueces..., a més, sa mala puta té un tiparro que te cagues perquè ha nedat tota sa vida. Ens dugueren a un lloc anomenat: Su riu de sa vida, una espècie de cala, que per a nedar has de fer un capfico com a una piscina i després per sortir has d'escalar per ses roques... Realment una passada de lloc!

Vam estar allà tot lo dia, nedant, fent-nos nafres per ses cames per sortir de s'aigua..., fent exercicis aquàtics (resulta que aquesta dona és professora de natació), fumant, jugant a poker i jugant amb na Trilly.

Ens adonàrem de que estam en molt baixa forma... perquè per tornar quasi deixàrem s'ànima pujant una puta costa de roques...

Es vespre, sa nostra intenció era sortir, de fet sentíem una espècie de verbena prop de ca nostra..., però estàvem mortes cansades rebentades i quedàrem tirades a n'es sofà...

Diumenge dematí, amb el mateix equip del dia anterior, partírem un altre vegada a sa platja, aquesta vegada a Putzu Idu. I más de lo mismo: aigua, sol, poker, cueces,... na Joana va diventar una aragosta de lo vermella que tornà.

En tornar cap a cases... férem una aturada a ca aquesta dona. És una loca, que encara que no ens acaba de caure bé, ens fa un poc d'envenja sa seva forma vida... ha viatjat per tot el món i dóna s'impressió de que sempre ha fet el que li ha donat la real gana.

Aviat comença el compte enrere... així que dilluns ja férem la maleta amb sa roba d'hivern... joder com passa el temps... Aquesta setmana serà de despedides... hem de dir adéu a tots els llocs, coses i persones que hanno fatto colpo su di noi... Així que, després de caminar una hora en busca del rent a car perdido... (de fet no el trobàrem..) decidirem anar a fer sa despedida del gelat de pannacotta i de sa tenda de ses camisetes barates...

Dimarts, sa despedida fou un poc més trista... Anàrem a s'universitat a pillar es barcos de tornada (me cago en Iscomar y sus putos 30 años de vida!! merda de publicitat enganyosa!) i ja de passo férem un dels darrers cafès al “bar”, allà hi trobàrem en Francesco, s'al·lot de classe al que li hem agafat més carinyo. Ell, ja se n'anava a ca seva i no tornava pus, i com que encara ens devia una birra perquè el Barça va guanyar a n'el Manchester.., anàrem al lloc on havíem anat el primer dia de tots a fer una birra amb sa classe (joder que fa de poc i a la vegada tant de temps...). Quan ens despedirem, quasi quasi ens caigué sa llagrimeta a tots tres... jooo...

De camí cap a casa, ens aturarem a saludar una coneguda i, mentre, unes gitanes se abalanzaron sobre nosotras dient unes coses del tot incomprensibles... algo sobre un ragazzo, i no prenderme in giro che io non sono una bambina... Però, que conyo diu aqueixa dona??? Volia que li compràssim unes marietes, però no dúiem doblers... al final li donàrem 30 cèntims perquè, pomes noltros... ens va fer yuyu... ja que, feia poc, havíem vist un capítol de n'Aida on sortia una gitana que tirava mal de ojo... aaai que som de pooomes!!

S'horabaixa, decidirem anar a despedir-nos d'un lloc mític! És bar d'en Cisio! (es que tenim just davall ca nostra). Aii quin mal de cap ens has donat amb es puto vidre a les 6 des dematí!! Res, férem, com sempre, ses birres de rigor acompanyades d'una partideta de bríscola... i com sempre, en sortírem d'allà amb es gaterrí de rigor... I, ja que anam de despedides... férem sa penúltima pizza a sa pizzeria d'enfrente... aaai que vos enyorarem de molt pizza capprese i quatro formaggi...

Reflexió del dia: Aii Oristano... això és amor odio... al fin y al cabo t'enyorarem!

Capitolo trentotto: settimana degli essami.

Diumenge i dilluns vam estudiar de valent perquè dimarts teníem examen d'Enologia, realment va ser un martiri... no vos podeu imaginar es mal de caps que dóna fer un puta vi!

Dimarts vam fer s'examen, na Marianna en va sortir contenta, no sense passar per un suplici d'interrogatori en italià que durà 45min, na Joana ho arreglà més aviat, en 5 minuts ja era defora... vaffan'culo enologia!!

Es vespre, estàvem avorrides i pensàrem: i si els hi deim a n'es veïnats que venguin a fer un poker o qualcuna cosa... Idoi maldita la hora en que s'ens ocorregué mirar es feisbuc per si hi havia es número des nostre veïnat... vos podeu creure que després de tant de temps no el teníem?? Sa qüestió és que fins després d'una hora no va aclarir qui érem i això que li havíem dit que érem ses seves veïnades... nà que noltros vam riure un bon rato... i ell, quan va entendre que érem noltros, ens convidà a sopar... anàrem a ca seva. Noltros, ja havíem sopat d'una puta merda d'ensalada amb lletuga i tomàtiga perquè es nostre pressupost no dóna per a més... i els vérem a ells tres, engullint pasta farcida amb salsa i carn capolada i pa i de segon plat hamburgueses fetes casolanes... seran cabrons!! i estan tots tres magres penjats... cagon sa puta!

En haver sopat, ens ensenyaren a jugar a poker, sa versió texana i sa que ells li diuen italiana... també vam jugar a poker dados i a tot mesclat... No ens adonàrem i eren les tantes, així que a dormir que demà hem d'estudiar...

