NON CAPITO NIENTE!!

Capitolo quarantatre: darrera angurioska...

2009-07-23T03:08:00.001-07:00

Dimarts, era el darrer dia que passàvem sencer a ca nostra... així que no hi ha millor manera que passar-ho que fent maletes i fent net... divertidíssim... Iròniques noltros? Noooo!

També, férem una passadeta pel Chiostro, on (ara sí) ens despedírem per darrera vegada de na Michela, na Selena i el senyor Mario...

I ara sí, férem la despedida de ca nostra així com toca, és a dir, ens asseguérem al sofà (que ja té sa forma dels nostres culs...) i miràrem ses streghe (embrujadas), a la fi s'ha morta na Prue! Dos mesos esperant aquest capítol... i a la fi, ens el perdem... hay que joderse...

Com que en ToniCar ens digué que ens cercàssim sa vida amb lo des cotxe... anàrem a s'internet point per a llogar-ne un de legal i més car... Després d'intentar tropecientas veces ficar ses dades... a la fi, aconseguirem fer sa reserva. Ara només faltava confirmar-ho amb el localitzador que ens havien donat.., i ooh sorpresa! Quan ficàvem el localitzador la pàgina no s'acabava de carregar... així que ens engegaren de s'internet point... i noltros sense saber del tot segur si tendríem macchina o no l'endemà... això mesclat amb els nervis de que havíem de deixar sa casa fou un com un coctel molotov que explotà en els nostres cervells... en el cas de na Joana li vengué amb plorera i a na Marianna, amb un atac de riure malhostiat histèric...

Menos mal, que sa tensió es calmà quan vengueren en Matte i na Giorgia a cercar-nos per sopar i fer sa darrera angurioska. Una vegada a ca els veïnats, el primer pas fou eliminar les restes de l'angurioska precedent... ja que es pardal els havia tengut més d'una setmana a sa terrassa i allò havia fermentat i feia brouet i olorota... va ser una feina si més no complicada i sobretot asquerosa...

Feines fetes, ens disposarem a fer el sopar... però no... en aquella casa no es pot sopar a una hora normal... haguérem de treure un ocell que havia entrat dins es quarto d'en Moreno i li havia cagat es llit... Aquesta tampoc fou una tasca fàcil i quan vam aconseguir treure'l al balcó, es cabron va ser més viu i va entrar dins sa sala... Començà a volar i noltros tapàrem s'angurioska... perquè un llit cagat ens el podíem permetre però una angurioska cagada... això mai!

Encara no sap ni ell com ho va fer... però en Matte, alçà un dit i como por arte de magia l'ocell s'hi col·locà damunt, com si fos un falcó... I au, segon problema resolt, ja podem sopar! Bueno, lo de sopar és un dir..., podem menjar un poc... perquè pensam que aquesta gent quan no sopa de pasta es perd i sempre fa curt.

Varis pokers, cueces i tassons d'angurioska després, ens despedirem fins sa setmana qui vé i anàrem a dormir per darrera vegada al nostre llit.

Reflexió del dia: sofà, llit, casa... no sou els més còmodes del món però ci vai a mancare.

Capitolo quarantadue: la última cena

2009-07-21T06:56:00.000-07:00

Diumenge, ens aixecarem prest (per ser diumenge) i partírem cap a Is Arutas, una platja on s'arena està feta de pedretes de quars. Ja hi havíem estat per Pasqua amb sa Jurjur family, i ara tocava nedar-hi. Diooos! Puta merda de domingueros sards!! Estava estibat, creim que tots es coneixien perquè estaven tots junts, ses sombrilles es tocaven ses unes amb ses altres... Un poc més i ens toca estendre sa tovallola dins s'aigua... De fet, na Marianna va tenir un moment de crisi perquè una guarda d'stronzi sense miraments es van asseure davant ella i si allargava ses cames pegava a s'esquena d'un... Vam estar tot lo dia a n'es sol i vam anar a fer un gelat, a un xiringuito que l'any qui ve serà es nostre negoci de paelles... ens forrarem!!

Dilluns dematí, vam anar a veure un mecànic amic d'es novio de na Marianna. Aquí tot va amb xanxullos... i, resulta que aquest home li havia llogat un cotxe a n'en Chris per 15€ al dia, com que som pobres i a un rent a car ens demanen el triple... vam anar a provar sort, mem si ens el llogava a noltros també. Ara mateix, som dimarts horabaixa i encara esperam que aquest home ens digui coses... així que, ara per ara, no tenim cotxe i demà dematí sí o sí hem de deixar sa casa...

Després, férem sa darrera aturada a n'es Chiostro, anàrem a ca nostra, dinàrem i anàrem a ca sa padrina. Ens havia de tornar el que sobrava de sa fiança després de pagar llum, gas, fems, aigua, rentadora i vease monstro des banyo. Així que de 800 euros... ara mateix només en tenim 145... perquè després de pagar i pagar i au paga pur... encara s'ha quedat 200€ per quan arribi sa factura de sa llum.... ufff.... i menos mal que no volia cap dobler nostre.... Vam celebrar es sablazo amb dos xupitos de mirto i almanco ens en regalà una botella per hom...

Després, vam baixar a dur es cd a n'en Cisio i ens va convidar a una birra. Com que en tornar cap a cases vérem sa tartana d'en Matte aparcat davant ca seva... i teníem negocis pendents... vam tocar es timbre. Vam pujar a ca seva i van venir na Giorgia i en Tiziano, vam estar un rato fent es colló... en Matte ens digué que anaven a sopar a ca'n Mirco i mem si hi anàvem, i amb tot el nostre morro ens acoplàrem.

Anàrem tots a ca'n Mirco (novio madurito de na Joana), bé, aquesta vegada a ca son pare i sa mare perquè son de viatge. Casa típica de sa padrina, amb tapetes, estores, sofàs florejats i atrezzatura del genere... Es sopar va ser molt bo, ja sabeu de què no?: pasta al forno amb pesto (lasagna) i seadas mmm, i mitja anguria que havíem xapat a ca es novio de na Joana amb sa katana (com no...). En haver sopat, na Giorgia digué que estava molt plena i na Marianna digué: anch'io, vado a scopare... és a dir, jo també, vaig a follar... hi hagué un moment de tensió on tothom es va mirar i na Marianna pensava.. què conyo he dit?... després tothom esclafí a riure. Com vos podeu suposar no volia dir això... simplement volia dir que anava a explotar... (has vist Mariona jo també tenc perles...).

En haver sopat férem una copeta de licor de llimona, fet de sa mare d'en Mirco, mentre miràvem es concert d'en Ligabue, un home amb una veuarra i una cinquantena d'anys molt molt ben duits! Després d'això, tornàrem a ca nostra i convidàrem a n'en Matte a fer un cueces... i au peneta perquè, ara sí, havia estat el darrer sopar...

Reflexió del dia: quién dijo miedo?!! ja ho veurem si hem de partir carregades i amb bus... tanmateix ja estam immunitzades....

Capitolo quarantuno: notte cagliaritana (Mondo Ichnusa)

2009-07-21T06:45:00.000-07:00

Divendres, lo únic memorable que férem fou aferrar-nos unes birres escrivint el capítol anterior. I, just quan havíem acabat, van tocar es timbre, era en Moreno (es nostre veïnat més entranyable) que venia a despedir-se perquè ja partia cap a ca seva. Oooh! Jooo! Li hem agafat molt de carinyo a n'aquest al·lot, esperem que com ha dit ens vengui a visitar.

Si van tocar es timbre, no només va ser per a despedir-se, sinó perquè havíem quedat amb es novio de na Joana i una amiga nostra per anar a Cagliari de “festa”. Així que, partírem amb es cotxe destartalat d'en Matte cap a s'estació, on ens esperava na Giorgia, i tots junts agafarem es tren cap a Los Angeles de Sardegna com diu es novio de na Joana... Sa finalitat era anar a n'es Festival Mondo Ichnusa, on hi tocaven uns tal Afterhours... Es festival es feia a sa platja, i en Matte (que és de Cagliari) en principi ens havia d'indicar com arribar-hi. Enlloc d'això, i encara no sabem ben bé com, acabàrem tots quatre dins un cotxe amb son pare d'en Matte, hòstia Joana ja has conegut al teu sogre!! El sogre en qüestió... molt amable, volia convidar-nos a sopar amb ell... però, educadament, i per iniciativa del seu fill, el deixàrem a ca seva tot sol i a damunt li prenguérem es cotxe...

En Matte, enlloc de dur-nos a n'es Mondo Ichnusa...., ens dugué a fer un giro per sa seva ciutat, vease sa placeta on s'asseu a fer cueces, es seu institut... i aparcà just enmig del carril-bus per a mostrar-nos una pizzeria al taglio regentada per dues bruixes (segons deia ell...)... on pillarem dues birres. Després, decidirem que teníem gana, i vos podem assegurar que després de 137 dies per aquí si ens fan triar si volem sopar de pizza o de panino arabo (vease kebab) triam kebab amb els ulls tancats... així que aparcàrem entrevessats davant un vado i anàrem a cercar un kebab de porc (lo que no passa a Sardegna...).

Birra i kebab en mà, ens aposentarem a sa placeta dels cueces. Allà, ens passarem tropecientos años esperant als amics d'en Matte. Cal esmentar que na Joana es compixava d'ençà que havíem baixat del tren... i aquells no apareixien... i el concert dels Afterhours ja feia una hora que havia començat... Quan ens decidirem a partir i passar del seu rotllo, aparegueren els susodixos, els saludarem i partirem cap a sa platja.

El camí es feu in- in- in- interminable... cristo déu que de gent que va a sa platja del Poetto!! Quan a la fi aconseguírem aparcar, fent aplausos baixarem del cotxe... i s'alegria ens durà poc perquè aparegué un stronzo i ens digué que no podíem aparcar allà... jodeer! Menos mal que a la segunda va la vencida... i aparcàrem.

Bueno, menos da una piedra..., almenys poguérem veure els darrers 5 minuts dels Afterhours... una llàstima perquè sonaven bé. Es Mondo Ichnusa no es pot concebir sense ichnusa, per tant en pillarem un parell i aposentarem es cul damunt s'arena. Allò era talment l'Auba de aquellos maravillosos años... abans que ho masificassin amb es ximpum... Vam estar allà bevent birra, fumant i escoltant música que ens retornava a s'infància vease: Guns'n'Roses, Bon Jovi, The Doors... Van comparèixer dos que els teníem vists per s'universitat i ens van convidar a beure bicicleta... una mescla de biter kas i vernaccia (mistela xunga made in Oristano...).

Quan va acabar sa música (molt prest pel nostre gust) vam pujar a n'es cotxe i vam anar a dormir, prèvia aturada a sa placeta xunga per fer un cueces de buenas noches.

Aquesta vegada, teníem lloc per a dormir, quedàrem a n'es pis de ses germanes de na Giorgia. S'habitació que ens adjudicaren era talment el cuarto de los horrores... quin susto tio, jo no sé si podré dormir... Hem decidit que aquesta al·lota és de l'Opus per lo menos... tot estava ple d'estàtues de sants, d'estampetes, d'aigua de Lourdes i per colmo una cosa penjada a sa paret que semblava una cosa d'aquestes amb punxes que empren per a pegar-se a s'esquena quan fan penitència (no en tenim ni puta idea de quin nom té això... però feia yuyu!) i per acabar de condimentar-ho tot, hi havia escampada per tota s'habitació una macrocol·lecció de bolles de vidre amb neu.

Dissabte dematí, ens vam aixecar prest, na Giorgia ens acompanyà a s'estació i vam haver de córrer per agafar es tren. En arribar a ca nostra, feia massa calor per fer qualsevol cosa, així que literalment no vam fer res de tot lo dia. Lo únic remarcable és que ens menjàrem sa nostra darrera pizza davall ca nostra, i segurament estarem temps a menjar-ne... perquè en arribar a Mallorca ens posarem en quarentena.

Reflexió del dia: on no n'hi ha, no en cerquis...

Capitolo quaranta: Mare e addiò II.

2009-07-06T02:19:00.000-07:00

Primer de tot, cal esmentar que hem hagut d'anar a cercar unes birres a n'es barCisio perquè no ens venia s'inspiració, és a dir que deixam baix responsabilitat de sa Heinecken la “qualitat literària” d'aquest capítol... també s'ha de dir que hem hagut d'encendre s'aire acondicionat perquè oggi fa un caldo... que crema ses poques neurones que pul·lulen per es nostres despoblats cervells...

Dimecres, passàrem per s'universitat a despedir-nos d'en Marco i en Biagio, dos al·lots de classe que havien vengut de s'altra punta de Sardegna a fer un examen... ooh ragazzi, ci vediamo per sa Sartiglia!! joder que és de dur això de despedir-se... i para ahogar las penas... vam aprofitar que a la fi han posat busos que duen a ses platges normals i partírem cap a San Giovanni di Sinis.

És sa platja de Tharros, on hi havíem anat per Pasqua amb sa Jurjur family i ens havíem quedat amb ses ganes de tastar aquella aigua. Han posat busos sí... però a unes hores un poc estranyes... només podíem tornar a les 3 o a les 8, així que ens passàrem tot es puto dia a n'es sol sense ni una trista sombrilla... Evidentment, non si capisce un giorno di spiaggia (encara que sigui a Sardegna...) sense un bon trempó (hem trobat pebres vèrds!!! (na Marianna vol remarcar que eren vèèrds, com sa Heinecken i totes ses coses verdes d'aquest món...)) i una truita de patates... mmmm.... com es nostre menjar no hi ha res!!

Res, idoi, tenguérem temps per tot: nedar, torrar-nos, posar-nos plenes d'arena... fins i tot per a seguir amb es nostre estudi sociològic (ja sabeu que hem vengut aquí només per això...). Aquesta vegada tocava: Jovenes hormonados vs platja... Resulta que, estàvem envoltades d'una tropeta de jovenetes i una tropeta de jovenets, que, en principi no es coneixen entre ells... però juventud, divino tesoro... els nins començaren a sacar pecho jugant amb sa pilota davant ses al·lotetes (desgraciades noltros, perquè, de tant en tant, érem interposades sota sa trajectòria de sa pilota..) Res, que tonteo va, tonteo ve... ahora te miro, ahora te sonrio, ara te tir sa pilota, ara agaf a sa més guapeta i la tir dins s'aigua... En fin, ses nines acabaren totes dins s'aigua... però ses tovalloles dels al·lots... també! Ja veis amb quines coses ens entretenim... triste pero cierto...

I es nostre giorno di spiaggia, acabà com acaba un bon dia de platja... fent una cervesa a n'es xiringuito, aquell que na Joana deia que feia olor a carn torrada i feia olor a peix (vease especial Turismo davvero).

Dijous, ens despedírem del Chiostro, férem es darrer cafè (i na Joana es darrer xigarro a n'es fumadero). I en haver dinat, d'un tumbet (darrerament estam gastronòmicament més mallorquines que de costum...) ens vam fotre una botella de Malvasia di Bosa que ens havia duit en Franceso (ja us hem dit que estam de vacances i només necessitam alcohol i platja...) mmm dolcet dolcet, entrava finet! Mentre, li vam gravar un cd de música espanyola a n'en Cisio, no sabem quina idea en té ell, però noltros li vam posar el que ens agrada: Nacho Vegas, Anegats, Extremoduro y Los Planetas entre d'altres... esperem que li agradi...

Cuando el sol cayó, perquè feia un puto caldo... vam anar a tocar es timbre a n'es veïnat, però com que n'Hannibal (el seu cotxe) no era a n'es portal... vam decidir anar a fer un giro... Ens asseguérem a un bar i vérem que tenien granissats, uoo granissat d'ametlla, non ci credo!! i bé que fas reina de no creure-ho!! perquè vaja cosa xereca... era d'ametlles agres, quin schiffo i quina clavada!! Fer aquesta merda de granissat, almenys ens va servir per trobar-nos es novio madurito de na Marianna amb sa seva respectiva i així ens poguérem despedir d'ell.

De tornada a casa, vérem que n'Hannibal ja reposava aparcat al seu lloc habitual i tocàrem es timbre. Perfecte, perquè arribàrem just quan es novio de na Joana preparava un antipasto. Sa paraula antipasto ja ho diu, algo de menjar abans de sa pasta... en aquest cas s'antipasto... era pasta... Al final quedàrem a sopar allà, de què?... de pasta...

Es novio de na Joana va dir que havíem de fer la Festa delle Feste, així que férem una angurioska. Heu de saber, que s'ingredient més important per a fer una angurioska així com toca, és una katana... si ho heu llegit bé... així que manos a la obra...es novio de na Joana, rotllo samurai, xapà, amb un sol cop, s'anguria en dues i au angurioska per tutti!!

Passàrem es vespre bevent, jugant i fumant... per variar un poc... amb una petita diferència, aquesta era sa darrera vegada... va ser molt divertit, al final, i perquè en Biel ens ha donat permís..., li vam regalar es dados a n'en Moreno perquè s'ha enamorat d'aquest joc. Fent es pur, fent es pur... férem les tantes i arribà s'hora de despedir-nos i ficar-nos dins es llit.

Reflexió del dia: senyor X, senyor Y, ci vai a mancare!

Capitolo trentanove: Mare e addiò.

2009-07-06T02:17:00.000-07:00

Dissabte, ens despertàrem amb un sms des nostre veïnat: Mare?. Certo que sí! Estam de vacances, lo únic que necessitam és platja i alcohol... Idoi, es veïnat va venir a cercar-nos amb una dona i un ca i partírem amb destí desconegut...

Resulta que sa dona en qüestió, té una 50ena d'anys, estudia viticoltura, té un ca que nom Trilly i fuma cueces..., a més, sa mala puta té un tiparro que te cagues perquè ha nedat tota sa vida. Ens dugueren a un lloc anomenat: Su riu de sa vida, una espècie de cala, que per a nedar has de fer un capfico com a una piscina i després per sortir has d'escalar per ses roques... Realment una passada de lloc!

Vam estar allà tot lo dia, nedant, fent-nos nafres per ses cames per sortir de s'aigua..., fent exercicis aquàtics (resulta que aquesta dona és professora de natació), fumant, jugant a poker i jugant amb na Trilly.

Ens adonàrem de que estam en molt baixa forma... perquè per tornar quasi deixàrem s'ànima pujant una puta costa de roques...

Es vespre, sa nostra intenció era sortir, de fet sentíem una espècie de verbena prop de ca nostra..., però estàvem mortes cansades rebentades i quedàrem tirades a n'es sofà...

Diumenge dematí, amb el mateix equip del dia anterior, partírem un altre vegada a sa platja, aquesta vegada a Putzu Idu. I más de lo mismo: aigua, sol, poker, cueces,... na Joana va diventar una aragosta de lo vermella que tornà.

En tornar cap a cases... férem una aturada a ca aquesta dona. És una loca, que encara que no ens acaba de caure bé, ens fa un poc d'envenja sa seva forma vida... ha viatjat per tot el món i dóna s'impressió de que sempre ha fet el que li ha donat la real gana.

Aviat comença el compte enrere... així que dilluns ja férem la maleta amb sa roba d'hivern... joder com passa el temps... Aquesta setmana serà de despedides... hem de dir adéu a tots els llocs, coses i persones que hanno fatto colpo su di noi... Així que, després de caminar una hora en busca del rent a car perdido... (de fet no el trobàrem..) decidirem anar a fer sa despedida del gelat de pannacotta i de sa tenda de ses camisetes barates...

Dimarts, sa despedida fou un poc més trista... Anàrem a s'universitat a pillar es barcos de tornada (me cago en Iscomar y sus putos 30 años de vida!! merda de publicitat enganyosa!) i ja de passo férem un dels darrers cafès al “bar”, allà hi trobàrem en Francesco, s'al·lot de classe al que li hem agafat més carinyo. Ell, ja se n'anava a ca seva i no tornava pus, i com que encara ens devia una birra perquè el Barça va guanyar a n'el Manchester.., anàrem al lloc on havíem anat el primer dia de tots a fer una birra amb sa classe (joder que fa de poc i a la vegada tant de temps...). Quan ens despedirem, quasi quasi ens caigué sa llagrimeta a tots tres... jooo...

De camí cap a casa, ens aturarem a saludar una coneguda i, mentre, unes gitanes se abalanzaron sobre nosotras dient unes coses del tot incomprensibles... algo sobre un ragazzo, i no prenderme in giro che io non sono una bambina... Però, que conyo diu aqueixa dona??? Volia que li compràssim unes marietes, però no dúiem doblers... al final li donàrem 30 cèntims perquè, pomes noltros... ens va fer yuyu... ja que, feia poc, havíem vist un capítol de n'Aida on sortia una gitana que tirava mal de ojo... aaai que som de pooomes!!

S'horabaixa, decidirem anar a despedir-nos d'un lloc mític! És bar d'en Cisio! (es que tenim just davall ca nostra). Aii quin mal de cap ens has donat amb es puto vidre a les 6 des dematí!! Res, férem, com sempre, ses birres de rigor acompanyades d'una partideta de bríscola... i com sempre, en sortírem d'allà amb es gaterrí de rigor... I, ja que anam de despedides... férem sa penúltima pizza a sa pizzeria d'enfrente... aaai que vos enyorarem de molt pizza capprese i quatro formaggi...

Reflexió del dia: Aii Oristano... això és amor odio... al fin y al cabo t'enyorarem!

Capitolo trentotto: settimana degli essami.

2009-07-06T02:00:00.001-07:00

Diumenge i dilluns vam estudiar de valent perquè dimarts teníem examen d'Enologia, realment va ser un martiri... no vos podeu imaginar es mal de caps que dóna fer un puta vi!

Dimarts vam fer s'examen, na Marianna en va sortir contenta, no sense passar per un suplici d'interrogatori en italià que durà 45min, na Joana ho arreglà més aviat, en 5 minuts ja era defora... vaffan'culo enologia!!

Es vespre, estàvem avorrides i pensàrem: i si els hi deim a n'es veïnats que venguin a fer un poker o qualcuna cosa... Idoi maldita la hora en que s'ens ocorregué mirar es feisbuc per si hi havia es número des nostre veïnat... vos podeu creure que després de tant de temps no el teníem?? Sa qüestió és que fins després d'una hora no va aclarir qui érem i això que li havíem dit que érem ses seves veïnades... nà que noltros vam riure un bon rato... i ell, quan va entendre que érem noltros, ens convidà a sopar... anàrem a ca seva. Noltros, ja havíem sopat d'una puta merda d'ensalada amb lletuga i tomàtiga perquè es nostre pressupost no dóna per a més... i els vérem a ells tres, engullint pasta farcida amb salsa i carn capolada i pa i de segon plat hamburgueses fetes casolanes... seran cabrons!! i estan tots tres magres penjats... cagon sa puta!

En haver sopat, ens ensenyaren a jugar a poker, sa versió texana i sa que ells li diuen italiana... també vam jugar a poker dados i a tot mesclat... No ens adonàrem i eren les tantes, així que a dormir que demà hem d'estudiar...