Dijous vam fer s'examen de Viticultura, això dels exàmens orals és una vertadera tortura. Tu, allà davant, i es professor de turno que te mira amb cara de: no m'has de contar res pus? I a més, sa gent entrant i sortint i escoltant el que dius... tot plegat ataca dels nervis i no dones tot el que podries donar... però bueno així i tot, ses dues hem aprovat! Ueee!

Na Marianna es va passar tot s'horabaixa cuinant perquè l'endemà fèiem un dinar amb sa penya, mentre na Joana era a s'universitat estudiant perquè l'endemà tenia un altre examen... ja li va anar bé, perquè va tancar sa biblioteca amb es seu novio i vengueren tots dos juntets cap a cases!! Que monoo que és!!

Es divendres, na Joana partí histèrica dels nervis a fer s'examen (va aprovar!! uo!) i na Marianna va aprendre a fer tiramisú, mentre li ensenyava a una italiana a fer una sangria... Ens va fallar molta gent a n'es dinar, perquè tothom ja havia partit cap als seus pobles..., però bé, menos mal que van venir els que per a noltros son els més importants (menos una que era a s'hospital patint d'apendicitis sense tenir apèndix...).

Es trempó, sa truita, sa sangria i ses herbes van triomfar! Després de dinar, ens passàrem tot lo dia jugant a cartes, vam jugar a: uno, briscola (escambrit, vamos), piràmide (joc de beure, après dels erasmus espanyols), sbirro, animali, asso, burro (que ells li diuen merda), poker italià, poker texà, poker dados i a mentider. A més, vam muntar sa play per jugar a futbol i a cotxos... I també, aprenguérem un joc sard, sa Murra, una mescla entre pedra paper tisores i pares o nones... has de pensar un poc més però...

Res, acabàrem amb agujetas de seure enterra i un poc urriaques... El dinar-sopar va finalitzar a cals veïnats amb una partida de poker de veres... és a dir amb doblers... 8 trists euros que guanyà na Marianna, uoo! Menos da una piedra...

Reflexió del dia: ens mola això de jugar a poker...

Capitolo trentasette: Festa nella spiaggia

Diumenge, celebrarem la darrera ressaca post-Tumbao amb el darrer cueces i 2 pel·lis:

- Vida y color: joder com està en Miguel Angel Silvestre...
- 24 hours party people: culturitzant a na Marianna...

Dilluns, en haver sopat, van venir uns amics a jugar a poker dados i els hi donàrem a tastar ses herbes... sa botella era un poc més de mitja, i ara només en queda un culet... Després, es veïnat ens envià un missatge de que es novio de na Joana era a ca seva i ens volia saludar... Comor?? Idoi anàrem tots a cals veinats, es novio de na Joana ens havia duit s'olla de sa sangria que havíem deixat a ca seva. I vam descobrir que, com que es novio de na Marianna se n'ha anat, ara ell vé a viure amb els nostres veïnats dues setmanes, yuhuuuuu!! Na Joana està feliç!

Dijous horabaixa, en tornar de sa biblioteca, vam tenir sa primera visita des novio de na Joana. Y yo con estos pelos!! Res, resulta que l'havien deixat defora i va venir a ca nostra a veure sa Selezione Azurra que jugava contra Egipte.

En haver sopat, partirem amb els veïnats cap a Torregrande, a sa darrera festa universitària. Es feia en un xiringuito pijo a pie de playa (a Mallorca segur que ja l'haurien tomat... o l'haurien enrevoltat d'hotels...). No hi havia massa gent, el més destacable era sa nostra amiga enòloga loca que es presentà amb un atuendo de los más pintoresco: un flotador passat per sa cintura i unes ulleres de cerveses (vease foto).Primer, vam fer mariconadetes de colorins assegudets allà, fins que es nostre veïnat va tenir fumera i ens vam acostar a sa vorereta de la mar... Aquí tenen un radar per aquestes coses..., i va començar a venir tothom.

Bevent i fumant, no ens vam donar ni compte i tothom ja era dins s'aigua... pensàvem que això seria al final, però no eren ni les 2 i noltros també ja hi érem... Quan ja estàvem mig eixutes i mig vestides, ens presentaren a un tal Luigi, que no havia nedat. I na Marianna, que anava mig sbronza..., va decidir intentar tirar al suo nuovo amico Luigi all'acqua... però al final hi acabà ella... amb camiseta inclosa... No ens enrecordam si abans o després d'això, però també li va ensenyar s'art de fer sa croqueta a n'es novio de na Joana...

Com que tothom estava dispersat i hi havia més gent a sa platja que a n'es xiringuito, sa cosa es va anar buidant... i vam acabar, com sempre s'acaben ses festes aquí..., menjant un panino a un xiringuito portàtil d'en medio de la nada... I au, a dormir!

Divendres, va venir es nostre veïnat i ens dugué es bolso d'Ichnusa que ens havia promès, uooo! Serà sa nova sensació de ses verbenes!!

Es dissabte vespre, va venir una amiga nostra i el seu amic Brandon... no nomia així, però era clavadet a n'es de sensación de vivir: mateix pentinat, mateix jersei per dins es calçons, mateixos calçons pujats i mateixes sabates... sa putada és que era mono es tio... però rei... en Brandon ja era horter fa 15 anys!! Férem una angurioska (això és el nostre invent i pensam que serà sa sensació de s'estiu perque anirem montant xiringuitos a ses verbenes) i després anàrem a n'es xiriguito de Torregrande a fer dos beures. Notte!!

Reflexió del dia: angurioska--> tassó petit = 1€, tassó gran = 2,5€