Dijous vam fer s'examen de Viticultura, això dels exàmens orals és una vertadera tortura. Tu, allà davant, i es professor de turno que te mira amb cara de: no m'has de contar res pus? I a més, sa gent entrant i sortint i escoltant el que dius... tot plegat ataca dels nervis i no dones tot el que podries donar... però bueno així i tot, ses dues hem aprovat! Ueee!

Na Marianna es va passar tot s'horabaixa cuinant perquè l'endemà fèiem un dinar amb sa penya, mentre na Joana era a s'universitat estudiant perquè l'endemà tenia un altre examen... ja li va anar bé, perquè va tancar sa biblioteca amb es seu novio i vengueren tots dos juntets cap a cases!! Que monoo que és!!

Es divendres, na Joana partí histèrica dels nervis a fer s'examen (va aprovar!! uo!) i na Marianna va aprendre a fer tiramisú, mentre li ensenyava a una italiana a fer una sangria... Ens va fallar molta gent a n'es dinar, perquè tothom ja havia partit cap als seus pobles..., però bé, menos mal que van venir els que per a noltros son els més importants (menos una que era a s'hospital patint d'apendicitis sense tenir apèndix...).

Es trempó, sa truita, sa sangria i ses herbes van triomfar! Després de dinar, ens passàrem tot lo dia jugant a cartes, vam jugar a: uno, briscola (escambrit, vamos), piràmide (joc de beure, après dels erasmus espanyols), sbirro, animali, asso, burro (que ells li diuen merda), poker italià, poker texà, poker dados i a mentider. A més, vam muntar sa play per jugar a futbol i a cotxos... I també, aprenguérem un joc sard, sa Murra, una mescla entre pedra paper tisores i pares o nones... has de pensar un poc més però...

Res, acabàrem amb agujetas de seure enterra i un poc urriaques... El dinar-sopar va finalitzar a cals veïnats amb una partida de poker de veres... és a dir amb doblers... 8 trists euros que guanyà na Marianna, uoo! Menos da una piedra...

Reflexió del dia: ens mola això de jugar a poker...

Capitolo trentasette: Festa nella spiaggia

2009-06-28T15:13:00.000-07:00

Diumenge, celebrarem la darrera ressaca post-Tumbao amb el darrer cueces i 2 pel·lis:

- Vida y color: joder com està en Miguel Angel Silvestre...
- 24 hours party people: culturitzant a na Marianna...

Dilluns, en haver sopat, van venir uns amics a jugar a poker dados i els hi donàrem a tastar ses herbes... sa botella era un poc més de mitja, i ara només en queda un culet... Després, es veïnat ens envià un missatge de que es novio de na Joana era a ca seva i ens volia saludar... Comor?? Idoi anàrem tots a cals veinats, es novio de na Joana ens havia duit s'olla de sa sangria que havíem deixat a ca seva. I vam descobrir que, com que es novio de na Marianna se n'ha anat, ara ell vé a viure amb els nostres veïnats dues setmanes, yuhuuuuu!! Na Joana està feliç!

Dijous horabaixa, en tornar de sa biblioteca, vam tenir sa primera visita des novio de na Joana. Y yo con estos pelos!! Res, resulta que l'havien deixat defora i va venir a ca nostra a veure sa Selezione Azurra que jugava contra Egipte.

En haver sopat, partirem amb els veïnats cap a Torregrande, a sa darrera festa universitària. Es feia en un xiringuito pijo a pie de playa (a Mallorca segur que ja l'haurien tomat... o l'haurien enrevoltat d'hotels...). No hi havia massa gent, el més destacable era sa nostra amiga enòloga loca que es presentà amb un atuendo de los más pintoresco: un flotador passat per sa cintura i unes ulleres de cerveses (vease foto).Primer, vam fer mariconadetes de colorins assegudets allà, fins que es nostre veïnat va tenir fumera i ens vam acostar a sa vorereta de la mar... Aquí tenen un radar per aquestes coses..., i va començar a venir tothom.

Bevent i fumant, no ens vam donar ni compte i tothom ja era dins s'aigua... pensàvem que això seria al final, però no eren ni les 2 i noltros també ja hi érem... Quan ja estàvem mig eixutes i mig vestides, ens presentaren a un tal Luigi, que no havia nedat. I na Marianna, que anava mig sbronza..., va decidir intentar tirar al suo nuovo amico Luigi all'acqua... però al final hi acabà ella... amb camiseta inclosa... No ens enrecordam si abans o després d'això, però també li va ensenyar s'art de fer sa croqueta a n'es novio de na Joana...

Com que tothom estava dispersat i hi havia més gent a sa platja que a n'es xiringuito, sa cosa es va anar buidant... i vam acabar, com sempre s'acaben ses festes aquí..., menjant un panino a un xiringuito portàtil d'en medio de la nada... I au, a dormir!

Divendres, va venir es nostre veïnat i ens dugué es bolso d'Ichnusa que ens havia promès, uooo! Serà sa nova sensació de ses verbenes!!

Es dissabte vespre, va venir una amiga nostra i el seu amic Brandon... no nomia així, però era clavadet a n'es de sensación de vivir: mateix pentinat, mateix jersei per dins es calçons, mateixos calçons pujats i mateixes sabates... sa putada és que era mono es tio... però rei... en Brandon ja era horter fa 15 anys!! Férem una angurioska (això és el nostre invent i pensam que serà sa sensació de s'estiu perque anirem montant xiringuitos a ses verbenes) i després anàrem a n'es xiriguito de Torregrande a fer dos beures. Notte!!

Reflexió del dia: angurioska--> tassó petit = 1€, tassó gran = 2,5€

Capitolo trentasei: Arrivederci Tumbao!!

2009-06-23T05:30:00.000-07:00

Divendres va ser un dia dur... i, en arribar es vespre, com que no sabíem que fer, i necessitàvem proteïnes, decidirem anar a pillar un kebab, unes birres i fer un picnic a n'es parc.

Es dissabte, sa padrina, com que ens havia vist estudiar dur tota sa setmana, i a més, creiem que li sap greu haver-nos estafat per arreglar una rentadora que ja fa 15 dies que es va espenyar i encara no tenim..., ens va dur una ollada de pasta, mmm... ja ens va anar bé, no només per sa nostra panxa, sinó que també per la nostra economia post-Primavera que encara està més en crisi que abans...

De puta xurra, i via feisbuc... (és que això del feis es la hòstia...) descobrírem que a n'es Tumbao només li quedaven dos caps de setmana de vida i després posava vacances. Això no pot ser... hi hem d'anar una darrera vegada!! Au idò, Marianna comença a mirar mem que te poses que partim! I au, ja ens teniu ben endiumenjades dins es bus cap a Sassari, que per cert era el mateix del primer dia... era un senyal?

Vam baixar del bus, i ooh terror!! Tot era massa fantàstic: feia claror, no feia fred, es conductor del bus no estava loco... ai ai Joana que això és un mal senyal... i dit això cataclac! A na Marianna li va fugir sa sola de sa sabata... realment no ho considerarem una putada sinó un alivio! Uuf menos mal! Ara començam a anar! Aquest vespre promet!

Així que mig correntsos i esquivant una processó, que no sabem ni de que era..., arribàrem por los pelos a n'es Sisa per comprar birra, que era sa nostra primera intenció, i ja que hi érem pues superglue per aferrar sa sola...

Birra en mà, anàrem a n'es paninos grasientos i soparem a Piazza Italia; deleïtant-nos amb una guarda que intentaven fer alguna cosa semblant a sa capoeira... Després d'això, com que encara era prest ens asseguérem a fer un mirto a una terrasseta.

I cap a n'es Tumbao hi falta gent!! I tanta gent que hi faltava... vam guaitar i no hi havia ni una ànima. Així que giràrem coa i au cap a una terrasseta que això des mirto ens havia agradat... En aquesta terrassa en qüestió, hi havia un cartell que posava: “Stasera ore 24 karaoke con Simona chupito 1€”. I, al cap d'una bona estona... na Joana diu: aaah conyo això és karaoke amb na Simona i els xupitos a 1€. I na Marianna diu: Clar! Que havies llegit tu?... Conyo!, pues jo pensava que era karaoke amb na Simona Chupito... lo de s'euro no ho havia vist... ja deia jo quin puta nom que s'ha posat aquesta tia... ! Amb això, i 3 mirtos dins es cos, vam riure una bona estona... No, i serà vera i tot que això des mirto pega...

Tornàrem al Tumbao i ens aposentàrem a n'es corral (sa zona de fumadors) on hi havia quatre rates, però algo és algo. Allò, a poc a poc, s'anava omplint i noltros anàvem fent amics... creim que no havíem fet tants d'amics mai a n'es Tumbao. Es primer amic es va acostar a noltros perquè tenia mal de cap... ens demanà mem si teníem alguna cosa i na Joana alias “no sin mi espidifen” n'hi va donar un... es tio l'obria i se l'anava a ficar dins sa boca quan el vam aturar i li vam dir: No no! Con acqua, que sinó és superxerec!!! i es tio ens deia que sí que sí caminant cap a sa barra però abans d'arribar-hi, es subnormal ja s'havia fotut es sobre dins sa boca... Noltros ens xapàvem es cul de ses carusses que feia es molt colló bevent aigua... jo no se si vos heu pres mai un espidifen, però si amb aigua i tot fa oi... imaginau-vos a palo seco... Res, per llevar-se es gust (suposam) no va aturar de fer wiskys, un darrera s'altre i de torrar-nos s'orella... però tot lo dolent té el seu costat positiu i coneguérem els seus amics. Eren una guarda de vells, però ja ens va anar bé perquè ens convidaren a fumar, a més, eren molt aguts excepte un que duia una sabata considerable i no deixava de punyir a na Joana i fer carusses, hi va haver un moment que es pegaven i tot... jajaja!! jo crec que aquest tio s'havia ficat algo... només vos direm que acabà dormint damunt una cadira per allà tirat i això que sa música estava a tope...

A sa barra, gran lloc per fer amics, coneguérem a dues al·lotes que volien anar currar a València. I mentre estàvem amb elles, aparegué es nostre amic madrilenyo “el amigo de los sardos”.Es tio, que és un poc colló i a més el latin lover dels erasmus espanyols, com que sap que tornam a les tantes en tren, es va enrotllar i ens va dir: Troncas! No seais pavas i venios a mi queli!!. Comor?? Mà che cazzo di lingua parli tu?? jajaja putes madrilenyos...

Un altre gran lloc per fer amics és el banyo, i sobretot si són mixtes com els del Tumbao. Allà coneguérem a una al·lota ,que el seu novio li havia regalat un viatge a Barcelona, i en dir-li que era molt mal de fer lligar a Sardegna no tengué altra idea que presentar-nos es seu amic singolo... ja no ens en faltava d'altra... sinó que li demanin a na Joana... es tio li va dir que era molt romantico i li donà besos des dels dits fins a s'espatlla... au venga pardal fuig d'aquí!! Bueno, lo que menos entenem de tot, és perquè aquesta tia, en despedir-se de noltros, ens aferrà un pico a cada una...

Apart de tota aquesta fauna, hi havia un tio clavat clavat a n'en Jota, es cantant de Los Planetas, lo sorprenent és que quan na Joana li digué, resulta que es tio els coneixia, de fet no li va fer massa gràcia aquest paregut... tots sabem que en Jota no és massa agraciat... Era el dia des dobles (bueno... segons na Joana...) perquè també trobà a n'es doble des seu novio d'Oristano i també li va dir...

Quan van tancar es Tumbao i li vam dir adéu des del carrer (de fet arrivederci, perquè no sabem quant... però feim comptes tornar-hi), quasi ens van caure ses llàgrimes i na Marianna, a n'es seu honor, va fer la seva primera croqueta a terres sardes.

Però, sa despedida no era completa sense una aturada a n'es xiringuito portàtil de paninos. Allà, hi trobàrem na Lluna i n'Estrella, dos cans (sí, en masculí) que sempre ronden per allà, i a la fi els hi hem posat nom... A més, s'assegueren amb noltros una guarda d'al·lotes, entre elles una que ens digueren que era xilena. Noltros començàrem a xerrar-li en castellà, però sa tia no s'enterava de res... se veu que son pare i sa mare son xilenos, però ella és sarda i no en té ni puta idea de castellà... Idoi, resulta que sa sarda xilena i ses seves colegues eren lesbianes i de cap manera volíen que partíssim cap a n'es tren... jo crec que ens volíen lligar perquè els hi preocupava molt si érem fidanzates o no... i a n'aquelles hores des dematí el millor va ser partir...

Com que els hi vam donar el que ens havia sobrat del panino, en Lluna i en Estrella, ens acompanyaren fins al tren. Sa puta sabata es va tornar a espenyar... però bé, va valer la pena. Aquesta vegada, com que estàvem satisfetes perquè fou una gran nit, vam quedar ben torrades dins es tren... i encara no sabem com putes ens despertàrem a temps de baixar a Oristano... ai si pegam a Cagliari...

Reflexió del dia: Grazie mile Tumbao, ha stato un piacere conoscerti!! Ci vediamo presto!!

Capitolo trentacinque: Guerra, ahh no! Sopar a Torregrande...

2009-06-18T06:45:00.000-07:00

El cap de setmana vam esta depressives... no ens aguantàvem a noltros mateixes... ara figura't tu, com ens havíem d'aguantar l'una a l'altra... Lo únic remarcable, és que, recomanades per es fratello, vérem Amarcord, d'en Fellini. Sincerament, va acabar sa pel·lícula, i encara esperam que passi algo... això sí, ens vam sentir un poc identificades amb aquest rollete surrealista...
Sa setmana començà xunga... estudiant, sense ganes d'estudiar (és el nostre estat normal en època d'exàmens...) i fent un poc es colló per s'universitat..

Aquí, el dia bo, és el dijous. Idoi, dijous, anàrem a Torregrande a sopar a ca els nostres novios que viuen junts (na Marianna, a pesar de ses carabasses..., li dóna una segona, o tercera oportunitat al seu ex). No sabíem massa bé qui venia a sopar, si seríem pocs.., si seríem molts..., si seríem coneguts..., podem dir que va ser un poc de tot mesclat: primer érem pocs, després vam ser molts i n'hi havia un parell de desconeguts...

Menos mal que una amiga nostra havia duit ensalada, de pasta of course, i noltros una truita perquè si ens haguéssim hagut de menjar lo que havia fet es novio de na Joana... allò era una especie de bolles d'arròs pastos amb quatre cebes envinagrades, un parell d'olives i uns quants xampinyons empotats... això sí, almenys el monstruo verde (és a dir guacamole, o guaca-mona com diuen ells...) i s'ensalada que havia fet s'ex exnovio de na Marianna es podien menjar. Encara que, es menjar s'ens atragantà en veure entrar per sa porta a una de ses pijes... comor??? que conyo fa aqueixa aquí? Creim que ella tampoc ho tenia massa clar...

En haver sopat ens aplegàrem amb els homes (s'ha de dir que eren majoria quasi absoluta...) i després de jugar un poc a 7 i mig, els hi ensenyarem, a duras penas..., a jugar a poker dados. No vos podeu imaginar lo que li va costar a na Joana explicar el joc en italià i enmig d'un submarino.
Realment es vespre es basà en: fumar, beure birra, fumar, riure, beure birra i fumar. Lo únic que varià foren els llocs on es dugueren a terme aquestes activitats: primer a ca seva, després a sa platja, després a sa platja un poc més enfora, després dins s'aigua, devora es cotxe i una altra vegada a ca seva.

Sa gent va anar escampant, i noltros, que havíem arribats els primers, encara hi érem. Decidírem anar a sa platja i una vegada allà vérem una llum en la lejanía... resulta que obríen un xiringuito, així que camina, caminaràs i s'arena et clavaràs (en aquesta platja s'arena és molt gruixada) arribàrem fins allà.

Com que el xiringuito estava ple de gent gran desfeta... optarem per anar un poc més cap allà a nedar i fumar. Després tornàrem al xiringuito a cercar birra fresca i a curioserar una mica, però sa música ens va engegar ben aviat... així que decidírem tornar cap a sa casa, aquí se separan nuestros caminos...

Resulta que érem 8 i només hi havia un cotxe, així que na Joana partí amb cotxe amb es seu novio i dues al·lotes més i na Marianna partí a peu amb el seu novio i dos més.

Això és s'història d'una guerra... Quan érem a sa platja, i de caxondeo, es novio de na Marianna va esquitxar a n'es novio de na Joana, i aquell li va tornar un poc més grossa, idò s'altre li va tirar arena i aigua. Però como la venganza es un plato que se sirve frío... i es novio de na Joana no s'en pensa cap de bona... va decidir que havíen d'arribar a ca seva fos com fos abans que els altres, cosa que no era massa difícil perquè anaven en cotxe... Idoi res, arribaren primer, na Joana estava un poc flipant perquè no entenia res... Però quan li explicaren que havien d'omplir globus d'aigua va començar a lligar caps i es va apuntar perquè a ella aqueixes coses li encanten!! Així que ja els tenim a los 4, darrere sa finestra amb es globus a sa mà que es xapaven es cul esperant als altres.

Els 4 inocents que partiren a peu, sense saber lo que els hi esperava... anaven tots tranquils amb un únic objectiu: segrestar un enanito de jardí per enviar-lo pel món a fer turisme (rotllo Amelie...). I quina fou sa seva sorpresa quan, en posar un peu davant sa façana de sa casa..., els començaren a bombardejar... menos mal que s'únic malferit fou es novio de na Marianna, que era s'objectiu principal. I para más inri, els de dins sa casa, dient que el castell estava conquerit... no deixaven entrar als demés (que ens estàvem compixant!!).

De fet, vam riure molt. I després de fer es resopón, de pasta como no... i de fumar como no!! partirem a dormir que ja era ben hora i al cap de 4 hores teníem un examen.

Reflexió del dia: i després resulta que aquí ningú fuma...

Capitolo trentaquattro: final Coppa Chiostro.

2009-06-13T02:59:00.000-07:00

Despertarem en bon dilluns, a l'Alguer, a ca uns desconeguts (vease capitulo anterior...). Què conyo feim aquí? Va! intentem sortir sense trobar ningú... I sense ni pixar, ni res, sortírem mirant de no despertar a ningú... Bé, com que som gent educada, deixàrem una nota d'agraïment damunt una revista porno que hi havia per damunt sa taula... segur que així la troben!

I finalment, després de 18 hores i passant per un bus, un avió, una casa desconeguda i dos busos més..., arribarem d'una puta vegada a ca nostra. Que dur que va ser... però realment va valer la pena!! I ara on anam?? Al FIB?? Justament ja no queden entrades... (que ho vam mirar només arribar...) A algú n'hi sobren 2??

Amb tot lo que havíem passat... necessitàvem repòs absolut. Així que ens passàrem tot es dilluns i es dimarts en stand-by damunt es sofà. Férem sessió de pel·lis (vease Telma i Louise en italià, La Maldición del escorpión i Trainspotting) i també maraton de Gokus, Arales i Musculmans... sí, som frikis... però per favor... si no voleu que us caigui un mite de s'infància... no mireu en Musculman...

Dimecres, retornàrem a la vida real... i és que som a juny... i ens toca estudiar de veres... Es vespre, com que ens hem tornat un poc alcohòliques... veiérem Leaving las Vegas mem si ens feia algun efecte... va ser que no... perquè dijous anàrem a sa final de sa Coppa Chiostro, on ens posarem fins al cul de birra, Ichnusa of course...

Com ja sabeu, la disputaven els nostres nins de classe contra s'esquip de novios de na Joana. Va ser molt divertit perquè hi havia TOTA TOTA sa gent que coneixem d'Oristano (ses pijes no les contam com a gent...) fins i tot va comparèixer s'ex de na Marianna, i a ella li va pegar un patatús i na Joana es xapava...

Entre tot aquesta gent hi havia ses enòlogues de tercer, que bevien tisana, i ens van posar nervioses perquè anaven alçurades i no aturaven de cridar. A noltros ens era igual qui guanyàs, perquè tots són amics nostres, però amb lo nerviosa que la van posar... na Joana decidí que anava amb s'equip que elles no animaven... Després vam entendre aquesta emoció... resulta que sa tisana no era pel mal de panxa... era realment vodka amb red bull... Es partit va ser ben emocionant, els dos equips anaven bastant igualats i mentre ells s'anaven jugant sa pell, el públic ens anàvem posant fins de birres, que així com arribaven (no sabem d'on..) es buidaven. Tot s'acabà amb una ronda de penals de la que en sortiren victoriosos els novios de na Joana.

Després, com a bons companys, tots junts: guanyadors, perdedors, lesionats, enòlogues borratxes, novios, ex, veïnats, i demás... ens asseguérem al bar dels vells a fer més birres. I quan, ja dúiem tots un bon contentillo anàrem a sopar a un restaurant pijo, de pizza, com no pot ser d'altre manera... (fratello era es Coco&Dessi... i menos mal que no hi anàrem amb voltros perquè fou bastant xerec...).

Bàsicament, va passar lo normal que sol passar als sopars d'una trentena de gent gata...: vam menjar poc, vam acabar ses existències d'Ichnusa, una de ses enòlogues (blanca com es referit) se va passar es sopar potant, van volar tassons, van quedar ses parets xopes..., bassiots per enterra, gent xopa,... bueno lo típic d'un sopar normal...

I després d'això, anàrem a fer un mirto (na Joana un whisky) a n'es Meet, el local on tenen ballantines i es pot fumar, uo! Allà, vam estar de xaxara, vam riure i ens van adonar de rolletes entre sa gent que no sabíem... i vam fer es colló amb es cambrer tio bueno... .Na Joana té un nou novio de l'Alguer, que sap dir: dilluns, dimarts, dimecres, etc Va ser un dia molt divertit i a la vegada un poc trist.. perquè ens adonam que això s'acaba ja... i pot ser aquest era el darrer dia que no faltava ningú... joooooo estam amb el cor dividit entre sa nostra Roqueta i sa nostra Rocota adoptiva...

Reflexió del dia: me permí que noltros dues badam reina meva...

Especial: Primavera Sound wow!!

2009-06-08T11:08:00.000-07:00

DIJOUS

No vam començar bé, el que sol ser un bon auguri..., però al moment no fa ni puta gràcia aixecar-se a les 6 del matí per agafar un bus a les 7:10 i arribar a les 7:09 i que ja hagi partit... amb ses llàgrimes apunt de caure'ns, perquè el pròxim bus no sortia fins les 15:00... anàrem corrent fins a s'estació de tren (situada a l'altra punta d'Oristano...), per a veure mem si de casualitat sortia algun tren que ens dugués cap a Sassari. Vam tenir sort, però el tren arribà a les 10:30 i el bus cap a l'aeroport havia sortit a les 10:15... au, segon bus que perdem en un dia... el següent no partia fins a les 12:00 i el nostre vol també... i ara?? que conyo feim? Com arribam a l'Alguer? Idoi... au paga pur 50 euros al senyor taxista, que almenys va ser agut...

Per sort (perquè sinó ja hagués estat es colmo...) no vam tenir cap problema ni un amb Ryanair i sus esbirros... i arribarem a Girona sanes i salves.

Sí, ja havíem posat els peus a terres catalanes però seguíem envoltades d'italians... i per a més inri es bus ens deixà al carrer Sardenya, de Barcelona, això sí. Amb un sol de justícia i mortes de fam, anàrem a parar a una terrasseta on ens vam fotre un pepito i un panet de truita, sí!! pa normal i cruixent!! ja estam fins als collons de menjar pa moll...

Ja esgotades del dia anterior (vease excursió enològica...) vam decidir que el que necessitàvem per aguantar es primer round del Primavera era una sesta. Ens dirigirem a s'hotelutxo més cutre de Barcelona, amb ascensor d'aquí no hay quien viva i personal de la casa monster... almenys tenia dos llits i estava net...

Un cop descansades, anàrem a cercar ses entrades des festival, pel camí començàrem a veure una gentada que es dirigia cap allà mateix. A més, tots anaven amb camisetes i atuendos varios del Barça. Així que pensàrem: Uep aquí passa algo... i si els seguim? Idoi donde va Vicente va la gente... o donde va la gente va Vicente... el que sigui, però noltros hi anàrem... en Vicente no arribà... però els que sí que arribaren foren els jugadors i en Guardiola i molta cervesa damunt un autocar! Quina eufòria, que monos, que guapos!! Tant en Guardiola, com en Bojän, com en Piqué guanyen molt en directe. El qui no vam veure, i ja ens sap greu, és en Messi... Cal esmentar que na Marianna pareixia una quinceanyera desbocada... Guardiola guapo!!

Després d'aquest emocionant encuentro inesperado, ens sentíem cansades. Caa... nina..., si hem d'aguantar es Primavera necessitam drogues... així que anàrem al camell més de fiar, és a dir, a sa farmàcia, a pillar ampolles de gingseng i jalea real, sa droga dels festivals de na Joana (mano de santo te lo digo yo).

A la fi arribà el gran moment!! Primavera Sound ja som aquí!!

Menos mal que vam tenir sort, i no ens vam haver de mamar ses coes infinites per pillar sa pulsera i sa targeta d'entrada. També ens donaren uns taps per les orelles... que conyo hem de fer amb això?... na Marianna pensava que eren gominolas... quina llàstima que no ho fossin...

Encara no havíem entrat dins es recinte del Fòrum i ja estàvem cansades de veure homes i homes!! Marededéu Marianna... això serà massa!!

Com que ens havíem enredat amb sa rua del Barça, vam haver d'anar al concert de Yo la tengo sense menjar ni beure una trista birra... és igual, va ser un gran inici de festival!! grans Yo la tengo!!! A més, vam descobrir que si estàs devora s'altaveu... lo dels taps és una gran idea.

Quan va acabar, vam anar a aferrar-nos un kebab i una birra que bona falta ens feien. En haver sopat vam quedar amb en Jordi i vam anar a veure My Bloody Valentine. Bé, lo de veure és un dir... estàvem allà apretujats... amb s'acústica que era una merda... i per colmo un guiri va remullar a na Joana de bourbon... (amb lo molt que li agrada a ella...). En vista de s'èxit... decidirem fer un poc de turisme pels demés escenaris fent temps per anar a veure n'Aphex Twin. Com que a noltros això del xim-pum ens cansa aviat... deixàrem els nostres amics i férem cap a un altre escenari per veure The Horrors, que no els coneixíem massa però ens agradaren molt! A més, vam veure amb els nostres propis ulls una orgia entre guiris... es veu que una duia els morros pintats de vermell i com que s'anava morrejant amb tots, sa seva amiga inclosa..., tots duien la cara mitja vermella... una performance que no va ser massa del nostre agrad...

Estàvem esgotades, així que decidírem anar a menjar algo i partir. Però de camí..., ens trobàrem uns al·lots que necessitaven paper desesperadament... els en vam donar, ells feren un intent de retenir-nos per fer sa xerradeta..., però na Joana quan té fam i son, no té amics i els hi digué: jo me'n vaig a menjar i a dormir!... així que en teoria quedàrem amb ells allà mateix, a la mateixa hora, el dia següent... ara vés i troba'ls tu...

Crepê en mà, férem una passada pel darrer escenari a escoltar s'única cançó que coneixíem de Wavves. Tot seguit agafarem un bus de nit petat de guiris que no sabíem massa bé on duia... i baixàrem allà on ens va parèixer... ara tocava caminar i pel camí, a un carrer on no hi havia ni cristo.. què ens trobàrem? Idoi 3 italians... serà ver que no els ens podem llevar de damunt...

DIVENDRES

Despertades pel melòdic so d'un martell hidràulic i una guarda de picapedrers fent jaleo... haguérem de deixar s'hotel monster i com que tenim una edat difícil... i necessitam repòs, anàrem a parar davall un arbre del Parc de la Ciutadella.

Després, partirem a fer un gelat i un voltí mentre esperàvem que na Marina sortís de fer feina. Ens vam aturar a veure un grupo callejero que sonava bé, rollete tranquil.... Eren una granadina, un argentí i un italià (como no) de muy bien ver... i mentres, un colega seu ja ens va entimar un cd... és que tenim ses mans foradades... i també ens convidà a noltros i a un tailandès a veure'ls en concert el diumenge. Amb això, el tailandès, que molt viu no era..., demanà:
- Quina música posen?
- Conyo, estos mismos
- Pero no hay trance?
- trance??? No, no hay trance...

Segurament no us ha fet gràcia això..., però creim que molt de trance no surt d'una tropa de hippies amb una flauta travessera, un contrabaix, una pandereta i una guitarra espanyola...

Na Marina arribà i ens dugué a dinar a un lloc on... d'on era el cambrer???... tracatrà! Italià!... Vam menjar pijades i va ser molt bo. Després anàrem cap a Sant Cugat, a la House, una casa-zoo amb futbolin i tirador de cervesa, on viu na Marina amb 4 persones més. I quan fosquejava, tornàrem cap al Fòrum, segon round des Primavera, ahi vamos!

Mentre esperàvem en Pau (es company de house de na Marina) que havia de venir amb ses seves entrades, vam plantar es cul a terra i, litrona en mà, ens férem amigues d'un canario que repartia propaganda i xiclets. Els paquis tot es temps venien a vendre'ns cervesa, i com que en Pau no arribava... i sa litrona s'acabava... al final, no sense regatejar..., acabarem comprant una llauna, però era calenta... I com que en Pau encara no arribava... i aquella cervesa calenta no era bevedora... en comprarem una altra, aquesta vegada freda.

Quan tornà a passar el primer paquis a veure mem si volíem més cervesa, el vam barrejar perquè ens havia donat cervesa calenta i més cara que la freda. Es veu que li va saber greu... i va tornar amb una bossa de gel i hi ficà la nostra cervesa enmig. Es tio, que duia un bon pedal..., de tant en tant venia a agafar gel pel seu cubata, que reomplia dins un tassó de vidre romput des d'una botella de plàstic plena d'una espècie de güisqui-cola... Tot això, mentre un guiri vestit d'escocès, que l'havien tret fora del festival, intentava colar-se... ho va aconseguir, però abans d'entrar noltros, ell ja tornava a ser defora... I a la fi, arribà en Pau!! el vam rebre amb una reverència i tots quatre entràrem caps endins.

La primera aturada fóu a s'escenari ATP on hi havia en Jordi i na Clàudia. Vérem The Drones i Shellac i anàrem a recarregar bateries (vease menjar i birra, sobretot birra...) per estar a tope a Bloc Party. Vam estar pràcticament davant de tot i vam disfrutar moltissim, moltissim, jo diria que el millor concert!!

Després de fer un poc el colló por ahi..., acabàrem al xim-pum que no sabem ni qui sonava, i tampoc és que ens interessi gaire... i quan vam trobar que bastava... vam tornar a la House.

DISSABTE

Quan a la fi tornàrem a ser persones... férem unes fajitas i vengué en Jordi a dinar. Després, deixàrem a na Marina i partirem cap al Fòrum, ens feia il·lusió arribar-hi prest algun dia. Férem una volta pel merchandissing i na Joana, que ja sabem que té ses mans foradades..., es comprà una camiseta en una paradeta regentada per una subnormala profunda, menos mal que li regalà un llibre superxulo sobre es Primavera... perquè sinó encara n'hi hagués aferrat una...

Sempre que anam amb en Jordi, lo primer és anar a veure una frikada... així que anàrem a veure Jesu que no tenen bateria i fan la percussió amb un baix. Tot seguit, tocaven Th' Faith Healers, a na Marianna li van agradar molt, na Joana no se'n recorda perquè en aquell moment estava de bajon i s'adormia... Quan acabaren aquests, anàrem a curioserar pels diversos escenaris i llocs que no havíem visitat, com per exemple una explanada de gespa on férem un break sentint de fons a The Jayhawks.

Després passàrem pes s'escenari Rockdeluxe a fer una visita als vileros, que estaven escoltant Herman Dune. Com que en Jordi i na Marianna, donaven sa tabarra per anar a veure en Neil Young, vam partir cap allà, Toni Mas, Pepet, jo volia estar un poc més amb voltros..., però aquests són uns pesats! No us vam tornar a veure pus... on éreu?? (aquest és un missatge personal per al nostre fan número 1: Toni, ja ens podries comentar algo qualque dia...!!).

En Neil Young, ens agradà molt, però quasi no vèiem res i hi havia molta gent. Una al·lota cercava a un tal Paco... i tots el cridàvem... però, no sabem si el va trobar... Per forces de causa major vam haver d'abandonar a mitjan concert... no podiem pus... així que anàrem a menjar i a beure mentre continuàvem veient el concert des d'una pantalla. Van venir na Marina i en Pau i anàrem a veure Liars, aquí es separen els nostres camins. Na Joana volia veure els Sonic Youth de ben davant, així que s'aprovisionà de whisky i aigua i partí a seure davant s'escenari, a quarta fila. Mentre, na Marianna i en Jordi, quedaren alternant Liars i Deerhunter,... tot s'ha de dir que Liars eren molt millors, me van agradar molt.

Evidenment, quan començàren Sonic Youth, no ens trobàrem. Na Joana era per davant de tot amb els mureros, botant, empenyent-se i aguantant es tipo com una campeona, va disfrutar com una nina petita!!! na Marianna i en Jordi van estar per devers sa fila 15, va ser un bon concert!

Després ens reunirem tots a la zona del menjar i férem cap al Ray-ban vice a veure Black Lips. Na Joana i en Jordi es xapaven es cul de veure a na Marianna xerrar amb un anglès en un idioma desconegut... amb perles com: mà, tu are... io sono from Mallorca ma I'm living in Sardinia... etc... I como no, el sol sortí a l'escenari xim-pum... na Marianna, ara encara hi seria... però na Joana al final la va convèncer per partir perquè quedaven dues hores per arribar a la House.

Després de dos metros, mitja hora de ferrocarril i mitja més de caminar, caiguérem en sueño profundo.

DIUMENGE

Amb son i ressaca, partírem cap a Sitges amb s'idea de menjar una paella i anar a sa platja. Malauradament, tot estava ple de gent, i acabàrem menjant-nos unes tapes, que ja ens va anar bé, mmm xipirons!! Després anàrem a tombar-nos damunt s'arena, però un poc més i hi quedam davall pel vent que feia, a més teníem fred..., vamos, no era aguantador... i tornàrem cap a Barcelona.

Anàrem a Montjuic, a un bar a fer una cerveseta davall els pins i amb reggae de fons... pensam que és un lloc idoni per a passar-hi sa ressaca... Després, ens despedírem de na Marina, i agafarem el bus cap a s'aeroport de Girona, carregat d'italians i de nins que no s'aturaven de moure i cridar i emprenyar... Jo sempre ho dic.. haurien d'estar prohibits els nins dins es transports públics... En fi, esperàrem a s'aeroport sense gaire incidències fins que a les 11 del vespre sortí el nostre vol cap a l'Alguer.

Ritorno al surrealismo, terza parte... És que és posar els peus damunt aquesta illa... i no ho podem evitar, tots els nostres actes prenen un caire surrealista... Ryanair poden ser molt stronzos, però vaja azafatos que passegen, xaval...! quin tio més guapo... En fin, noltros no frissàvem d'arribar... perquè no teníem esperances de trobar bus cap a Oristano en aquelles hores... i ja ens vèiem dormint a l'aeroport... En arribar... tothom pillava taxis i partia, inclòs el personal de s'aeroport perquè tancaven... Amb una bona aigua que feia... quasi ploràvem perquè ens vèiem dormint al carrer... Demanàrem a sa gent mem si per casualitat qualcú anava cap a Oristano o alrededores... tot van ser respostes negatives..., així que ens resignarem i ens acurrucarem en un racó a desitjar que les 8 del matí arribassin aviat...

I de repente... apareció él!! Es nostre àngel salvador... es tio bueno de Ryanair!!! I ens demanà si esperàvem un taxi... No rei... estam esperant es bus de les 8 del mati... Com?? Ara que dius ver?? Dormiu aquí?. I noltros.. sí. I ell... nooo. I noltros... sí, rei, sí...

Amb això, que ens oferí una habitació lliure que tenia a ca seva... no ens ho pensarem dos minuts. I agafarem un taxi amb dos portuguesos i un australià rumbo a l'Alguer. Ja ho veurem... pitjor que dormir sota la pluja no serà... Què ens pot fer? Violar-nos?... no ens hagués sabut gens de greu... jeje.

Dins es taxi, s'australià ens taladrava s'orella en un anglès molt però que molt tancat... i el taxista que xerrava en tots idiomes imaginables (vease: sard, italià, portuguès, anglès, espanyol, català... fins i tot va dir algo en xino) ens explicà com arribar a Oristano l'endemà. Idoi ja ens teniu... dormint a un sofà-cama de ca uns portuguesos que fan d'azafatos de Ryanair... haurem de reconsiderar sa nostra estimació cap aquesta companyia aèria... ens van salvar d'una nit tràgica...

Idoi fins aquí sa nostra aventura Primavera Sound.

Reflexió d'aquests dies: jo crec que l'any qui ve podem tornar? O no Marianna?

Capitolo trentatre: excursió enològica

2009-06-03T09:24:00.000-07:00

Dimecres dematí (de ben dematí), deixàrem aparcats els preparatius pre-Primavera Sound (que no eren pocs...) per partir cap al sud de la Sardegna d'excursió. Es tractava d'una sortida de classe per visitar bodegues i vinyes. Érem uns 20 dins un bus de 60... i noltros vam pensar joer maxo a s'uib ens farien anar amb 4 cotxes i per avall Paco!

Idoi una vegada arribats a Àfrica, que és com s'anomena autòctonament aquesta part de s'illa, no sabem si pel desert o per sa gent, o per ses dues coses... ens dirigirem a una de ses bodegues més grans i famoses de per aquí. Molt xula i innovadora, però no ens donaren vi...

Després ens dugueren a ses seves vinyes i van tenir sa genial idea d'amollar-nos un rotllo de més d'una hora sobre el sistema de reg amb es puto solaco de les 12 del migdia, així que agafarem una bona cremada de moreno camionero... A damunt, veníen dos dels lesionats de sa Coppa Chiostro i ja els teniu tots dos coixos caminant per enmig dels terrossos, i tampoc ens donaren vi...

Menos mal que es gerent, que tenia pinta de pepero convençut, ens convidà a dinar al restaurant de sa bodega. Idoi sí, tot i que ens havíem aixecat a les 7 del dematí per a fer-nos es dinar, ja ens va anar bé, perquè aquesta vegada sí que ens donaren vi... molt de vi... i quin vi!

També ens donaren pasta i carn torrada, oooh carn!! proteïnes!! és que no sé si sabeu que tenim carència de proteïnes ja que es preu de sa carn surt del nostre pressupost... Dinant agafarem tots un gaterrí... i caxondeo va caxondeo vé... Un, fent un intent de xerrar en castellà ens demanà:
- Cuantos annos hai?
- Anos? Ano uno, solo tengo uno – digué na Joana, amb lo qual tota sa taula esclatarem de rialles, na Joana encara no acaba d'entendre perquè els hi va fer tanta gràcia..., a ella li va sortir de s'ànima...

Tots contentillos tornàrem al bus per seguir amb sa festa, ja que aquesta genteta duia vi i birres i au enga a cantar i enga a beure fins a s'altre bodega... Ara ja entenem perquè parteixen en bus i no en cotxe, com s'ho munten aquests enòlegs... no són purs no!

A s'altre bodega, hi arribàrem ben eufòrics i només posar un peu a terra ja ens van renyar, encara no sabem ben bé perquè... és algo relacionat amb una paret... En fi, aquesta era una cooperativa i no era tan xula, mirau que era petita i sa visita no acabava mai... dios... lo únic que vam treure en nét és que ses porres a Itàlia són super-il·legals. Menos mal que al final ens donaren a tastar un poc d'spumante dolç i spumante normal.

De camí cap a cases, seguírem bevent té de pesco, és a dir Ichnusa..., i cantant. Als sards els hi encanta cantar i posar cançons amb es mòbil rotllo radiocassete... fins i tot saben sa manera més adequada de posar sa mà perquè faci d'altaveu... sa veritat és que vam riure molt!

Vam arribar a ca nostra, fetes pols de veure i de beure, i havíem de fer sa maleta... però abans encara teníem més feines... Així que vam partir amb els nostres veïnats cap a ca es novio madurito de na Joana. Resulta que ell és del Manchester i va organitzar un sopar (de pasta como no...) per a veure tots junts sa final de sa Champions. Pobret... ens va fer llàstima perquè tots els demés anàvem amb el Barça. I como no: We aaaaaaaaaaaaare the Chaaaaaaaampiooons!! Eto'o, Messi vos estimam! Guardiola a tu també! Guapos!

Després d'un dia agotador..., finalment férem sa maleta i a mumir que demà serà un dia dur... Primavera Sound allà vamos!!!

Reflexió del dia: ens hem equivocat de carrera, haguéssim hagut d'estudiar enologia... això si que és lo nostre!

Capitolo trentadue: Coppa Chiostro III

2009-06-03T09:18:00.000-07:00

Fent sa birreta de rigor al xiringuito de sempre trobàrem a una amiga i tornàrem amb ella cap Oristano. Noltros li vam dir que era un casino haver d'anar en bus cap a Sassari, ella ens digué que es vespre a lo millor sortia per allà i hi podíem anar amb ella. Uooo, non ci credo!! A Sassari de marxa sense haver de partir a les 6 de s'horabaixa i sense haver d'esperar milions d'anys a la fresca es puto bus!!

Pues, com que sa gent aquí, va com va, ens vam fer il·lusions pà nà... perquè al final no va sortir. I ara què feim? Cap a ses Rambles hi falta gent! Anem a seguir amb el nostre estudi sociològic. Ens cansàrem aviat de veure gent hortera i estirada i partirem cap a cases.

El diumenge, com que no teníem ressaca, vam fer un intent d'estudiar, però.... no va funcionar... així que ens inventàrem sa ressaca... i férem maraton de cueces i pel·lis:
- El amor es lo que tiene: típica pel·li de diumenge de ressaca, repetim: només valia la pena n'Ashton Kutcher... això sí, era un poc millor que l'altra.
- Ghost world : una pillada que ens agradà.
- Atrapado en un pirado: aquesta només es pot veure amb l'ajuda d'un cueces... i sa pobre Joana era sa 5a vegada que la veia...
- Mujeres al borde de un ataque de nervios: un clàssic...

Evidentment, amb quatre pel·lis, el percentatge de cueces va ser elevat. Quant roçàvem l'amarillo... ens tocaren es timbre. Pareix que sa padrina té un radar perquè és el tercer pic que ens du dolç quan més el necessitam. Aquesta vegada es presentà amb una terrina de gelat de stracciatella i ens en va omplir dos tassons. Ens va fer molt feliços!

Dilluns dematí, ara sí, estudiàrem. Però, com que hi ha temps per a tot, s'horabaixa anàrem a sa platja. Hem descobert perquè només hi ha tios, perquè ses dones són totes a fer net, ja que ens han dit que ses sardes són molt bones casalingas (mestresses de casa), cuocas i complacientes. I figurau-vos si són masclistes que això ens ho ha dit una tia lesbiana...

A sa platja enlloc d'haver-hi es típic coco-anana-melon hi ha un munter de venedors d'ulleres de sol, tovalloles i tot el que us pogueu imaginar... pareixen un souvenir andante. A més, tenen els sants collons de veure't allà adormida i despertar-te, que vagin alerta amb na Marianna! Que té molt mala llet quan la desperten! Quedau avisats!

Dimarts se'ns ocorregué sa genial idea de que ja que anam dijous a Barcelona, algú ens podria dur es cotxe fins allà i noltros el duríem fins a Sardegna en vaixell. Va ser un dematí de locura, mirant preus i cercant gent disponible.

S'horabaixa després d'estudiar anàrem a veure ses semifinals de sa Coppa Chiostro. Els nins de na Joana es classificaren per sa final sense cap problema, guanyaren per golejada tot i que amb una baixa, es novio de sa crisi pensa que igual s'ha quedat estèril d'una pilotada... S'equip d'animadores dels contraris estava format per una tropa de subnormales pijes que ens van arribar a posar nervioses de tant ficar-se amb es nins. Joer ties! Que és una merda de torneig per riure una estona, no importa ser tan mala puta!

El segon partit fou disputat pels nostres enòlegs i s'equip de s'arbitre. Realment va ser taquicàric. Era tan emocionant com un derby de sa lliga...! Anaven perdent 2-3 i empataren durant els minuts finals. Sa cosa es va resoldre amb una ronda de penals que ens deixà sense respiració. Como no, guanyàrem i ara sa final tornarà ser novios de na Joana contra els nostres nins. I a més, han canviat el dia i hi podrem anar!!

Reflexió del dia: Atleticos a nudda siete una squadra fortissima!!

Capitolo trentuno: Coppa Chiostro II

2009-06-01T04:35:00.000-07:00

Dijous, després d'un visto i no visto per s'universitat, tornàrem a sa Coppa Chiostro. Pensam que després dels organitzadors (i ses seves Ichnuses) noltros som ses més assídues a n'aquest event. Per una puta vegada que fan algo, pues hi anam, ales!

Idoi aquesta vegada jugaven dos partits. El primer era disputat per s'esquip des nostre veïnat contra s'equip del que normalment és s'arbitre i principal organitzador de s'event... cal esmentar que aquest darrer s'inventa un poc ses normes segons li convé, hem percebut un poc de crispació a l'ambient... no ens estranyaria que s'equip d'aquest arribàs a sa final. Ja és perquè el dia de la final tenim millors coses a fer perquè sinó hi aniríem a cridar: toooongo, tooooongo, toooongo!! Pot ser intuïu que aquest tipejo no ens cau bé... noooooo que vaaaaa!!

El segon partit, era el més important, apassionant i esperat.... Jugàvem els novios de na Joana contra els nostres nins (novios de na Marianna + novio de na Joana). Diooooos na Joana no sabia on s'havia de posar!!! Com que teníem el corasson partío, aplaudíem tots els gols, i n'hi va haver de gols... es novio madurito de na Joana fins i tot va fer un autogol... però així i tot va guanyar s'equip des novios de na Joana. Va ser molt divertit, a més ambdós equips s'han classificat per ses semifinals.

En acabar es partit, quedàrem tots a n'es bar dels vells a fer una cervesa, aaah és que voltros no ho sabeu!! Idoi resulta que es futbol se fa dins es corral des bar de sa 3a edat d'Oristano, i mentre noltros miram es calcetto es vells juguen a briscola i se posen fins d'Ichnusa.

Sa gent, així com anava partint anava deixant els doblers a un dels nostres amics de classe (el que sempre està al capdavant d'es partit ses-espanyoles-no-paguen).

- Joana hem de ser vives aquesta vegada...,
- Tens raó, vaig a cercar 10€ i les deixaré damunt sa taula. Tu agafa sa senalla!
- ok

Idoi, en posar els 10€ damunt sa taula, sa vintena de persones que hi havia allà, sobretot els homes, van començar a abuxear-nos.
- Nooo, voi non pagate!!
- No, questa volta si paghiamo!!
- Nooo, nooo – ells tots a coro...
- Vado a lasciarlo sul la tavola!! - digué es cap de llista
- Ma perchè? Questo è soldi iguale!! - digué na Marianna

Tot seguit, tirarem els doblers per allà i dient ciao ciao partirem cap a sa porta. Fou una sortida un poc por tiempos... noltros escapant mentre el cap de llista un poc enfadat seguia dient:
-ho deix aqui eh? Ho deix aqui!!
-Idoi deixa-ho!! Dios!!

Sabem que vam escapar d'una manera un poc estranya, és igual, ho vam aconseguir: Hem convidat a una birra a sa gent d'Oristano!!! Uooo! Ha costat... !

En haver sopat, com que feia molta calor, i vos recordam que ens han desaparegut la meitat de canals de sa tele..., anàrem a seure a la fresca a n'es parc que havíem descobert el dia anterior. Havíem quedat amb dues al·lotes de s'universitat. Férem unes birres i descobrirem perquè ens va tan malament a Sardegna. Resulta que els homes sards es fan de rogar... que no són femelluts... costa molt lligar amb ells. Ja ho val, hem hagut de venir d'orgasmus allà on els homes, són italians sí, però uns estrechos!! cazz! Ens recomanaren que per lligar el més adient és anar a cercar un pastor, que clar, acostumat a veure pecores (ovelles) en veure una dona diu: oooh un bipedo!! i senza pelo!!... triste pero cierto... Ara ja sabem perquè cap dels nostres novios encara no sap que és el nostre novio....

Cal esmentar, que una d'aquestes al·lotes és molt divertida però també és hiperactiva i està com una regadora... Així que ella, amb tota sa bona voluntat del món, per fer baixar es sopar... , decidí jugar a tocar bauleta... Idoi ja ens teniu a n'aquelles hores, en bon dijous, corrent com a loques...

Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a ca nostra trobàrem en Cisio tancant el bar. Ens digué mem si volíem una birra, comorr?? Noltros fent sa nostra millor cara de santes li diguérem que anàvem a dormir, no es per a prendre aquí d'asporto, aaaaaaaah cony clar que sí que la volem, no podem fer aquests roïssos...! Idoi ja tornam a tenir birra gratis!

Divendres, ens passarem es dia estudiant, i ja sabeu que dins ses biblioteques no solen passar massa coses... Es vespre férem maratón de'n Goku, que com que el baixam del youtube, ja no sabem ni en quin idioma el miram... l'hem vist en català, italià, castellà i fins i tot en sudaca... i crec que es pròxim haurà de ser en portuguès...

Es dissabte horabaixa, amb es baf de 40ºC que feia no ens quedà més remei que anar a sa platja. Vam fer sa nostra primera remullada de bon de veres a aigües sardes. A més, ens hem adonat de que el 80% de sa gent que hi havia eren tios, realment tiarros, tots recien sortits del gimnàs... i ses poques ties que hi havia... ni un gram de celulitis... ens ha entrat complejo de botifarronets... joer, entre homes estrechos i homes amb al·lota, ara ja només ens faltava això... hay que joderse...

Reflexió del dia: noltros ja hem complit, ara ja ens poden tornar a convidar en voler!!

Capitolo trenta: Coppa Chiostro

2009-05-25T04:58:00.000-07:00

Dilluns no teníem classe, però vam anar a s'universitat a cercar apunts i ja de passo a fer com qui estudiar... A n'es portal des Chiostro trobàrem es novio de na Joana (el que viu amb s'ex- de na Marianna), tenia el simpàtico subido, com a massa i tot, creim que és perquè sa darrera vegada que havíem anat a ca seva els havíem deixat un regalet... Vam quedar amb ell que aniríem junts a sa Coppa Chiostro.

Incís: Sa Coppa Chiostro és un torneig de calcetto (és a dir, futbol 5) que es fa entre diferents equips d'estudiants i demés gent que pul·lula per s'universitat. Es nostres nins i es nostres novios jugant a futbol, això no ens ho podem perdre!!!

Es primer partit no va ser massa emocionant perquè només jugava es nostre veïnat, més ben dit, estava allà enmig fent-se enfora de sa pilota... i amb es vermell que li pujava per segons, ens arribà a fer passar pena... Després es novio de na Joana ens acompanyà a ca nostra, com que s'havia passat tot es puta horabaixa cantant “quiero fumar mota” vam pensar que era una indirecta massa directa i el convidàrem a venir a ca nostra, ell va dir: ara vendré... I com que aquí el temps va així com va... va venir en haver sopat. També va venir una amiga nostra que havia arribat de Londres i ens duia conguitos!! Vam fumar, vam filofosar i vam riure. Després, es tipo havia de posar benzina perquè sinó no arribava a ca seva, resulta que només tenia un bitllet de 5€ espaxurrat (que sa màquina de sa benzinera no acceptava) així que na Joana com a bona novia li deixà 10€.

Dimarts, després de 7 hores d'enologia, tornàrem a sa Coppa Chiostro. Jugaven es nostres nins de classe (vease foto, realment són més guapos en vivo i en directo...) on hi ha 3 novios de na Marianna i un de na Joana. Són los mejores, guanyaren 5-1, no sense que un capullo de s'altre equipo els hi fes faltes tot es temps, quasi es van pegar, cagondell a Binissalem l'haguéssim currat bé a n'aquest stronzo!! Ja tenim pichichi de sa copa Chiostro, un dels novios de na Marianna, a més s'altre novio és un porterasso, ens en va salvar un parell de bones, el tercer novio està un poc més cascat, i després de jugar dos minuts es va lesionar... Coraggio Atleticos a nudda!!! Vincerete!!!

Es novio de na Joana d'ahir, també va venir a veure es futbol, però no ens va fer massa cas, creim que ja no tenia mono... Na Joana ha decidit donar-se un temps..., sa seva relació està passant sa crisi dels 3 mesos...

Dimecres tenguérem ses darreres classes del nostre erasmus (i de sa carrera per na Marianna, oooooh) quina penaaaa, com enyorarem als nostres nins... snif snif snif!! Com a bons enòlegs, s'horabaixa el dedicarem a sa determinació de sa qualitat del vi, és a dir, a ensumar olors defectuoses que poden adquirir es vins... Segons na Joana, dues feien olor a n'es rebost de ca sa seva padrina d'Ariany... Amb s'olor de ceba i sa de colflori quasi vomitan!! per sort, sa d'ous podrits no es sentia... Menos mal que després, un havia duit vi (Cannonau como no) de ses seves bodegues i férem un tast. Sobraren dues botelles, i qui se les va quedar??... idò le ospite spagnole!! ole mis niños!! guapos!!!

Després d'això, i com que era final de curs, anàrem tots a fer unes birres a una terrasseta de Piazza Roma. Que monos tots! Cal mencionar que s'idea de sa birra havia estat nostra, però ni així ens deixaren pagar... Descobrirem que es novio dels espàrrecs (i pichichi de sa copa Chiostro) de na Marianna, sap xerrar!! i que el seu amic, que ens pensàvem que era un xulo platja, realment és superagut i graciós (ja ho val descobrir-ho es darrer dia...). Idoi aquests dos ens dugueren a ca seva, una casa enorme, fantasmal i bruta, amb un corral amb tota classe de plantes (je je). Allà estarem una estona de xaxara i cueces davall ses llimoneres.

Més tard, tornàrem a sa Coppa Chiostro, aquesta vegada jugava s'equip dels novios de na Joana, especificam: es madurito que té al·lota i el de sa crisi... Jugaven contra els stronzos que van maxacar els nostres nins el dia anterior, i els van maxacar encara més! 9-2 colega!! s'ho tenen merescut, sobretot es ros stronzo de ses faltes! Tenim un nou pixixi, amb 5 gols, es cunyat des novio madurito.

Algo de bo vam treure de s'equipo dels stronzos, un tiasso tipíc actor o futbolista que vuelve locas a las nenas, el vam batejar com es Miguel Angel Silvestre d'Oristano. Hem decidit que pot ser es nou novio de na Joana i el quitapenas de na Marianna.

Esperàrem amb sa penya, que s'acabàssin de dutxar els novios de na Joana. I en sortir es de sa crisi ens van caure ses bragues a totes dues, oooh mio Dio!!! que guapo que estava!!!! A més va venir a fer-nos cas i a tornar-nos els 10€, així que na Joana ha decidit donar-li una altra oportunitat.

Com que ja eren més de les 10, anàrem tots a cercar un kebab, uaaaaaaauu fa tres mesos que no menjam kebab, ja estàvem fins els collons de pizza al taglio! Per no perdre sa costum, es novio madurito de na Joana tampoc ens deixà pagar... això ja fa pardal!

Sopàrem asseguts damunt s'herba a sa llum d'una farola d'un parc enorme (que no sabíem ni que existia). Vam beure birra, vam fer ioga i vam jugar. Es kebab des nostre veïnat devia tenia algun tipus de substància psicotròpica perquè normalment no es batega i estava hiperactiu, que si columpios, que si cama elastica, que si tobogan, que si quasi arrabàs es columpio...

Va ser un dia de trossets amb tots els nostres colegues d'Oristano, va ser un bon dia de final de curs, anàrem a dormir ben satisfetes, amb sa panxa plena, unes birres de demés, i sense haver gastat un duro!!

Reflexió del dia: todos los caminos llevan a Sorso, a Roma no, a Sorso.

Capitolo ventinove: la casa dello studente

2009-05-25T04:49:00.000-07:00

Sa nostra aventura començà quan l'autista ens digué que es bus estava espenyat i potser no arribàvem a Macomer (que està a meitat de camí). Quién dijo miedo, ara ja hi som... Idoi férem es viatge acollonadetes... perquè a més de faltar-li qualque peça a sa carraca-bus destenyida, es conductor no es prestava gaire a conduir d'una manera tranquil·litzadora... Amb un canvi de bus a Macomer (no sabem si va ser peor el remedio que la enfermedad...), però no de conductor, arribàrem sanas i salvas a Sassari.

Després de sopar havíem quedat amb sa nostra amiga portuguesa. Amb ella anàrem a sa casa dello studente, és a dir, a sa residència, on hi habiten rollo gran hermano tots els erasmus espanyols. Dels quals només en vérem 5 o 6, perquè els altres surten un dia i n'han de dormir 3... menos mal que no hem quedat aquí Marianna... Amb aquesta gent, un dels quals era es macizo madrilenyo que cada vegada és menos macizo..., jugàrem a piràmide, que consisteix en beure i fer beure, i també jugàrem a dur una carta aferrada al front i intentar endevinar quina és... vamos férem es gilipolles i beguérem fragoloska i vodka de 3 euros... També vam conèixer n'es turco loco, que és clavadet a n'en Bustamante. Per sa casa dello sudente també pul·lulen uns xinos que es passaren es vespre menjant, bevent licors estranys i escoltant música chill-out en xinès...

Un alacantí exagerat ens digué que els erasmus espanyols eren un muermo i que els de s'associació erasmus eren uns capullos cremats que només feien festes per a follar-se a ses erasmus tedesques i que no li agradava es Tumbao perquè tot eren polles. Això darrer ho poguérem comprovar quan anàrem a n'es Tumbao, no ens hi havíem fixat però és ben ver, ara encara ens agrada més!!!

Començam a formar part dels personajillos des Tumbao, sa gent ens saluda, però noltros no sabem d'on ens surten... mi dispiace, ma tanti cueces han fatto colpo nella mia memoria... Vam ballar al ritme d'un grup que tocava reggae skanejat i vam riure. Després vam tornar a cases, sense gaires incidents però amb un negre que no s'aturava de xerrar... jo tio que tenc son!

Dissabte, després de passar sa ressaca a n'es nostre super-sofà comodíssim, decidirem anar a sopar als xinos d'Oristano. Estava ple, així que anàrem a sopar a una trattoria que pareixia ca sa padrina, molt mona, amb estovalles de quadrets vermells incloses. Com a bones enòlogues sardes ens beguérem un bon Cannonau, un Mirto i una Grappa. I un poc contentilles, arribàrem a les Rambles i aposentarem es cul a sa terrasseta per a fer una mica d'estudi sociològic. Vam trobar es principale, es novio de na Joana amb s'al·lota, i sa gran decepció d'es vespre, es nou novio de classe de na Marianna acompanyat d'una esplèndidament horrorosa camisa verd fosfi amb coll i punys blancs... però com es pot ser tant horter???

Diumenge perrearem tot lo dia. Vam fer un maratón d'en Goku, des del inicio de los tiempos, i en català uooo, youtube ets sa nostra salvació!! hem descobert que si ho carregam no fa falta mirar-ho dins es banyo, podem seure tranquil·lament a n'es sofà. Això sí, vam haver de tornar a muntar es xiringuito des banyo perquè el passillo que li va fer el Mallorca a n'el Barça s'havia de veure en directe!

Reflexió del dia: perrea perrea!!

Capitolo ventotto: una settimana nel bagno...

2009-05-21T04:20:00.000-07:00

Diumenge, estàvem de ressaca, així que decidirem fer una marató de pel·lis:

Adivina quién --> típica pel·li de diumenge de ressaca, només valia la pena n'Ashton Kutcher...
The Warriors --> no tenim molt clar si ens agradà o no... Surrealista donde las haya!
Quemar después de leer --> ooh George Clooney quiero un hijo tuyo!

Tot això ho regàrem amb un parell de cueces... i quan més emparanoiades estàvem... vengué sa padrina a dur-nos un tros de coca perquè era el dia de la mare a Itàlia. Ja ens anà bé per a condimentar es cueces...

Dilluns, tenguérem sa darrera classe de Viticoltura, ooh Nieddu, mi dispiace pero no te echaremos de menos!! Com que es poltergueist que viu a ca nostra darrerament s'està posant ses botes... (vease wc, lavatrice,...) ara li tocava es turno a sa tele, i resulta que hem perdut els dos únics canals que miràvem, joder ens hem quedat sense els simpsons, sense en goku i sense pel·lis....!! Hay que joderse!! Pero como todo problema tiene su solución... vam decidir traslladar es centre d'operacions a n'es banyo, amb matalàs inclòs..., i veure n'Aida per internet.

Dimarts dematí, ens esperava un dia dur..., dur de veres... Si 7 hores d'enologia ja de per sí són xungues, figura't amb aquest bon dia que feia... Així que, s'horabaixa, ens prenguérem el luxe de fer ses classes prenent es sol a sa platja... Com que feia molt de vent, anàrem a n'es xiringuito a fer una birra i mira tu per on que passà es novio de na Marianna , què feia mil anys que no sabíem res d'ell... i yo con estos pelos!! dúiem una pinta de playeras xungues.. si havia dia que no el volíem trobar era aquest... llei de Murphy... Idoi tres birres després, i acte de presència del novio de na Joana acabàrem a ca seva a sopar, per mala sort no érem noltros 4 tot sols, hi havia dues amigues més... cazzo! Na Joana està indignadíssima perquè tota aquesta gent sopa de pasta amb pa! I tots són com a palos... puta genètica de merda!! Bueno, vam sopar, vam fer cueces, vam jugar a cartes, vam riure i vam quedar amb ells per a fer un sopar de despedida el dijous, ja que el novio de na Marianna partia el divendres i ja no tornaria pus.

Dimecres, després de 7 hores de classe, (sense platja de per enmig, siamo molto brave!) arribàrem a casa i muntàrem es xiringuito des banyo (vease foto). Ja sabeu que només tenim internete dins es banyo i no ens podíem perdre ni de conya com es nostre estimat equip (sobretot s'entrenador... mmmh quin tros d'home!) guanyava sa Copa del rei, així que traslladarem matalàs, birra, pizza i demés utensilis de primera necessitat per a veure un partit de futbol en “condicions”. Evidentment massacràrem al Bilbao (ja hagués pogut tornar a ser el Madrid...) en fi, Força Barça!!!!!!!!

Com ja sabeu, dijous teníem una cita amb els nostres novios, però els molt cabrons havien fet les nou del dematí i no es podien aixecar del llit... Davant aquest planton... (ara na Marianna ja té un ex a Sardegna...) resolutives noltros.., decidirem celebrar-ho a base de dos litres de sangria de vi de 50 cèntims... i muntar sa festa Feisbuc, és a dir noltros dues bevent sangria, fent-nos fotos i penjant-les, escrivent al mur d'en Guardiola i xerrant amb sa gent. Tot això sense sopar... volguérem anar a sa pizzeria, gràcies a déu (o al pizzaiolo en aquest cas) trobàrem tancat, perquè haguéssim fet el quadro de sa nostra vida (i mirau que ja n'hem fet uns quants per aquí...) ja que anàvem supergates, creim, més ben dit, estam segures, que ha estat el gat més gran de sa nostra estada aquí... triste pero cierto... Només vos direm que na Marianna va haver de pujar ses escales a quatre grapes quan venia de baixar es fems... mentre na Joana es menjava uns ous fregits en forma de corasson (o això deia ella...)

A més, aquest tros necessita una reflexió: Marianna, en dur un bon gat es mòbil amagat!

Divendres, dúiem una ressaca de collons de mico i unes pintes de loques en pijama... quan va venir un jovenet per segona vegada a arreglar sa rentadora, mem fins quant aguanta... I como nos va la guerra, dit i fet, au cap a n'es Tumbao hi falta gent!!

Reflexió del dia: Si Mahoma no va a la sangria, la sangria va a Mahoma...

Capitolo ventisete: Festa de totes ses associacions universitàries....o no!!

2009-05-16T15:52:00.000-07:00

Que no sortíssim en divendres no implica que no haguéssim de mester dormir fins tard en dissabte, però això sa padrina no ho he té massa clar i va haver de trencar els nostres dolços somnis amb una tocada de... timbre. Idoi, sa doneta, no va tenir altra idea que, botella de lleixivet en mà, venir a rentar es caixonet des detergent de sa rentadora... qui l'entengui que la compri... Però s'història de sa rentadora no acaba aquí, perquè la vam posar i es va tornar a espenyar... ha durat poc s'alegria...

Com que som masokas, i no ens basta lo que ens passa gratis..., vam decidir anar de juerga a Sassari en dissabte, fet que implica no arribar a cases fins les 10 des dematí. Idò això, arribades a Sassari, anàrem a sopar a n'es xinos, aquesta vegada no férem experiments ni amb te ni amb grappa ni niente, només hi anàrem a sopar com sa gent normal... I com sa gent normal ens aferrarem una botella de vi blanc (Vermentino della Sardegna), sa botella es deia Giogantinu i giogantino fou es contentillo que pillarem...

Havíem quedat amb els de s'associació erasmus a les 11, així que plenes com un ou li demanàrem es conte a sa xineta. Quina fou la nostra sorpresa quan vengué sa xina i ens digué que ens faltava un plat... se veu que aquí te duen ses coses per ordre i no tot de cop, noltros ja ens havíem aferrat s'arròs i es tallarins i pensàvem que s'havien oblidat perquè ja feia estona que ens ho havíem acabat... idoi no, i sa xina ens digué: lo porto subito!! - Comor???- Nooo reina meva, io non poso più!! Du un taper i veuràs!! Ja ens direu voltros que putes havíem de fer passejant un taper de pollo satay per la noche sassarense... Així que, resolutives noltros..., decidirem amargar-lo dissimuladament entre ses plantes d'una jardinera de Piazza Italia... es dematí serà ben bo! Tu queda aquí i no te moguis èh!!

Arribarem al Republi-k, un antro on es veu que van els de s'associació... Non ci credo! Un vespre que no estam perdidas por las calles sassarenses! Havíem quedat amb gent per fe sa pre-serata! Ses erasmus tedesques també són assídues a s'antro aquest, se veu que bastant, perquè l'amo feia s'aniversari i elles li van dur una coca. Na Marianna en va menjar i na Joana no, perquè era defora fumant i discutint de futbol, de menjar i d'en Franco... amb un guarda de sards. Molt aguts ells, fins que va sortir na Marianna a fer sa contrària, ja sabeu que si li toquen sa política i sa llengua..., es crema... Es tio, realment si que era agut, només ho feia per emprenyar, però és que va tenir els collons de dir que li era igual si es sard s'extingia!!

Si érem a Sassari en dissabte, no era perquè sí, era perquè hi havia una festa de totes ses associacions universitàries o algo així, a una discoteca anomenada Meccano. Com que es vicepresi tenia una ressaca de collons de mico, i s'altre vicepresi no pareixia molt disposat a partir... i amb raó, estava envoltat de tedesques... vam demanar mem on era es puesto en qüestió i partirem a s'aventura. Mai millor dit, perquè ens digueren que havíem de passar un semàfor, una rotonda, una benzinera i un xino, sempre a destra. Noltros anant sempre a destra, i passats dos semàfors, dues rotondes, un milió de benzineres i cap xino, ens desesperàrem i aquest fou es moment que trobàrem es puesto... puesto que val més perdre-lo que trobar-lo... Era una discoteca rotllo psicodèlic hortera de collons, buida, on te servien tassons de plàstic tamany mini, amb un vereno del de veres, però que ells anomenaven wiskhy i gin-tònic... I de sa música millor no en parlam... Ti prego Joana anem al Tumbao? Què conyo feim tu i jo aquí? - Marianna, non ti preocupare, partim!

Mitja hora després, perquè això estava al cul del món.., arribarem al Tumbao, on ens trobarem xim-pum, i sa fauna de sempre... a sa que hi afegirem un nou personatge: n'Almodovar petit, que amb xupa taronja, calçons vermells i mocador pel coll verd no tengué altra mala idea que demanar-nos mem si ballàvem amb ells damunt sa tarima. Si no fos perquè sa combinació xinesos-gintònicvenenós havíem esclatat com una bomba dins sa panxa de na Marianna, hi haguéssim anat... perquè ell era n'Almodovar però el seu amic era en Kurt Cobain, mmmh!

No podíem més, així que decidirem anar a Piazza Italia a cercar es xinos i cap a s'estació a dormir i a esperar es tren. S'estació estava tancada, així que ens aposentarem a un banc a berenar de xinos i a contemplar una tropa que dormien davall cartrons d'Ichnusa.

A la fi, obriren, i tots entràrem en massa, però encara faltava una hora per a que partís el tren... així que na Joana s'adormí damunt un banc i na Marianna va acollonar a unes catalanes que intentaven matar un moscard... pobretes, fliparen en veure que les enteníem...

De tornada a Oristano, compartirem vagó amb els dels cartrons, vaja tropa... eren una guarda de trentanyeros en su fase final... amb un gat de la hòstia, normal, si s'havíen acabat totes ses caixes d'Ichnusa per a dormir-hi dins... Dues hores i mitja després, arribàrem a Oristano, noltros baixàrem, els cartroners, que també havien de baixar..., tots sobats, creim que segurament arribaren a Cagliari...

Mortes rebentades i somiant es llit... ens trobarem el darrer obstacle: sa padrina a n'es portal. Oh raggaze, vos heu aixecat prest avui! - Sí, padrina, sí... Quan na Joana es llevà ses ulleres de sol, i aquella dona li veié es rímel fins a mitjan cara... tenim sa sensació que ho va entendre, va entrar dins ca seva...au idò,ara sí...bona nit!!

Reflexió del dia: hem arribat a sa conclusió de que si ens ho volem passar bé, es vespres a Sassari no poden començar bé...

Capitolo ventisei: In nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, amen!

2009-05-11T10:54:00.000-07:00

Dilluns dematí no poguérem anar a classe perquè vam haver d'acompanyar a na Mariona a s'estació, no sense abans passar per ca na Pili a comprar seadas (tanta creu ens havien donat ses filles de sa senyora Grazia...).

S'horabaixa després de classe, anàrem a concloure un negoci que teníem entre mans i no vos havíem contat. Resulta que davant ca nostra han montat una assessoria informàtica i noltros rebem sa seva xarxa. Així que, na Marianna, amb dos collons i molt poca vergonya, es presentà allà a proposar-li mem si compartíem s'internete. Després de vàries anades i vengudes aconseguirem xerrar amb es principale, és a dir, es jefe. El tio és un poc flipat i després de fer-nos un mega-interrogatori va acceptar sa proposició indessente, i ja tenim internet a ca nostra!! Però, com que res ens pot sortir del tot bé, resulta que només s'agafa sa xarxa davant sa finestra des bany... I ja ens teniu, una asseguda a un taburet i s'altra damunt es water (que ja ens ha anat bé que estigués davant sa finestra...) amb els portàtils a sa finestra, connectades a n'es feisbuc. Pensareu que som coiones, però val més això, que anar cada dia a s'Iperstanda... així que bye-bye Iperstanda!! uooo!

Lo surrealista del dia va ser, que en pujar a ca nostra, hi havia un capellà a ca sa senyora Grazia. Vam intentar evitar que ens veiessin,... però, com que sa senyora Grazia, com totes ses padrines, té també ulls al clotell,... ens van afinar de ple. Fins aquí tot bé, buenas tardes senyor della chiesa (no tenim ni puta idea de com se diu capellà en italià) somos de Mallorca, estamos estudiando aquí... i tal i qual, arrivederci! I una merda arrivederci!, ja el veus per dins ca nostra, amb es trasto de beneir, beneint-nos sa casa, sa senyora Grazia darrere resant unes coses estranyes i dues heretges com noltros fent esforços sobrehumans per no explotar de riure... lo que no ens passi a noltros...

Com ja vos havíem adelantat... sa rentadora no funcionava, i s'aigua beneïda no la va arreglar. Així que ja ens teniu amb sa banyera plena de roba frega que te frega. Na Joana s'ha fet dues peasso ferides damunt es dit de tant de fregar. A la fi, no sense por a una hecatombe similar a sa des wc..., anàrem a cercar a sa senyora Grazia. Creim que ja bastant barrejada per en Cisio, aquesta vegada sa doneta decidí anar a cercar es tècnic, i au, sa rentadora ja torna a girar.

Dijous anàrem a sa festa Facebook universitària, ja veis que això de ser feis-adicte no és sols patrimoni nostre... En teoria, havien de ser unes 100 persones, i no arribarem a 50, sa nit es presentava malament. Fins que va venir es show-man i va obrir sa pista, sa gent es va posar a ballar i a beure i sa cosa s'animà.

Mai endevinarieu quina música posen a una festa universitària d'Oristano... Idoi sí al·lots, con todos ustedes: Los Manolos i en Manolo Escobar... sense comentaris... Evidentment, en un event de tan elevada categoria tampoc hi podia faltar na Raffaela Carrà.

Dos cubatas en terra i un tercer per cortesia des nou cambrer macizo de na Marianna, agafarem un contentillo i vam riure i passar una bona estona...

I avui és divendres, voltros segur que currau, anau a classe, etc.. però noltros, com que no teníem res a fer, i feia un dia que te cagues, ens hem enxufat el kit de verano: bikinis, senalla i avarques, i au cap sa platja hi falta gent, que no hi ha millor remei per sa ressaca... Vos feim enveja??

Reflexió del dia: oooh mai loviuuu naironaironaaaaaa!! oooh mai loviuuu naironaironaaaaaa!!

Especial: Mariona: ti piace la Sardegna??

2009-05-09T03:00:00.000-07:00

Es darrer dia d'abril vam agafar es pullma cap a Sassari. Teníem una missió especial: treure de juerga sarda a na Mariona, és a dir, dur-la a n'es Tumbao.

Com que es Tumbao no obri fins es vespre... algo havíem de fer... i anàrem a Piazza Italia a fer un capuccino i a fer un giro por ahí. Aquesta vegada, com que anàvem carregades de maletes i l'endemà era festa i probablement no hi havia bus cap a Oristano, i ja n'hem après... vam pillar dos quartos a un Bed&Breakfast, un per als que volien dormir i un para lo que surja... (que estam d'erasmus conyo!!). Molt cuco es lloc i molt agut es patró (que na Mariona diu que es pareix a n'es dolent de los Increibles... bo?...).

Per sopar, anàrem a un pannini, que ve a ser una espècie de Boccata cutrero sard, on justament i per mala sort per a noltros, els amos havien anat a Madrid a menjar una merda de cocido i a veure guiri-flamenco.... així ens tengueren mitja hora, contant ses seves peripècies por los madriles a na Mariona que non capitava niente,... sa puta madona que amb rialla de lloca condimentada amb patates fregides ens atacava dels nervis... i es puto panini que no venia... No volem ofendre a ningú però, aquesta gent eren gent grasienta en tots els sentits... Pannino en mà i bolso ple d'ichnusas anàrem a Piazza Italia a sopar (s'única plaça guapa de Sassari...).

Ja ens coneixeu..., es vespres a Sassari mai comencen bé, i aquest no en va ser una excepció... teníem sed, sí, teníem Ichnusa, sí, però... què ens faltava?? un obridor!! És igual, pà xula yo y pa xulo xulo mi pirulo... diguérem: - ho obrirem amb un metxero! Ho hem vist fer tantes vegades, que no pot ser massa complicat... I una merda!! Després de rompre un metxero, un boli, i uns quants talls per ses mans... na Mariona, que és s'única que no xerra italià, tota valenta, va anar a uns jovenets (no gaire guapos, tot s'ha de dir...) a demanar-los mem si podien obrir-nos-la, (en aquest especial dedicarem un apartat a s'italià de na Mariona, ja que és poc corrent...)

Panxa plena, anàrem a fer una cervesa a un local indie petat de personajillos de la noxe sassarense, inclosa s'imitació barata d'en loquillo que sol pul·lular per es Tumbao.

I oooh va arribar s'hora de donar a conèixer es nostre Tumbao, quins nervis!!!...

I quina desil·lusió... resulta que estava tancat!! Non ci credo!! I ara????? I ara..., hay que joderse, cazzo!! Què cony feim? Idoi, camina caminaràs que a n'es Triciclo arribaràs... Noltros, només hi havíem anat en estat d'ubriaquesa sever, així que no recordàvem massa on era aquest puesto i na Marianna ni siquiera de com era... És un camp de concentració on torturen a sa gent a base de musica comerciale, reaggeton inclòs, i amb una càmera de gas, aah no que era de fum de tabac..., com pot ser mai que facin una peixera de fumadors sense ni un extractor ni una trista finestra... bo?...

Estant na Marianna dins sa càmera de gas xerrant amb un pijo que deia que era metalo... na Joana es xapava es cul perquè na Mariona estava damunt sa tarima i es va posar a xerrar amb un tio que, estant abaix de sa tarima, era igual d'alt que ella.

També ens vam trobar sa happy-pandi d'erasmus espanyols, molt flipats ells, com sempre..., i ens vam emocionar tots junts perquè va començar a sonar “Somos la revolución” d'Ska-p, fou un momento patriotico.

Al final vam acabar amb es que en fa dos de na Mariona, que ara és el seu novio, i els seus amics, un dels quals és el nou novio de na Joana (que ja en du 9!!... no bada no). I na Marianna, que tampoc bada, va recollir un madrilenyo perdut, ja ho val un any vivint a Madrid i no pilla cap madrilenyo... havia d'anar fins a Sassari per a trobar-ne un...

Il primu maju, com que no li vam poder mostrar es famós Tumbao a na Mariona, decidirem quedar a Sassari un dia més i així anar-hi es vespre. Però, com ja sabeu, es Tumbao no obri fins es vespre... i algo havíem de fer de dia, així que ens deixarem caure per l'Alguer aprofitant que feia un bel giorno.

A l'Alguer, dinàrem a s'Enhorabona, un restaurant de cucina sarda creativa (va ser bo, però uns spaguetti bolognesa de creatiu en tenen poc...), férem sa fotosíntesi en sostens a sa platja i després de fer una volteta per es casc antic firarem una braguitas i uns calcetins... ses de na Marianna no arribaren ni a n'es tren, no vos malpenseu, èèh?, va deixar sa bossa per damunt un banc. Ooh ja no tenim unes braguitas iguales totes tres...

Tornàrem a Sassari amb un tren del 1800 por lo menos, carregat de jovenella hormonada i un home que ens cotilleava ses fotos. Com que som així d'originals, duguérem a na Mariona a sopar a un xinès, més que res perquè en teníem mono i ella és una santa i no es queixà de que la duguéssim a Itàlia a sopar de xinos... Com que no podem fer aquests roïssos i de tot en traiem profit, a més de sopar, vam treure les següents conclusions:

- Els xinos xerren millor s'italià que es castellà. Pensam que és perquè no han de fer tantes erres...
- Es menjar és més o manco igual, però sa salsa agredolça no té res a veure.
- No tenen massa clar lo què és un tè amb llimona. Per sa nostra taula passaren tots els cambrers, fins i tot l'amo. Primer ens van dur una llauna de nestea al limon. I després d'una bona estona, que pensam que la van passar discutint a veure mem que conyo era això d'un te caldo con limon, va venir l'amo. I quan va entendre el que volíem ens va dur una tetera fumejant amb aigua i llimona, que tenia gust a aigua i llimona, perquè el te no hi era per enlloc... ho havien entès, però, s'havien oblidat de posar el te. A la fi na Mariona es va beure sa puta llimona calenta amb un poc de gust a te... no gaire...
- Repetim, com que som així d'originals..., no vam tenir altra idea que fer sa nostra primera grappa italiana a un xino... bo?..

A la fi, ara sí, aconseguirem fer els honors i presentar en societat s'únic local que val la pena de per aquestes contrades. Con todos ustedes: Il Tumbao!!! Mariona: ti piace il Tumbao?. Allà tornarem a trobar a sa happy-pandi de madrilenyos, una amiga d'en Marco de classe i sa jefa de personal de ses males putes de Ryanair, i li vam dir boooo!!! puaaaj!! Ryanair fa schifo... però després vam pensar que li hauríem d'haver demanat feina perquè noltros de males putes de Ryanair faríem planta...

Bé, vam disfrutar, vam tornar a fer les tantes... i au a cascar-la i bona nit.

Vam trobar que es dissabte ja era hora de tornar a ca nostra, que segur que sa padrina ja passava pena, i a més havíem deixat una olla de brou damunt sa taula i sa rentadora posada (que per cert creim que s'ha espenyat, ens ensumam que serà tema des pròxim capítol...).

Arribarem a ca nostra, després d'una odisea dins un autobus de sa mateixa quinta que es tren de l'Alguer..., i férem un peasso plat de pasta a la campidanese (típica sarda) per a compensar es vespre de xinos a na Mariona.

Després anàrem a veure sa padrina, més que res perquè sabíem que ens convidaria a un mirto i volíem que na Mariona el provàs. Resulta que aquella casa estava plena de filles i nétes i ens tengueren un rato interrogant-nos i enviant-nos a ca na Pili, que es veu que fa les millors seadas de per aquí.

Com que encara no estàvem empatxades de família senyora Grazia & friends, baixarem a Can Cisio a fer una birra i una briscola, més que res perquè sabíem que ens convidaria a pa sard i volíem que na Mariona el provàs.

Els asiduos des bar ens van xapar sa partida, és igual, ens proporcionaren material. Eren dos quarentons i una cervesa que no aturava de rajar dins es nostre tassó... Ens van dir que estaven “Muy encantados de la vostra conocienza” i ja li podíem dir noltros que es deia “Encantado de conoceros” que ell erre que erre amb es “Muy encantados de la vostra conocienza”... Van ser molt aguts, ens van regalar una mini-floreta arrabassada des fumadero des bar (es carrer, vamos) i en Cisio per no quedar enrera es presentà amb una catxo florota.

Per a seguir compensant sa broma dels xinos, anàrem a davant ca nostra a cercar unes pizzes. Na Mariona diu que van estar que te cagues, noltros també ho pensam i per això n'arribam a menjar tres pics per setmana... putes goranes!

Un altre element essencial de la ruta turística eren les Rambles d'Oristano, de camí cap allà, na Marianna, que va arrossegant es peus i no mira per on camina, va fotre de ple dins un sotrac (cagondell aquests sards que no arreglen els carrers!!). Mitja peu coix arribarem a un banc i, si no li bastava a na Marianna, vam descobrir que es seu macizo-madurito-interesante de classe està fidanzat (joooooo).

Ses rambles estàvem petades, vam anar a sa birreria, on ja sabeu que ens solem xapar es cul amb es karaoke, però aquell vespre no estàvem per aguantar els quatre crits i ses desafinades habituals del lugar... així que anàrem a dormir. Però, com que som molt ortodoxes i respectam sempre les tradicions, ens aturarem a robar llorer.

Diumenge migdia, decidirem anar a fer de domingueras a sa platja. No sabem com, aconseguirem trobar es bus cap a Torregrande, i au, ja ens teniu fent sa fotosíntesi una altra vegada. Ens havia anat massa bé el dia... però a s'hora de tornar, amb ses bufetes apunt d'explotar, sobretot sa de na Joana...,es bus no venia, i no venia, i joder que no venia! I és que ens havíem equivocat d'hora...

Una vegada retornades a Oristano, ens faltava algo molt important per a mostrar a na Mariona: sa nostra segona casa useasé s'Iperstanda. Vam aconseguir entrar a n'es súper i no comprar res!! non ci credo!. I com a colofón d'aquesta visita vam anar a fer un peasso-gelato, mmmmm.. que bo tio!

Reflexió d'aquests dies: Mariona, fes cas a sa nostra padrina sarda i queda't aquí! Tanmateix ti piace la Sardegna!

P.D: PERLES DE NA MARIONA:

- Yo non capito niente, cuesto es un casino!
- Yo parlo l'italiano a mitjas
- Siamo las carabinieri de Meri, ti piace la Sardegna?
- Si tu fumare en el bagnio viene el carabinieri i clun-clun (juntant ses mans com si li posassin unes esposas)
- Etimologia del pasard, Com se diu això pa-sard? O pasard?- Que noo, que es diu pane carassau i és pa sard.
- Cuestas, due per deu euros? (ens hem comprat dues ulleres reiban per deu euros...)

Segur que n'hi ha més, però sa nostra memòria ja té una edat difícil...

P.D.D: si voleu ser protagonistes del nostre bloc per un dia..., i seure aquí, a n'es nostre sofà floripondio a escriure'l com na Mariona... només fa falta que vengueu a veure'ns, que havia de venir tothom i aquí no ve ni cristo, conyo!!

Capitolo venticinque: Pizzata

2009-05-09T02:55:00.000-07:00

Estàvem noltros assegudes a n'es sofà, maleint la nostra mala sort... amb unes ganes enormes d'evacuar (feia dos dies que teníem es wc embossat...) i mortes rebentades de llevar merda... quan va tocar es timbre en Cisio, que venia amb un camión aspirador d'aquests rotllo Ossifar o Colis... Lo que sa senyora Grazia havia intentat fer durant dues hores, i no sense emmerdar-nos a noltros i a ca nostra..., aquests al·lotets en 5 minuts ho arreglaren... gràcies Cisio, te queremos!

Després d'aquest giorno tan agotador... ens vam posar ben guapes perquè teníem una Pizzata. Lo que vol dir és que anàrem a sopar de pizza amb tots els de s'universitat (per mala sort, ses pijes incloses).

Vam arribar al punto d'encuentro i resulta que no hi havia ni cristo. Com que vam veure partir es cotxe d'un dels macizos de na Joana, vam pensar que ens havíem deixat, i després del dia que dúiem això ens caigué com el cul... ens cagarem en totes ses mares i ses padrines de tots... Però, pardales noltros, encara no hem après que aquí el temps és més relatiu encara, així que, al final si que ens vengueren a cercar.

Mirau si hi ha restaurants aquí, i a més tots fan pizza, que encara anàrem a parar a n'es bar des futbol de Riola Sardo, on ja hi havíem anat amb sa Jurjur-family. Resulta que els dimarts, allà, ses pizzes valen 2 euros, sí, ho heu llegit bé, una pizzota per 2 euros!! Bueno, per noltros 0 euros perquè, tot i fent més de 2 mesos que som per aquí, som ses seves ospites i aquí els ospites no paguen... ja ens va bé per sa nostra economia bajo minimos.

Es sopar va ser entretingut. Hi havia molts dels nostres macizos. Vam descobrir que el macizo de classe de na Marianna, que té 38 anys molt molt ben duits, és un bombón i tot un caballero. Ens vam adonar de que sa pija major també ho pensa, perquè no aturava de fer-li ojitos... estàs que sí moneta...

Como no, a un bar des futbol, hi ha un futbolin, però vaja merda de futbolin: els jugadors no tenen peus, son o blaus o vermells (res de Barça i Madrid), i a més van amb 8 a davant i el que juga a darrera només té 2 defenses i el porter... això no és futbolín ni és nà... però almanco va servir perquè na Joana fes un bassiot de babes enterra veient com s'enfrontaven els seus 2 millors macizos, ooh és que estan ben bons tots dos!!

Després d'enfrontar-nos a una trentena de persones que no ens deixaven pagar es sopar... vam pegar a sa Birreria d'Oristano, per sort en dimarts no fan karaoke, de fet només hi érem noltros. Vam fer una birra, es nostre millor amic ens va fer emocionar perquè va fer un brindis per noltros i ens va dir que érem molto bravas, per ensenyar-nos, tot seguit, la seva versió de la cançó de l'enòleg. Vam intentar ser un poc vives, i adelantar-nos per pagar ses cerveses de tots, però, ni sa cambrera ens va deixar pagar, i acabaren convidant-nos un altre pic.

Dimecres dematí, ens vam aixecar prest, totes il·lusionades perquè començàvem una nova assignatura: Enologia. Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a n'es Chiostro, es tercer macizo de na Joana ens digué: Nines, no hi ha classe, no vos han avisat? - Comor??. Resulta que es professor ve de Torino i li havien cancel·lat es vol, i sa puta pija major havia cridat a tot cristo menos a noltros, cagondell!!

De totes maneres, això de no haver de fer 6 hores de classe de sa mateixa assignatura, ens féu feliços i tornàrem a ca nostra a fer sofà perquè un poc de ressaqueta si teníem..

Reflexió del dia: vull que em considerin mitja sarda!! (encara que això impliqui haver de pagar).

Capitolo ventiquattro: Han arribat els reis... i qualcú més...

2009-04-29T09:48:00.000-07:00

La setmana passada la vam començar benet, vam anar d'excursió amb els respectius macizos de sa classe... (sense agafar espàrrecs... aquesta vegada agafarem una rana només...). Vam anar de compres,... I vam estudiar, molt, però molt, perquè el dilluns següent teníem un examen de viticultura.

A més, de puta mare!!, perquè dimecres ens van arribar dues cartes, que guai tenim correu!! I del bo!!.

Dijous, na Marianna va anar a sa Posta Italiana (correus) a enviar un paquet per sa seva sorella que fa 9 anys! Ses oficinistes, previo fixaje (como no!), se'n van enriure d'ella perquè enviava pasta... En tornar a casa, lo guai va ser que es carter ens va dur es paquet amb ses Herbes, es Xoriguer, es Ballantines (sí senyor!), sa sangria, es nesquik... i els llibres de cordats a l'eau de sangria, perquè no tot podia anar bé, i una botella de sangria havia petat. És igual, vam ser superfeliços. Grazie mile Biel i Coloma!!!!! Vos estimam!!!

Per a celebrar-ho així com toca ens vam muntar una minifesta privada amb pizza, birra, copa d'herbes, dos cubatas, como no, i un cueces. Tot això acompanyat d'un impressionant Jared Letto a Requiem por un sueño (perquè Madagascar2 no es sentia... joooo!).

Es regal de divendres va ser patrocinat per n'Antonieta i sa seva mami, también os queremos!! El tercer paquet de sa setmana contenia quelitas caseras, mmmm!

Després d'una intensa giornata d'estudi, ens vam encarxofar davant sa tele a mirar “I Cesaroni”, perquè ens entengueu són els Serrano italians, dos separats amb un tracalada de fills que s'han casat, tenen un bar, són tres que la lien igual que aquells altres, en Fran Perea també hi surt, lo que nom Marco i és un poc més guapo però canta igual de malament. Como no, en Marco Canta també està enamorat de sa seva germanastra que també nom Eva, però està embarassada sense haver-se casat (ooh sacrilegio!! sa mare té un trauma...).

Lo únic bo de sa televisió italiana, és que els anuncis duren poc i ens proporcionen molt de material... Aquesta vegada, ens hem centrat en els productes de neteja íntima. El primer: Lactacyd intimo, que no entenem perquè cony relaciona es feisbuc amb fer-se neta sa cotorreta... Bo?... El nom del segon ho diu tot: Chili (pa limpiarte el chirli!!) JEE JEE!!

Es cap de setmana el vam dedicar a estudiar, na Joana no tant perquè estava griposa, misquinaa!.

Aquesta setmana no ha començat tan be... De fet ha començat fatal, amb una donada pes cul impressionant de part del nostre estimat Nieddu (professor de Viticoltura). Puta merda d'examen!!

I xerrant de merda... Avui ha retornat el mostro del wc (sa nostra vida ja començava a ser massa monòtona...). Com que aquesta vegada, Mr Muscolo no ens ha ajudat, hem decidit anar a dir-li a sa senyora Grazia (maldita la hora!). Pensàvem que, com sa gent normal, cridaríem a n'es fontaner i punto... pobres ilusas!!... ( a vegades oblidem que això és Sardegna...).

Idoi, podeu creure i pensar i pensar i creure, que sa madona no ha tengut altra genial idea que enxufar sa manguera dins es wc (que ja estava ple...) i au, ha començat a vessar i a vessar.... es bany anegat..., dos dits d'aigua amb merda per tot!!... Na Marianna pensava: dios! no pot ser que m'estigui passant això... I na Joana, en veure que s'aigua s'escampava cap al passadís ha començat a dir Dios! Dios!... agafava tovalloles per intentar aturar sa caca-marea... I aquella doneta..., allà... punyint es water amb sa manguera i donant aigua, menos mal que després se l'hi ha ocorregut anar buidant es water amb un poal. I noltros, venga a fregar, venga a fer viatges cap a n'es corral per buidar es poal... i aquella dona, venga aigua, venga manguera, venga merda!! i venga a omplir més poals!! Potades per tota sa casa... i res, així una hora...

Fins que no sabem perquè, se li ha ocorregut baixar a n'es carrer a donar manguera dins sa fossa sèptica... Quin quadro, aquella dona agenollada mirant sa caca i traient trossos de paper amb una bossa... na Marianna allà dreta aguantant un càvec... se volia morir,... i sa gent que s'aturava a n'es semàfor no aturava de mirar-nos... Na Joana, des de damunt es balcó, les mirava i es xapava es cul!!

Res, després de tornar a insistir una estona més amb sa manguera dins es water... al final l'hem convençuda de que demà ja cridaríem a n'es fontaner, perquè per acabar de rematar avui és el dia de Sardegna, i noltros tenim classe, però els fontaners fan festa.

Evidentment, després ens ha tocat fer es bany net,... quin puto oi!!! I, com que a n'aquesta vida hi ha coses molt pitjors, i noltros per sort teníem Heinecken dins sa gelera, ara estam aquí, amb un bon tassó de birra i un cueces, intentant fer-vos riure un poc... així almanco serveix d'algo.

Reflexió del dia : Ens reafirmem: menos mal que en aquesta vida hi ha Heinecken! Piensa en verde!!

Capitolo ventitre: festa erasmus

2009-04-21T09:49:00.000-07:00

Divendres, estàvem noltros encarxofades, a n'es sofà escrivint es capítols anteriors, quan se'ns va encendre sa bombilla i vam decidir sortir a veure mem que ens oferia la notte... De camí a sa birreria, ens aturarem a comprar tabac, aquí com que als bars no es pot fumar, ses màquines de tabac estan al carrer. I voltros direu: Hòstia idò els nins i els quinceanyeros desbocados poden comprar tabac!!...Idò no! Ni ells, ni tampoc na Joana poden comprar tabac!! Perquè resulta que seguint amb es vici que té en Berlusconi de fitxar a sa gent... pos a sa màquina de tabac hi has de ficar es teu DNI, i claro, ens va fer por ficar es nostre DNI perquè i si no me coneix i se'l queda? Què faig jo sense carnet?... Caaa!! Quin casino!

Idoi sense tabac... arribarem a sa birreria, on tornaven a fer karaoke, després de varis “sincerità” i “marco carta and company...” teníem es cap com un bombo i tornàrem a ca nostra. Una cosa que vam reparar és que, figurau-vos la poca cultura de bar que té aquesta genteta que ni taburetes a sa barra!! On s'ha vist mai no poder fer barra... ? amb lo que ens agrada a noltros!

Dissabte, enfrontant-nos a s'aigua i a sa ventada que feia (som així de valentes... o de pures... quien dijo miedo!) andiamo via a Sassari, que hi havia una festa erasmus a n'es Tumbao. Com hem de conèixer estrangers si tot quisqui és sard o espanyol? De gent que està d'erasmus aquí erem una alemanya, una francesa, un portuguès, una portuguesa i dues mallorquines (i no és cap xiste). Tots els demés eren sards de s'ESN (associació erasmus) que organitzen ses festes aquestes.

Es vespre començà com sempre,... soso i noltros dues fent d'asocials a un racó. Menos mal que s'alemanya i sa francesa encara són més asocials i els portuguesos s'aplegaren amb noltros.

Després d'un parell de sangries, unes quantes ichnuses, una tarta d'aniversari (des for president) i un parell de fotos a n'es photocol (vease com a photocol sa bandera de s'ESN i una altra de sa Comunitat europea...) sa cosa millorà, ja que tots anàvem ben arreglats, usease urriacos...

Com que ara som ESN-girls es vicepresi ens ensenyà els himnes :

- Il presidente (o sa persona que vos doni la gana) fa pompini con culo, il presideeeeente fa pompini con culo.... --> traducció: el president fa ses mamades amb es cul, es presideeeeeeeeeent fa ses mamades amb es cul...

- Da ci lu culu president, da ci lu cuuuuulu... (creim que és una mescla de sard i italià) --> traducció: dóna'ns es cul president, dóna'ns es cuuuuul...

Com heu pogut apreciar sa cosa va de culs... I de cul anà la tornada a ca nostra. Resulta que després d'esperar una hora a s'estació de bus, vam concloure que es nostre estimat bus de les 6 del mati no passa en diumenge... així que andiamo via a l'stazione del treno que partia a les 7 i a pas de tortuga arribarem a les 9 i mitja a Oristano... va ser molt dur, però molt dur, ja no tenim edat per aquestes coses... Lo que passa que ses ganes de festa ens guanyen i hi tornarem, però no en dissabte!

Reflexió del dia: nunca mais Tumbao en dissabte...

Capitolo ventidue: settimana d'studio, és a dir, setmana de vacances

2009-04-21T09:43:00.000-07:00

Després d'aquest estrany impàs de dues setmanes, hem tornat a la rutina surrealista de la nostra vida oristanesa. Com que ja teníem mono, el primer que férem fou anar a n'es nostre estimat Iperstanda a conectar-nos al feisbuc.

Aquí, aquesta setmana i sa qui ve, no hi ha classe, ells li diuen settimana d'studio però a Mallorca, lo que ve després de pasqua sempre ha estat una setmana de vacances i de beure... i noltros som mallorquines... beure no podem beure gaire, però estudiar tampoc hem estudiat...

Com que estam de vacances i siamo fora di testa, vam començar a cavil·lar mem quina l'havíem de fer, així que dit i fet ja tenim vols i entrades rumbo a n'es Primavera Sound, uoooo!!!

Dimecres a vespre, estàvem noltros amb ganes de cueces... i vam enviar un sms a un al·lot dient que estàvem en crisi d'astinenza. Ell, molt amablement ens contestà que l'endemà a mezza matinata ens cridaria i ens duria a fer una passegiata per sa platja de Tharros. Oooh que mono!

I una merda mono, ja ens tens tot el puto dematí (perquè no en tenim ni puta idea de quina hora és mezza mattinata...) esperant que ens cridàs i niente. Hay que joderse! Quan ja li havíem fet sa creu, ens envià un sms de que s'acabava d'aixecar i mem si anàvem a ca seva a Torregrande (sa platja d'Oristano). Clarooo que sí que venim rei meu!!

I res, agafarem es bus, arribarem allà i el cridarem:
- On sou?- ens digué.
- Pues a Torregrande.
- Però on?
- Pues enfrente de una torre grande...

Pareix un xiste dels dolents xerecs xerecs, però va passar així, estàvem davant una torre gran... (vease foto adjunta)

Anàrem a ca seva, a sa platja a voltar, a fer unes birres i tornarem a ca seva. Després va venir el seu company de pis i ens contà que era cleptòman, de fa un any que està en crisi d'astinenza, abans robava calçons blancs i xocolata a s'Iperstanda... A més, fa un temps que tot li surt malament, perquè té el carma atrofiat ja que va assassinar una tartaruga (tortuga) de terra ficant-la dins aigua... Vam riure molt amb aquests dos al·lotets, són molt monos, són els nostres novios, però ells encara no ho saben...

En tornar, anàvem ubriaques i decidirem passar per s'Eurospin a pillar unes birres.
- Estan tancant – diu na Joana
- Nooo, hi ha gent amb un carro... - diu na Marianna- Aaah noo, tiaa, que és un aspiradoor!!
Vamos que ens vam xapar es cul però ens vam quedar sense birra...

Reflexio del dia: que monos que són els nostres novios... és una llàstima que ells encara no ho sàpiguen...

Especial diccionari JurMeri-italiàsard-català

2009-04-18T07:08:00.000-07:00

Ens hem adonat de que posam un munter de paraules i expressions que igual només entenem noltros, així que dedicarem aquest especial a aclarir varis dubtes. Així com anem imparant coses noves l'anirem actualitzant, així que li posarem una etiqueta i ho podreu consultar subito:

Bo?... : realment es pronuncia bu? (una mescla entre u i o) i ho empren els sards enlloc d'arronsar ses espatlles i dir no en tenc ni puta idea..

Pècora : això és una ovella, sí sí, idò segons noltros una squadra di pecore vendria a ser una guarda d'ovelles

Mi piace : és a dir m'agrada, m'encanta, etc.

Andare via : partim cap allà on sigui

Cueces: bo?... no té res a veure amb coure pasta però...

E basta: i au

Subito: tot d'una

Imparare: aprendre

Cazzo, cazzata: joder i putada

Casino: desastre, és a dir, vendríem a ser noltros.

Fora di testa: al diccionari surt sa nostra foto, però realment significa loco.

Crisi d'astinenza: mono

Ubriaques: o urriaques segons na Coloma... vol dir que anam gates, moixes, o borratxes, qualsevol significat és bo...

Sassari: Manacor

Oristano: Inca

Cagliari: Palma

For president: es presi de s'ESN

Il vice: es vicepresi de s'ESN

Tedesco: alemany

Iperstanda: Porto Pi xungo allà on ens asseiem en un banc i ens connectem ja que no tenim internete...

Especial: Turismo da vero

2009-04-18T06:52:00.000-07:00

DIVENDRES SANT

Son arribats sa Jurjur family a Cagliari. Per primera vegada no vam tenir problemes amb Ryanair, ja és raro... (la excepción que confirma la regla). Això sí, no podia anar tot bé, per qualque costat ens havien d'estafar... (recordau que això és Sardegna...). Es del lloguer de cotxes ens va fer pagar una cosa que ja havíem pagat o algo així. Gran benvinguda eh cunyi??

Però, això només era el començament... lo pitjor no era pagar lo des cotxe, sinó conduir es cotxe... Es fratello de na Joana va ser el més perjudicat, perquè conduir per aquí és algo molt paregut a un suïcidi... Ens vam passar sa sortida que havíem d'agafar, resulta que han decidit que ses senyals que indiquen ses sortides les han de col·locar després de la sortida... suposam que és una espècie de broma,... només faltava en Nelson amagat darrera fent JEE-JEE...!! Sa segona vegada que ens passarem de sortida es fratello no va tenir més remei que amollar un “Cagondeu” que ens va fer botar a totes! A més, per això que aquí anomenen autopista, (però ja te dic jo que no passa de carretera amb dos carrils per banda, sense arcen i una separació enmig... ) està ple d'entradetes on s'hi aturen fragonetas pa vender malacatones (bé, sa veritat és que eren taronges...) on s'ha vist mai!!

Una vegada a Oristano, anàrem de visita a ca sa nonna Grazia, que ens oferí un tassó de mirto i ens regalà una caixa de bombons (perquè aquí per Pasqua estan obsessionats amb es xocolata...) oooh que és de mona sa padrina!!

Férem una volta per aquest puebluxo i després, a la fi, es fratello va tastar una pizza sarda. Na Joana diu: - m'en va donar tot es camí,... que si d'aquí 4 hores menjarem una pizza, que si d'aquí 2 hores menjarem una pizza, que si d'aquí 20 minuts menjarem una pizza,...

DISSABTE

Embotits com a sardines dins es For-four,... iniciarem el turisme da vero.

Primera aturada: el nuraghi de Barumini, és una torre de pedrotes gegants que la van fer fa 3000 anys, és que abans feien ses coses per durar... no com ara que en dos dies au tot esbucat! Estava ple de passadizos i escales perilloses, una humitat... una poca claror... una claustrofòbia... Sa cunyi anava sa darrera i es fratello li va dir: - Vas bé?, i ella digué: - Sí; i no havia acabat de dir-ho i boom patinada (no va caure però eh!).

Tot seguit anàrem a n'es poble de Barumini, és a dir, Bar i Homes, però ni bar ni homes. Hi havia un mercat, però no, aquí sa regla general de que aprop d'un mercat està ple de bars, no funciona... Després de vàries preguntes i indicacions dels natius arribarem al bar, que per un que n'hi havia no estava ni indicat i a més, tancat en bon dissabte... una dona ens digué: - està tancat però si voleu tocau es timbre... comor? Això què és? Es clandestino de Barumini?? Ens resignarem, i sense fer la seconda colazione andiamo via a Cagliari.

Si anar en cotxe per sa meravellosa autopista d'aquí és xungo... figurau-vos per dins sa capital de s'illa... i sense mapa! Un poc més i ens xocam contra una taula enmig des carrer on venien eriçons de mar... Encara no sabem com, arribarem al centre i aparcarem.

Morts de fam, lo primer, era trobar un lloc per dinar... férem cas a sa guia i ens envià a un local que el recomanava dient que pareixia que duia tota sa vida allà... totalmente d'acordo con la guia... feia mil anys que allò no havia canviat..., ni siquiera els cambrers: un senyor i una senyora majors mal-lletats (normal, tota sa vida currant allà mateix...). Així com vam poder, vam desxifrar sa carta escrita a mà amb lletra de persona major, hi havia 3 tipus de pasta, això sí, totes 3 amb la mateixa salsa: pomodoro i au!. Ja de bon principi no li vam caure bé a n'aquella doneta, perquè pensà que volíem només un plat d'alberginíes per a tots i ja està... en realitat les volíem per picar.

De tornada cap a ca nostra, sa cunyi inicià un estudi sobre les benzineres: resulta que la benzina de la mateixa companyia és més cara als pobles que a l'autopista, i fins i tot canvia entre dues benzineres del mateix poble segons si està a l'entrada o a la sortida... bo?...

Vam tenir una urgència que ens va fer sortir de “s'autopista”. Quan vam voler tornar a entrar, ses indicacions ens van conduir a un carrer tallat amb mils de fletxes cadascuna apuntant un lloc diferent. Decidirem tornar enrere i agafarem un camí per a fer un canvi de sentit, però, resultà que aquest camí tenia el mateix nom que s'autopista, per tant, pensarem que sense voler havíem agafat el camí correcte... pobres ilusos!! Quina fou la nostra sorpresa, al descobrir que anàvem per una carretera vella xunga, paral·lela a l'autopista i que a més tenia el mateix nom... Per què posar noms diferents a ses carreteres si podem reciclar els mateixos? Tanmateix, todos los caminos llevan a Roma... Gràcies a s'astúcia de sa cunyi i a sa paciència des fratello retornarem a s'autopista i aconseguirem tornar a ca nostra, no sense haver-nos xapat es cul tot es camí,... - això pareix Àfrica o algo així- deia es fratello... Varen comprovar en carn i ossos que tot el que contam aquí és verídic, aquesta illa és surrealisme en estado puro.

E quando siamo arrivati a casa, ens esperava sa senyora Grazia amb una peasso lassanya. S'havia passat tot lo dia fent lassanyes per sa seva familia i anant a missa, com que ara també té dues nétes mallorquines també n'havia fet per a noltros. Mmmm buona buona!!

DIUMENGE DE PASQUA

Auguri di buona Pasqua a tutti!!

Ens aixecarem prest i partirem amb una bona aigua cap a Bossa. El camí va ser bastant llarg, passarem per molts de puestos guapos però com que no teníem ganes de quedar remulls no baixarem a fer fotos. Sa cunyi feia de copiloto i anava desxifrant ses senyals i es mapa... Tot sense massa incidents fins que... bo?... Carretera cortada... Trobarem una rotonda on no es podia entrar... i ara que feim? Marxa enrere? Aparcam aqui i a cascar-la?... Ni de conya!! es fratello fent una infracció i envaint es carril contrari, amb dos collons va passar. Una vegada a la carretera que es suposava que estava tallada, allò no estava tallat ni res... Sa guia ja ho avisa que en aquestes carreteres te pots trobar moltes sorpreses, generalment desagradables: que si una guarda de pècores (ovelles), tramos sense asfaltar, etc., etc., etc.

Després de fer sa colazione a Bossa Marina, agafarem una carretera xunga i arribarem a Bossa. Un cop allà, visitarem es castell de Malaspina. Com que lo bo abunda... hi trobarem uns mallorquins. Però lo bo, no és que fossin mallorquins... sinó que eren uns coneguts de sa cunyi i es fratello! Pareix mentida, el món és un mocador brut!

Lo millor des castell va ser sa vista des d'allà dalt: Bossa i un camp verd que pareixia Escòcia (encara que no hi hem estat mai...). Però lo millor de lo millor van ser els ametlons que ens vam menjar mentre sa guia (que necessitava un megafono) ens explicava quatre xuminades que s'havia après de memòria.

Paraigua en mà... férem una volteta per Bossa, cercant un lloc on fer es dinar de Pasqua. I quin dinar de Pasqua, senyores...! joder! Resulta que aquí, Pasqua és com si fos Nadal només que canvien es Papo natale per un ou de xocolata. Per tant, el dinar de nadal-pasqua va ser totalment en concordança amb un dia de festa grossa. Ens passarem 3 hores asseguts a sa taula menjant, però menjant... res de sobremesa! Fins a 5 plats ens menjarem... després vam sortir rodolant...

En haver sopat, perquè sí..., som així de gorans i vam sopar de salsitxa sarda... vam decidir que li havíem de mostrar ses Rambles a n'es fratello. Justament ses rambles estaven tancades i anàrem a un local on a na Joana quasi li pega un atac de cor: Diooos!! Non ci credo!! SE POT FUMAR I TENEN BALLANTINES!! Amb un whisky de bon de veres la vam ressuscitar. Resulta però, que estava ple de pijillos i sa música era una vertadera cazzata (una merda vamos...). Així que andiamo via a sa birreria, on hi trobarem armat un karaoke. Quatre copes i milers d'ouets de xocolata després fins i tot noltros cantàvem en Marco Carta (sense micro però). També sortejaven ous de pasqua gegants, vam esperar mem si ens en tocava un, però hay que joderse, no vam tenir sort, però vam riure molt, tu què hi dius fratello?

De tornada cap a casa, volguérem fer particep a n'es fratello de sa nostra tradició mil·lenària de quan tornam de festa, és a dir, ens l'enduguérem a robar llorer....

DILLUNS: LA PASQUETTA

En la Pasquetta se bere, però com que noltros som bones nines (ja vos ho havíem dit) i st Vicenç ens queia un poc alluny... anàrem a fer sa península de Sinis, és a dir, sa zona de per devora ca nostra. Sa primera aturada fou San Giovanni di Sinis, on hi ha una església paleocristiana del segle VI, molt mona i molt antiga.

Després ens dirigirem a San Salvatore, on en teoria s'hi rodaven pel·lícules d'spaguetti wester (rotllo el desierto de Almería...) però allò no era wester ni nà, molta casa petitona baixeta i molta cotxería...

A mitjan dematí arribarem a sa ciutat fenícia de Tharros, on hi havia més pedres i dues col·lumnes (que surten a totes ses fotos turístiques...) que resulta que són falses. Es lloc era bastant guapo, la mar per tots els costats, eren llestos aquests fenicis, jo també m'hi hagués fet un xalet si pogués... Després dels fenicis hi passà tot quisqui per allà: que si romans, cartaginesos, etc. Hi havia unes tombes, allà enmig de ses males herbes, on sa mamà de na Jurjur hi veié números romans gravats... joer mamà quina vista!! jo amb sa foto ampliada i tot encara no he vist res!

A sa platja d'allà, hi havia molts de xiringuitos i na Joana amb sa famada que tenia només sentia olor de carn torrada,... però els demés només sentíem olor de peix. Menos mal des kinder bueno que ens va comprar “la mamma”.

Després anàrem a Is Arutas, una platja amb arena feta de quars. Molto bella!! A més, feia una passada de dia i férem una estona sa fotosíntesi. Volíem anar a dinar a un xiringuito de sa platja que en teoria estava a 500m, però com que aquí ses teories solen ser molt diferents a sa realitat... decidirem agafar es cotxe. En principi, un camí de platja, no ha tenir massa complicacions... però acabarem fent un rally per enmig de mil bassiots... desistirem i tornarem enrere.

Una vegada a sa carretera, només veiem cartells de restaurants que després no existien. Finalment arribarem a Riola Sardo on dinarem a n'es bar des futbol. Primer futbolín que veim a Itàlia i xungo xungo, de plàstic, això no és futbolín ni és nà. Amb una cambrera ben aguda menjarem una pizza buona buona i ens beguérem un mirto per així anar més contentillos fins a Mandriola, on vérem els fenicopteros (flamencos), i férem un intent de jugar a beisbol amb una canya i unes bolles de posidonia...

En arribar a casa, sa padrina ens esperava amb un munter de pastelitos i trossos d'ou de pasqua gegant. Hem pensat que en realitat és sa bruixa d'en Hansel i Gretel que ens vol engreixar per a després ficar-nos dins s'olla.

El dia següent sa Jurjur family ens abandonà i retornarem a la nostra rutina. Moltes gràcies Jurjur family, ens ho hem passat molt bé, podeu tornar en voler!

Reflexió de tants de dies: jo crec que pes 10Kg més i tu?

Especial: som per Mallorca!!

2009-04-14T10:25:00.000-07:00

Per venir cap a sa Roqueta vam haver de superar 7 fases:
1. Arribar a peu a s'estació d'Oristano amb una aigua d'escàndol i amb sa maleta.
2. Tren cap a Cagliari.
3. Bus Cagliari-aeroport. No teníem massa clar quin agafar així que vam seguir a sa gent amb maletes i ja va anar bé.
4. Cagliari-Madriz. Cal esmentar que en aquesta fase els de Ryanair (pròximament anomenats: au paga pur!) ens van tornar a tocar els collons i na Marianna va perdre es papers, els hi va amollar perles com: - Ya es que para salir de esta puta isla no puedo salir con otra companyia porque sinó... - Bafan'culo Ryanair!! etc...
5. 3 hores a s'aeroport de Madrid. Aquí s'azafato de Ryanair ja ens va veure venir i es va portar bé... això sí, era un poc coió ja que ens va dir que Joana i Juana podia no ser el mateix nom i que sa tal Joana podria ser sa germana de sa tal Juana i anar por ahí estafant a sa gent..., lo que no va pensar és que noltros no curram amb ells... Fent coa per embarcar, na Joana va veure una dona estrafalariament hortera i de pardaleria va dir: - Mira n'Agatha! I mira tu per on... que va ser resultar ser s'autènica Agatha Ruiz de la Prada en carne i hueso.
6. Madrid-Mallorca, amb una hora de retard...
7. Palma-pobles respectius per cortersia des Jurjur-fratello!

A partir d'aquí els nostres camins es separen: Ooh Joana t'enyoraré!! - Ooh Marianna jo també!! Ci vediamo nel Malafama.

JOANA:
A ma mare quasi li va pegar un atac en veure'm entrar per sa porta. Me va dir: - A mi no me facis sorpreses d'aqueixes que m'has descol·locat! Més que contenta va parèixer que li sabia greu... menos mal que quan vaig entrar pes Colomer, sa gent es va posar supercontenta, me va pegar com un tremolor i tot!! I como no, lo primer que vaig fer va ser demanar un Ballantine's, que finalment es van convertir en 4...

Sa que es va sorprendre més i va començar a cridar i botar com una loca va ser na Coloma quan em va veure damunt es portal de ca seva.

Els tres dies aquests es van basar en beure, riure i beure, res de mariconades de colorins! Ballantine's i Tres caires!! mmm!! Dijous vaig anar a sa Jam-session i es divendres a sa Festa Juniors, com no a n'es Colomer!!. Enyorava festa-colomera-mallorquina!!

Tanta festa va derivar en sa pèrdua de sa meva veu... i encara me quedaven dos dies!!

MARIANNA:
Vaig sopar de pa amb oli, mmm com ho enyorava!! vaig veure es meu fillol que també l'enyorava!! Vaig agafar es meu cotxo!! I es pot dir que el que més vaig fer va ser menar per amunt i per avall, figura't si m'agradàs conduir...

Dijous, vaig entrar dins s'americano, com si ho fes cada dia, per fer un cafè amb llet i una ensaïmada i sa meva Xisca quasi se mor en pensar mem si veia un fantasma o què... jo també t'enyorava!! Divendres férem sopar de nines, que vos enyorava a tootees, guapes, guapes, guapes!! I vam fer es colló una bona estona intentant que sa caximba d'Egipte de na Mariona funcionàs... crec ens vam col·locar més de xuclar i bufar que altra cosa... En vista de s'èxit anàrem a fer una pomadeta a n'es P'dal e dopo cap a Campanet a fer es coió.

MALAFAMA, es retroben els nostres camins.
Aprofitant que era es Malafama i es cumpleanyos de na Coloma vam anar a dinar a n'es Galmés amb ses nines. No teníem dosos i el vam fer amb uns palillos. Dins es Colomer vam fer sessió de maquillatge, es vermell puta va causar sensació.

Vam arribar prest a Muro i lo primer que vam fer (després de demanar un cubata) va ser aposentar es cul a una espècie de saleta retro al aire libre, amb unes butaques de flors, coixins i una estora. Com que allà pareixíem ses reines del mambo, tot quisqui ens gravava i ens feia fotos, fins i tot ens van fer una entrevista! A lo millor ens haureu vist per sa tele o per es Mondosonoro, ja ens ho contareu...

Els concerts van estar molt bé, massa curts pel nostre gust i la matinada fou un poc caòtica-surrealista in my stile.

Diumenge i amb una ressaca de collons de mico na Joana va decidir que quedava a Mallorca fins divendres. I na Marianna va haver d'anar a la Vila a cercar ses claus perquè dilluns partia de nou a l'isola dil surrealismo ilustrato.

Reflexió del viatge: no hi ha res com una festa mallorquina!

Capitolo ventuno: un poc de tot

2009-04-14T10:23:00.000-07:00

Dissabte, estàvem un poc cansades i vam decidir quedar a ca nostra amb una pizza, un parell de birres, un bol de sangria, es darrer cueces (cazzo!!) i sa selecció italiana (avanti squadra azzurra!!). Abans d'anar a dormir, vam canviar s'hora dels rellotges.

Diumenge dematí, na Joana es va aixecar tota orgullosa a les 9 (en bon diumenge) per acabar de mirar sa formula 1, quina va ser sa seva sorpresa quan va veure que ja havia acabat... I va pensar, collons enguany han augmentat molt sa velocitat... no duren ni una hora ses carreres... !! Al cap d'una estona, va mirar s'hora a n'es mòbil i eren les 10:30, després va encendre s'ordinador i posava les 12:30, i va pensar: algo no me quadra... Com que sa tele sempre té raó, va mirar s'hora allà, i deia que eren les 11:30... amb això va tenir una crisi just al moment que na Marianna es despertava... I podeu creure i pensar, i pensar i creure que va trobar a na Joana per amunt i per avall des passadís, histèrica perduda sense saber quina puta hora era... Al final vam decidir que es qui tenia raó era s'ordinador, que s'havia adelantat tot sol, sa tele estava encara amb l'hora vella i noltros, pardales, per culpa del darrer cueces i sa sangria... havíem retardat es rellotge enlloc d'avançar-lo... normal que no hi hagués F1, feia dues hores que havia acabat!!

Aquesta setmana, no hem tengut classe, de res de res (bé, només feim dues assignatures...). Aquí, això de ses classes és un poc elàstic, si el professor no pot venir pues no hi ha classe, i si un parell d'alumnes no poden venir pues tampoc, i ja te fotràs... Així que ens hem passat dos dies a ca nostra estudiant com a bones nines i menjant com a porques mal-ostiades-regloses...

Ara, sa gent que ens pita pel carrer ja no és perquè ens llevem d'enmig sinó perquè ens coneixen i ens saluden, uoo!! que guai!! ja estam integrades a n'aquesta Inca sarda...

Demà, comença la nostra gran aventura de la setmana. Voltros no ho sabeu (i en llegir això ja haurà passat...) però demà venim de sorpresa a Mallorca, perquè sí, perquè en tenim ganes, de fet ja vam pillar els bitllets sa segona setmana..., quan estàvem amargades... i bé, si no ens hem vist aquest cap de setmana per sa Roqueta (és a dir per es festival Malafama, sa fira de Santa Margalida o per Binicity..) recuerdos!!

Reflexió del dia: me gusta ser mujer!! I una polla!! ses compreses no ens lleven sa mala hòstia...

Capitolo venti: Serata sarda

2009-03-28T10:40:00.000-07:00

Divendres ens vam passar es dia preparant sangria, que amb aquesta merda de vi barato que tenen per aquí... va sortir ben xereca... Havíem quedat amb ses úniques al·lotes que coneixem per anar a sopar a qualque lloc desconegut per noltros. Lo únic que sabíem és que ens farien menjar sard.

A les 7 i 20 ens van cridar i ens van dir que a les 7 i 30 ens passarien a cercar... comor??? Ja no és sa primera vegada que ens ho fan... però que se pensen? Que jo estic aquí tot lo dia arreglada i a n'es sofà esperant que me cridis?? Com que no estàvem llestes, de fet ni erem a ca nostra... vam quedar que hi aniríem més tard amb els veïnats.

Vam partir, i per arribar a un lloc que està només a 6km vam tardar mitja hora... Finalment, varem arribar a ca es novio d'una d'aquestes al·lotes, a na Joana li piachuta molto, llàstima que estigui finançat... Per variar, vam conèixer més homes. Erem uns 15, inclòs un senyor que és es conserge de s'universitat. Ens hem fixat que aquí es mescla gent de tota edat sense cap problema.

Es sopar sard, va ser bo i abundant. Pasta (como no) a la campidanese, és a dir, tomàtiga, ceba i salsitxa sarda... pel nostre gust un poc d'espècies no li hauria anat malament. I després carnota torrada i como no, salsitxa sarda torrada.. Tot això condimentat amb una ensalada d'api i ravenets... com es poden menjar això així??

Va ser un vespre de tranquis, però bastant entretingut. Na Joana va trobar un nou macizo que no havia reparat... i na Marianna en va trobar un de nou molt agut (i no atura de donar-li sa tabarra a na Joana...).

Sa frase des vespre: lo sard és lo millor del món, i si algo no funciona és perquè realment no és sard... i si no vos queda clar xerrau amb es conserge.

Es van escollonar de noltros quan vam dir que baixam a n'es barcisio a beure birra i jugar a bríscola. Segons ells, això és cosa de vells.... A més, que com que els espanyols es passen es dia jugant a cartes al bar no tenen temps per ses dones. I que els italians (i per extensió els argentins) no juguen a cartes i es dediquen a ses dones. A lo qual noltros vam respondre que els italians i els argentins són els més cabrons de tots, perquè tenen tant de temps que no el dediquen sols a sa seva dona, sinó a totes. Molta paraula guapa, però després te la peguen... i un ens va dir que a noltros ja ens agrada que ens diguin paraules guapes i na Joana va contestar: sí, però també m'agrada passar per es portal si pot ser... vam riure molt, voltros pot ser no, però noltros sí, au.

En haver sopat, el centre d'atenció va ser en Billy, un labrador negre guapíssim i enoorme, ooooh Joana jo en vull un!!! En compran un ??

Reflexió del dia: no sabem perquè, però el 90% de sa gent que coneixem són tios.

Capitolo diciannove: festa de primavera

2009-03-28T10:21:00.000-07:00

Després d'un mes aquí, hem descobert que en Tiziano (es primer al·lot que vam conèixer) viu just davant ca nostra, des nostre bany es veu es seu quarto. I ho vam descobrir perquè ens va venir a cercar per anar a sa nostra primera festa universitària a Oristano.

Era una festa a un club pijillo-minimalista, amb uns sofas superdivinos de la muerte (que encara no sabem com però en robarem un i el durem aquí). A n'es principi, no hi havia ningú..., quina fou la nostra alegria quan vérem entrar els nostres companys de classe. A poc poc, sa cosa es va començar a animar i vam poder recaptar molt de material...

Un dels nostres companys de classe, amb una pinta de Che Guevara que tira d'esquena... ens va sorprendre gratament. Pensàvem que era el típic que es queda amb sa seva cervesa a n'es racó, idò no, li va costar, però al final “el rey de la pista”. Al otro lado del ring, fent-li sa competència, però ja des d'un principi, el showman que va obrir i tancar sa pista. No sabem que nom, ni que li donen per berenar,... però vaja peasso de performance!!!

El que ens va sorprendre de bon de veres, va ser un altre de classe, que pareix un tio normalet i empegueïdor... Però ser veu, que a n'aquest sa noxe le confunde... ja que venia amb una pinta de loca que tirava d'esquena...

Vam conèixer molta gent, entre ells, un al·lot que havia estat d'erasmus a Mallorca. Va ser un bon descobriment. També n'hi havia un altre que havia estat d'erasmus per Espanya, no era tan agut, i li va menjar s'orella tot es vespre a na Joana, dient-li i repetint-li que tiene que aprender el italiano y solo hablar en italiano. Però, mem seràs coió, si tu ets es primer que només me xerres en castellà...!!!

També vam conèixer els amics des macizo que li agrada a na Joana, un dels quals se volia follar a na Joana i s'altre a na Marianna. Apart d'aquest petit detall, els dos susodixos van agafar un pedal d'escàndol, i es pobre macizo, que s'en volia anar... allà esperant cabrejadíssim... perquè estaven a 40km d'aquí i havia de conduir. Ens en volia deixar un a dormir a ca nostra, no sabem encara perquè van decidir que tenia qualque possibilitat...

A mitjan vespre, van començar a repartir unes perruques verdes que van causar furor... (mirau ses fotos).

Noltros, explicam a tothom que Sardegna ens agrada moltíssim però que li fa falta un poc més de festa... i ara tothom ens ha de dur de festa... Una al·lota ens ha de dur a una discoteca ximpumera, un al·lot a Cagliari, i es que va estar a Mallorca ens ha de dur de festa al seu poble,... ara veurem mem...

Ja al final des vespre, devers les 6, hi havia una dona que podia ser sa mare de tots, i anava més gata que tots... no sabem ni que conyo ens deia però havia d'agafar es cotxe i havia d'anar a fer feina a les 9... quin desastre, pensam que sa ressaca li durarà un parell mallorquí de dies....

Es colofón des vespre fou es nostre altre veïnat (el que viu amb en Tiziano). Resulta que fuma canne i noltros li deiem que hem acabat es nostre avecrem i mem si ens en podia aconseguir. No entenem perquè es tio ens xerrava en francès, com si l'haguessim d'entendre millor... i noltros encara l'enteníem menys. Weno, que ens contà com a trenta vegades sa mateixa història d'uns pescadors espanyols que li duien gènero... però no sabem perquè no en poden dur per noltros... finalment vam acordar que en tenir fumera li suonariamos el campanello... millor més barato.

Reflexió del dia: ci vediamo e si non vediamo, encendiamo la luce.... i ja t'arreglaras...

Capitolo diciotto: ens reafirmem: a ses pijes ni aigua

2009-03-28T10:14:00.000-07:00

Dilluns migdia, en arribar de classe, vam anar a tornar es plat de sa coca amb forma d'estrella que ens havia duit es diumenge sa senyora Grazia. I ella ens esperava amb una olla de salsa per sa pasta. Ens va fer un gran favor perquè vam tenir fet es dinar en un plis plas.

Dimecres, estàvem noltros estudiant tranquil·lament, quan vam començar a sentir un truller a ca sa senyora Grazia, resulta que eren ses pijes que havien vengut a cercar sa fiança. Són unes víbores, li deien que ses dues darreres setmanes de llum i aigua les havíem de pagar noltros (com si no bastàs amb els 260 que ens havien estafat ja!! males putes!!) i no li volien pagar sa basura o no se que.... Després, van venir a ca nostra a cercar coses que havien deixat i sa senyora Grazia els hi deia que si no estaven empegueïdes que ja ens havien estafat abastament... i elles que sa que hauria d'estar empegueïda era ella... bé, un caxondeo, un dramón, tothom apunt de plorar.... i noltros... allà, amb cara de esto no va conmigo, els vostres problemes les arreglau a ca vostra... res, que ses pijes van partir i lo únic que vam treure en net de tot això és que son unes truges pesseteres de cuidado! Que no tenen respecte per una dona major..., que ens van fer plorar a sa padrina mecagoncristo!!!!

Dijous, anàrem de visita a Cagliari (Palma perquè ens entengueu...). Sa veritat és que ens agradà molt, allà davant la mar, amb un percentatge més baix de grafitis i porqueria, amb cases que no cauen tant, amb un Mango, un Zara,... en fin, una ciutat un poc normal. Sa nostra visita consistí en: anar de compres, dinar com unes porcotes, fer sa fotosíntesi a n'es port, pujar moltes escales per arribar a un mirador molt xulo i com a colofon tornar loques dins una gelateria amb muntanyes i muntanyes de mil gelats... mmmmmmm gelato!!!! I ja està.

Dedicarem aquest apartat final a explicar sa teoria de na Joana... Resulta que aquí hi ha moltes funeràries, però moltes, en serio!! I na Joana ha decidit que són propietat de sa màfia, així es retroalimenten, es carreguen a sa gent que els hi fa nosa i després cobren per a enterrar-los... A més, hem constatat també que davant ses universitats sempre hi ha una funerària (bars no, funeràries sí...) pròximament formularem una teoria sobre això...

Reflexió del dia: prrrrrrrrrrrr.... no lo so.

Capitolo diciassette: una setmana “tranquil·la”

2009-03-22T10:53:00.000-07:00

Ja fa un mes que som aquí i ses coses s'han calmat. Ara, tot ens pareix més normal... i anam fent.
Aquesta setmana ha estat tranquil·leta, hem anat a classe cada dia, hem estudiat, hem fet net, evidentment hem anat de supermecados (vam comprar un paquet de 5kg de pasta!!)... també vam anar de compres (na Marianna ja té rímel propi i na Joana un pintamorros vermell puta, així que anau alerta amb noltros!!). En fin, res massa destacable, només quatre doiets...

Dimarts vam anar d'excursió amb els de viticultura. Ja ens va anar bé perquè vam poder robar taronges (el nostre pressupost és molt ajustat... ja ho sabeu...) i vam fer un poc es coió mirant quatre parres... El que vam constatar és què tan a Mallorca, a Pekin, com a Sardenya... als tios els hi dones una pilota i, buenoo ja els tens entretinguts pel temps que vulguis... En aquesta classe, cada dia compareixen homes nous... fins i tot na Marianna ha trobat un macizo i a na Joana cada dia li agrada més el seu...

Divendres (por fin es vierneees!! de fet per noltros quasi cada dia ho és...) vam anar a Sassari, a un aperitiu erasmus a un lloc anomenat Tumbao (del que ja teníem bones referències). Al principi, estàvem desesperades perquè feia un fred de neu, d'aquests que pelen es cul de ses llebres... i noltros allà defora, sense que aparegués ningú, bevent cervesa xunga i congelant-nos es nas... Vam dir, weno almenys allà dins hi ha música així que entrarem... i quina seria la nostra sorpresa al veure que tothom ja era per allà dalt a una espècie d'altillo-zona vip.

Com que els principis mai són bons, estàvem noltros ja imaginant-nos com s'home de gas natural (congelades) a s'aturada des bus tot es puto vespre... perquè allò era una merda i el temps no passava... Menos mal que, devers les 2, sa cosa es va començar a animar. Sa veritat que es Tumbao està de conya, a més sa música ci piacce. Per a que vos faceu una idea era una espècie de Minicasino versió sarda. Vam ballar i beure Ichnusa fins que ens van treure defora. Tot va estar molt bé, si li llevam sa part en què dos sards pesats no aturaven de perseguir-nos i no es donaven per aludits amb els plantons i borderies que els hi fèiem...

Vam conèixer més erasmus espanyols (un madrilenyo macizorro) i ens van explicar sa teoria de ses italianes sobre que ses espanyoles som uns putons verbeneros. Per això, els italians perden el cul per a xerrar amb noltros i passen de ses italianes, si una italiana no vol res amb tu no pots ni xerrar amb ella. Noltros no en tenim cap culpa de que elles siguin tan mojigatas....

De camí cap al bus, vam descobrir que no som ses úniques erasmus exiliades. Vam conèixer una tropa que estan a l'Alguer. Dos d'ells eren de Sevilla i vam riure una bona estona esperant que arribassin els nostres respectius busos. A més, vam trobar un xiringuito portàtil d'hamburgueses, i amb això, a na Joana se li va obrir es cor... (a més si ho comparava amb sa merda de pizza avinagrada que ens esperava dins sa gelera... Coloma ja saps que na Jurjur necessita menjar abans d'anar a dormir...).

Dissabte, amb una bona ressaca..., vam decidir no sortir i dedicar-ho a feines que teniem pendents: provar de fer sangria amb vi de per aqui i culturitzar-nos musicalment amb les 7 edats del rock. Així idò, ens vam passar es dia a n'es sofà i davall es nòrdic. I ja està.

Reflexió del dia: con doppio concentrato di pomodoro se arregla toro toro i toro. (fins i tot una pizza avinagrada...)

Capitolo sedici: un giro per les Rambles d'Oristano

2009-03-15T10:55:00.000-07:00

Necessitam alguna ànima caritativa que ens envii urgentment: una granera que greni bé (hem recorregut tots els súpers... ja sabeu que en coneixem molts,... i no hi ha puta manera de trobar una granera com aquella que teníem a Madriz, Mariona t'acuerdas?) i una paellera (vu?) per a 15 persones. Vos estarem agraïdes eternament.

Avui, diumenge, estam de ressaca per culpa des garrafón que donen per aqui. Ara pot ser mai que amb 3 whiskies na Joana tengui ressaca??... per l'amor de déu!! Aquí no donen gin-tonics, donen vereno!! M'estic començant a plantejar seriosament això de beure mariconades de colorins... que triste mi existencia...

Vam començar sa nit amb es peu esquerre, ja que s'únic tio que coneixíem per allà, estava intentant lligar amb una que no era sa seva al·lota... així que ens saludà tímidament i ens va fugir por tiempos...

Ja sabeu que el surrealisme és una cosa inherent a les nostres vides, així que havia de passar algo estrany sí o sí. Noltros, cada dia, en sortir de ca nostra pensam: No anam de festa, a comprar, a classe, etc... anam a recaptar material!! Ja hem assumit que això és així i au. Després d'aquest incís vos contarem que estant noltros dues a n'es carrer bevent vereno... de repente, s'ens acosten dues al·lotes i ens diuen: - Voi siete le ragazze spagnole? Pues va a ser que sí. Resulta que eren dues al·lotes que ens teníen vistes per s'universitat i ens convidaren a seure amb sa seva penya. Noltros empegueïdes, per variar, acceptarem.

Allà trobarem en Tiziano i molta gent més. Van resultar gent molt aguda (no sé si vos heu fixat però tothom resulta molt agut) i vam acabar convidant-los a una paella per sopar un divendres... així, ara enteneu perquè necessitam urgentment sa paellera... Noltros la volíem fer per a dinar un dissabte o un diumenge, però no poden. Sa veritat és que vam decidir anar a sa festa de s'universitat (que la fan ells), l'endemà fer sa giornata spagnola amb paella, truita i sangria i l'endemà sa giornata sarda amb vernaccia, pasta a la campidanese i formatge amb cucs (vu?).

En una setmana, hem passat de ser dues i conèixer únicament a ses pijes, a tenir com a 4 penyes diferents... noi siamo felice!!

Ara, mentre escrivíem això, ha sonat es timbre. Hombre!! ja era raro que avui sa senyora Grazia no tocàs es timbre!! (cada dia el toca almenys una vegada...). Resulta, que ahir el va tocar, però noltros dormíem. El que volia ahir era que anàssim a ca seva a fer uns pastissets amb ella i ses seves nétes. Com que no li vam obrir... avui ens ha duit un plat de pastissets. Quina grazzia sa senyora Grazia!!

Reflexió del dia: aquí sa gent és molt acollidora.

Capitolo quindici: Welcome Erasmus Day.

2009-03-14T11:20:00.001-07:00

Dijous dematí, seguint amb sa nostra sort, sa persiana estava espenyada (ja feia 3 dies) i no entrava ni pissca de luss a sa sala. Així que va venir en Cisio (es des bar de baix i fill de la senyora Grazia) i ens va arreglar es trasto aquest, li va costar, però ho va aconseguir... grazzie Cisio te queremos, en tenir doblers baixarem a fer una birra i una briscola!!

Com que es bus per anar a Sassari sortia a les 3, vam dinar aviat i ens vam arreglar. Ens sentíem un poc rares per anar tan pintades i mones de dia, però sa veritat és que miraves a ses altres ties i lo nostre no es notava gens. Després de morir-nos de calor, durant dues hores, dins el sauna-bus arribarem per fi a Sassari.

Anàvem a sa festa de benvinguda als erasmus del segon quatrimestre. Estàvem superempegueides perquè tothom es coneixia, i noltros, las exiliadas en Oristano, no coneixiem ni déu. Menos mal que va venir es President de s'associació (Callisto for president!!) i ens va presentar a gent, i a una espanyola!! oeee ens podíem comunicar!!

Vam anar a una sala d'actes com a molt hortera, on es rector i els membres de s'associació van fer una mica de discurs. I sa tele ens va gravar, creiem que sortirem per es diari també... Després es rector ens va ensenyar el seu despatx, on té uns peasso-sofàs... ens van dir que era la sex-room...

Va començar sa festa, amb menjar (puaaj) i beure. Es presi només venia a abocar-nos vi i vi. Al principi estàvem allà a un racó, només deixant el nostre paper d'antisocials per anar a cercar beure. Eren les nou des vespre i na Marianna pensava jodeeeeeer que se'm farà de llarg, i na Joana que ja anava contentilla li deia: No t'estressis, carpe diem!.

Poc a poc, vam anar coneguent gent: en Simone que havia estat d'erasmus a espanya, un que ens pintava sa cara de negre, un que na Joana ja l'havia calat en fotos per es feisbuc i va resultar que era madrilenyo!! Vam trobar un grupet d'espanyols que ja ens van convidar a un botellón es dia següent, ara comencem a anar...!!

Resulta que aquí, ses ties van a pixar totes soles, i els tios en grup. Així que, dins es banyo ens vam trobar un grup de devers 8 sards que feien caxondeo. I noltros, que ens basta poc, ens hi vam afegir. Sa qüestió, ja vam estar tot es vespre amb aquesta penya. Eren molt aguts, molt divertits, indies, molt rotjos, i n'hi havia més d'un de macizo!! A més, ens van dur al seu bar, on te un altillo destrangis per a fumar, amb això a na Joana se la van guanyar.

Després vam anar a sa festa erasmus a un local que es deia Triciclo. Aquest puesto té un quartutxo a mode de peixera on hi desterren als fumadors. És un poc agobiant, perquè allà només hi caben 20 persones, i n'hi havia almanco 50!! Era un local de música comerciale, pareixia un miniCocoBongo. Vam riure molt i van passar coses surrealistes que no són aptes per aquest bloc... només vos direm que totes dues vam triomfar...

En fin, va ser una bona nit, li posam un 8,5. I ja ens veis a les 6 del dematí pillant es bus cap Oristano, que si és d'anar pareixia una sauna, aquest pareixia el polo norte, no tenen terme mig aquests autistes!

A les 8 arribavem a la nostra città, i no ens faltava d'altra que trobar a sa senyora Grazia al balcó... i com una padrina que és va sortir a n'es portal i ens va demanar d'on veníem. I com a padrina guai que és ens va dir: Disfrutau ara que sou joves! - D'accordo, non ti preocupare, és algo inherent a noltros.

Divendres, estavem pa'l arrastre. Hombre ressaca!! Como te echaba de menos!! I no hi ha res millor que passar un dia de ressaca a n'es sofà (encara que es nostre sigui incòmode) amb 2 litrones, 2 pel·lis, 2 cueces o enriqueces i 1 bon bol de palomitas!!

Què passarà avui que és dissabte??.... continuarà...

Reflexió del dia: això cada vegada mola més o algo així...

Capitolo quattordici: fent amics

2009-03-14T11:18:00.000-07:00

Dimarts dematí, en partir cap a classe, vam trobar sa senyora Grazia a n'es portal i ens va dir que feia Minestrone per dinar i mem si en volíem. Evidentment li vam dir que sí, amb el nostre pressupost de 8 euros no podem fer aquests roïssos.

Vam tenir 5 hores de Viticoltura I, estàn fora di testa (locos) aquesta genteta!! No es poden fer 5 hores en un dia de la mateixa assignatura,... figura't tu que es professor i tot s'adormia!!

Na Joana ha trobat un macizo en el grupo (no tenim massa clar si està baixant es llistó o què...).

Durant un dels descansos, un senyor que ve a classe amb noltros, ens va començar a xerrar. I quan ens vam adonar, tothom tothom estava pendent de sa nostra conversa, i ens vam empegueir molt... però, acte seguit, feien coa per a presentar-se, i noltros supervemelles donant sa mà a tothom. Aquí, això dels dos besos en la primera cita no s'estila, quan ja te coneixen te'ls donen però a s'inrevés.

Sa qüestió, van resultar ser molt aguts i en sortir de classe ens van dir d'anar amb ells a fer una birra (Ichnusa per suposat...). Ens van fer més joves del que som i a més vam riure molt. Ja tenim amics!!

L'endemà anarem a estudiar a sa biblio on hi vam trobar els nostres nous amics, quan duiem mitja hora estudiant ens van proposar de fer un break. Això d'un break, a Mallorca vol dir CPX, és a dir Cafè, Pixo i Xigarro i au a tornar a posar colzes. Però, com que aquí, ja sabeu que sa noció del temps la tenen un poc distorsionada... el break va durar una hora i mitja. I d'estudiar niente perque després ja van tancar sa biblioteca. De totes maneres, aquest descans va ser molt productiu, vam descobrir que la visió que tenen d'Espanya és un poc patètica... es pensen que en Chayanne, na Paulina Rubio i la Cucaracha son espanyoles... na Joana estava indignada de que només coneguin lo peor... (com haureu pogut comprovar na Joana es passa mitja vida indignada... és que joder...ja els hi val...).

Reflexió del dia: si els breaks ja duren una hora i mitja sense bar,... figura't tu si n'hi hagués.

Capitolo tredici: començam ses classes oficialment

2009-03-11T11:16:00.000-07:00

Com que tothom ens estafa per tots els costats, ses pijes no havien de ser menys. Així que au, sin comerlo ni beberlo, ens han demanat 130 euros per testa (cabrones!) i com que han vengudes fetes unes fieres i casi mos peguen... i noltros de tan bones nines som pures... au paga pur... aaai no podem sortir de ca nostra, necessitam un matón, haurem de començar a fer amics mafiosos.
Mirau lo pomes que som, que ens sabia greu que sa senyora Grazia les barrejàs i les engegàs perquè elles havien dit que partien dissabte i diumenge encara se'n duien xirmes i que no els hi hagués volgut tornar sa fiança... Cagondell!! una cossa a n'es cul els hi hauria d'haver pegat sa senyora Grazia...!!

Avui, quan hem arribat a ca nostra, ens hem trobat una noteta de sa senyora Grazia on deia que hi anàssim... i noltros... joer amb aquesta doneta, serà pesada... Idoi hi hem anat, i resulta que ens havia fet dinar: Polenta, una espècie de lasanya de sèmola, molt bona, i més contant que aquesta setmana només teníem un pressupost de 8 euros per menjar..., també ens ha donat coca de postres. A més, ha entrat a ca nostra per mirar si ens havia de canviar es butano i ens han duit estovalles i tovalloles, que mona sa nostra abuelita italiana!! Ha resultat que a n'es corral hi havia una bossa amb cortines i tapetes que aquelles dues porques havien deixat a la intempèrie, estaven totes banyades i plenes de fang!! no ens ho podíem creure!! això a sa padrineta li ha sabut molt de greu...i a damunt, quan li hem dit que ens havien fet pagar 130 euros s'ha indignat i se'ns ha posat a plorar... i noltros darrera casi casi... Ens ha fet molta pena, pobre signora, amb lo bona dona que pareix!!

Per altre costat, avui també hem començat ses classes. Es dematí teniem “Patologia della derrate alimentaria” sa professora és una dona. Quan hem passat per davant sa classe, estava oberta i dins hi havia un home, que hem pensat que era es professor de sa classe anterior. Ens estranyava que aquesta dona no comparegués, perquè ja era hora, i na Joana ha dit de pardaleria: - Si no és un home, a lo millor és una dona molt lletja... I ecco!! ha resultat ser una dona molt lletja i vestida d'home. A sa classe erem 6, i noltros en sa nostra tònica... haciendo amigos, perquè els altres 4 volien canviar de dia sa classe i com que a noltros no ens va bé, s'han de fotre..., comencem be... esperem que no ens linxin es pròxim dia...

Sa classe de s'horabaixa era Viticoltura I, en Nieddu es veu que es va acollonar amb la nostra advertència i avui sí que ha vengut. Ha resultat ser un home simpàtic, però que no té rellotge, ens ha tengut mitja hora de demés! On s'ha vist mai això? I ningú es queixava!! Caaa demà anirem més vives... Sa gent d'aquesta classe mola un poc més... són tots tios...

Pensàvem que això de fer ses classes en italià... seria un desastre... però hem agafat apunts i tot! És que som unes màquines!!

Reflexió del dia: a ses pijes ni aigua... ni paella!!

Capitolo dodici: s'inicia la nostra vida en solitari

2009-03-11T11:02:00.000-07:00

Dijous, per fi!!, arribaren les nostre maletes!!!(que per culpa de ses nostres amigues de ryanair no teniem...) quasi li donam un beso a n'es carter, quina il·lusió: ses converse negres i sa jaqueta de na Joana (ja no es congelarà), els nòrdics, ses colònies, es rímel (ja podem sortir!) i lo més important... ses quelitaaaas!!! Moltes gràcies Toni, ti volgiamo bene!!!

Vos hem d'anunciar el nostre descobriment. Primicia mundial!! Es tracta del guanyador del festival de san Remo i també guanyador de la passada edició del reality “Amici”... ja vos podeu fer una idea de quin peu calça... Idò noltros ens hem fet fans. Se nom Marco Carta, és sard, de Cagliari i canta: nanana Tu serai la forza miaaaaa!!! nanana... no es pot ser més horter... i evidentment és el number one de s'MTV, non ci credo!!! Per a que vos en faceu una idea és una espècie de Civera, versió italiana, i estam segures de que serà la canssión del verano, resem perquè només sigui per aquí,... perquè si arribam a sa Roqueta i ens trobam en Marco Carta de verbenes, ens suicidam!!!

Dissabte, ses pijes començaren el seu trasllat. I noltros, començarem a fer es pis nostre, principalment posant una tauleta davant es sofà. On s'ha vist mai una casa sense una taula davant es sofà per a posar-hi es mòbil, es cendrer, es tabac, els peus, ses cartes, etc??. Estrenarem sa nostra taula amb una botella de vi sicilià que tenia gust a Don Simón (hem de puntualitzar que es preu no era molt diferent...).

Com que aquelles són unes rates i no ens han ni deixat sa bombilla des bany, per suposat no ens deixaren es tdt. Així que teníem sofà, taula i tele,... però no ens podiem asseure a perrear perquè no teníem tdt, i aquí, sense tdt no se veu res. Així que deicidirem anar a s'Iperstanda (porto pí xungo) a comprar-ne un. En vam trobar un de barater (seguim en sa nostra línia de pobres nines pobres) que pensam vendre per Ebay una vegada tornem a Mallorca. Inciso para la publicidad: per si vos interessa també tenim venals: dos alcatels baraters italians, un poal de fregar del barça amb fregona inclosa eh!! (ideal per a tu Biel), 3 pedaços de cuina, una tovallola que destenyeix,... i segur que acumularem algo més...

Mentre estàvem connectades a s'internete de s'Iperstanda, estàvem envoltades per un simulacre de boda, amb taules de banquete horroroses, llits de noche de bodas con músicos de orquesta, ties amb cara d'oi vestides de núvies i tot tipus de mariconades associades a una boda.... A més, quan ens dirigíem a comprar es tdt, dos tios que caminaven davant noltros ens han sentit xerrar i ens han seguit, no són paranoies de na Marianna, és verídic, els teníem aferrats darrere mentre pujàvem ses escales. Quan hem entrat a n'es Yo no soy tonto ens han esperat un rato defora però es veu que s'han cansat... ha estat una situació un poc surrealista... de fet ja no sabem el que és surrealista i el que no...

Reflexió del dia: estam començant a pensar que ses surrealistes som noltros i que lo que ens envolta és normal...

Capitolo undici: recaptant material surrealista

2009-03-06T08:10:00.000-08:00

En primer lloc cal esmentar que sa senyora Marianna va fotre sa rentadora a 90ºC i li ha tenyit totes ses braguitas a na Joana. Na Joana diu: - Mamà, ha estat ella, jo encara no m'he acostat a sa rentadora!!

Avui, dimecres, per sortir un poc del nostre cercle viciós de supermercats, hem decidit anar a d'excursió por estos parajes, (maldita la hora!!!) per a recaptar informació per al nostre curs de sociologia que anam penjant aquí. No sabem si vos feim riure, o més bé vos feim pena, sa qüestió és que no quedeu indiferents.

El lloc escollit ha estat Cabras, on, en teoria, hi ha una llacuna amb flamencs i pajarracos d'aquests, ara, noltros, no hem vist res... L'únic que hem vist, literalment, ha estat: 2 gavines, un parc superdescuidat, grafitis i brutor, per variar, i sobretot bitxos, molts de bitxos, un de gegant i tot. En vista de s'èxit, hem anat a parar a un bar, amb terrassa, on es podia fumar (sí!! 60 cèntims menys!! perquè se n'ha fumat 3!). Era un típic bar de poble, ple d'homes vells i d'homes bruts que sortien de fer feina. Per ser estrangeres i ser dones, altra vegada érem el centre d'atenció... De fet, durant tota la nostra estada en aquest puebluxo hem estat el centre d'atenció..., sa gent ens mirava descaradament..., els que passaven en cotxe ens pitaven..., ens saludaven... res, surrealisme pur i dur.

Es colofón, ha estat quan hem decidit anar a dinar, que hem vist un cartell que deia “Ristorante il Camineto” i hem dit au venga anem cap allà que hi ha fam. El puesto en qüestió, pareixia un xalet convertit en restaurant assequible cutrillo, amb una entrada xunga que no tenia res a veure amb el que ens esperava dins. Hem entrat, i això pareixia el salón de na Preysler: mantels daurats, cortines pomposes, làmpares de xuminades de vidre que pengen.... bé,... no tenim paraules... Per acabar de rematar, totes les taules estaven plenes se senyors encorbatats amb una pinta de mafiosos que tirava d'esquena... Sa cambrera, quan ens ha vist entrar amb ses nostres converse i ses nostres pintes... ens ha calat de seguida: - aquestes són guiris, fijo!. Sa qüestió..., hem dinat ni bé ni malament i a preu assequible.

Després, mig plovent, hem anat a cercar es bus i hem trobat s'aturada tot d'una. El que no entenem és perquè li diuen aturada de bus, si no té els horaris, ni una teuladeta per no banyar-nos, ni un trist banc,... per no tenir, no tenia ni bus... resulta que el bus no passa per allà... Una al·lota molt amable, ens ha vist esperant i ens ha enviat a un altre lloc que li diuen parada de bus, però no sabem perquè... ja que no s'indica enlloc, ni de cap manera, que el bus s'aturi allà. Una vegada que sabíem on era s'aturada real, no sabíem a quina hora passava es bus... i noltros: xopes, compixant-nos i regloses malsofrides... no sabíem que havíem de fer,... i abans de pegar-nos (Mariona, ja saps com em pos en aquestes situacions de crisi...) hem tornat al bar, on només hem tengut temps per atragantar-nos amb un capuccino, ja que ens han dit que el bus passava en 10 minuts. Lo que no sabíem és que aquí 10 minuts, és mitja hora, estam començant a entendre que aquí el temps no transcorre de la mateixa manera...

Quan hem tornat a la nostra estimada città, ( Oristano te queremos, si te comparam amb el que tens pels costats... ) la guinda del pastel l'ha posada un jove, que amb es fred que feia, desmuntava ses grades de sa festa (de fa 15 dies... ) sense calçons i a amb un batín, sin comentarios...

Reflexió del dia: menos mal que en aquesta vida hi ha Heinecken...

Capitolo dieci: traumàticament traumatitzades

2009-03-03T08:32:00.000-08:00

Hem arribat a sa conclusió de que aquí, no podem tenir un dia de tranquil·litat, d'aquests en que una pot estar tirada a n'es sofà empatxant-se de telebasura i posar les neurones en stand-by. Ni els diumenges, que són el dia del senyor, podem descansar... joder!

Estava na Marianna escurant (sí sí vos ho jur!!) i na Joana fent un xigarro congelada a sa terrassa... quan de repente plof! S'en va es llum! Joder maxo, s'ens atura es calefactor amb es puto fred que fa... Després de comprovar que erem ses úniques pringades d'Oristano sense llum... seguim amb la nostra buona fortuna... vam fer una expedició transoceànica per mirar de trobar els ploms. Quina fou la nostra sorpresa quan ens adonarem de que estaven pujats!! Joder i ara què? sa senyora Grazzia no hi era i ses pijes tampoc... que conyo feim? Començarem a pensar que teníem un poltergeist (entre es wc, els malsons macabres de na Joana, i ara això...)

En fin, entrarem en crisi profunda i ho enviarem tot a la merda i a verlas caer... El vertader problema arribà amb el començament de la fosca... quan vam aconseguir xerrar amb ses pijes (que no teníen cobertura, ja és mala sort...) ens van dir que els ploms bons estaven al carrer... na Marianna va baixar en calcetins i en un plis plas: uooo se hisso la luss!! I noltros, ... pardales..., tot lo dia a les fosques...

El dilluns, ens adonarem, per casualitat, de que s'inici de ses classes s'havia avançat una setmana. Això ens creà un trauma, no estàvem preparades psicològicament... (ja ens coneixeu...). Després de dinar, partirem resignades cap a s'universitat. Allà, esperarem davant s'aula en qüestió sense que comparegués ni cristo, a s'hora en punt començà a venir sa gent, llàstima ni un macizo en el grupo! En fi, ja hi erem tots, només faltava el professor... passaren 5 minuts i no venia... En passaren 15 i no venia, a Mallorca aquest és el moment de partir cap al bar i passar de sa classe, però aquí, com que no tenen cultura de bar... ens van fer esperar 45min, fins que vam dir joder tio ja tenim es cul pla, au anem d'aquí i que bafan'culo es professor!! Aquest va ser el nostre primer intent d'anar a classe...

Avui mati, tornàvem a tenir classe amb el mateix subjecte... que tampoc s'ha presentat, però aquesta vegada no hem estat tan pures, li hem donat els 5 minuts de cortesia i punto, a cascarla! I ara veurem mem si dilluns qui vé es presenta... No té perdó de déu, mira que crear-nos un trauma per no res...

Reflexió del dia: cuidado con nosotras Nieddu que estamos muuu locas...

Capitolo nove: Reconeixement nocturn del terreny.

2009-03-03T08:19:00.000-08:00

Ens vam despertar amb la vana esperança de que el water s'hagués desembossat per art de màgia. En vista del poc èxit que vam tenir... vam anar al nostre súper preferit a cercar algun líquid desembossador, en vam dur dues botelles, que posteriorment, vam buidar dins el wc sense que funcionessin... que conyo hi havia dins es wc? Un mostro??

S'horabaixa, també el vam dedicar al nostre hobby preferit... i tornàrem amb dues botelles més d'un nou desembossador: Mr Muscolo (muscolo en italià significa cuixa... non capitamo niente...). Amb aquest prometedor nom, havia de funcionar sí o sí, hi teníem posades totes les esperances... Malauradament, sa primera botella no va servir de gran cosa,... bé, de res, no va servir de res... Vam deixar sa segona actuant tota sa nit,... I... eco!! a la quarta va sa vençuda!! Es dissabte dematí ja tornàvem a tenir un wc llest per a tornar a ser embossat... !!

Es dissabte horabaixa, amb la nostra principal preocupació de sa setmana resolta, el vam destinar al culto al cuerpo, que en el nostre cas vol dir a fer un cueces o enriqueces i una birra... També vam decidir que teníem ganes de sortir (ja era ben hora... noltros som bones nines, però no tant...) i vam cridar a una tal Gabriella, amiga de ses pijes, però que no tenia pinta de muerma com elles...

El que no sabíem és que ens havíem topat con el alma de la fiesta d'Oristano!! Vam anar a fer una birra pre-sopar, ens va presentar als seus colegues i vam anar a sopar a Cabras. Va ser un sopar molt entretingut i didàctic, on ens vam aferrar una catxo-pizzota XXL que estava per a llepar-se els dits, ni punt de comparació amb ses de Mallorca... Seguint amb sa gastronomia de la nit vam provar un postre sard: Seadas mmm... boníssim i com a colofón un copí després del cafè: Mirto fet de murta destil·lada i una altra cosa que es deia Montenegro.

Vam assistir a la lliçó més important d'italià: Parolacce. Na Francesca, una tia que està com una cabra, ens va ensenyar un parell de paraulotes:

- Cazzo: polla. Irònicament s'al·lot de na Francesca nomia Jacopo (es pronuncia yacopo) i sa tia es va passar tot es vespre dient-li PollacoPollacoPollacopo... i noltros que ens xapàvem!!
- Pompino: mamada, això ens recomanaren que ho diguéssim sols en l'intimidat...
- Porca Troia: puta merda, quina putada, etc
- Porca Paletta: joder, puta merda, etc.
- Figlio di Troia: supòs que no fa falta traducció,...
- Cassino i Casinó: el primer és una casa de dones de mala vida i el segon un casino de veres,... important no confondre termes...

També, ens van contar una història d'un al·lot que estava preocupat perquè estava empalmat i no sabia el que li passava, sa mare, l'envià al metge i quan tornà li va dir: no ha estat res eh? I ell va dir, no? Idoi es metge m'ha tret dues boques de pus...!! Sa qüestió, ens vam passar tot es vespre: quante bocca di pus?? - Dueeee!! jajajaja noltros encara ens xapam, a voltros segurament no us farà tanta gràcia... jajaja.

Després vam anar al que ells anomenen ses Rambles d'Oristano, on tothom beu mariconades de colorins... Na Joana està indignada, no hi havia Ballantine's i per a explicar que volia JB en va passar un fum per a descriure sa botella, que passa que aquí no saben a el que és un whisky-cola?? Cagondell de mariconades!! Com que a na Marianna ses mariconades ja li van bé,... es va fotre un mojito sense gaires problemes. Entre glop i glop, i house i house de l'any catapum-xim-pum (como no? Vos recordam que vivim 15 anys enrere...) vam conèixer gent i gent cuyo nombre, a hores d'ara, no recordam...

En fin, va ser una nit de reconeixement del terreny bastant profitosa, ara ja pensam que Oristano té potencial...

Reflexió del dia: no podem sortir de ca nostra... cada vegada tornam amb una bossa. Menos mal que els súpers tanquen de nit...

Capitolo otto: una història de merda.

2009-02-27T06:31:00.000-08:00

La nostra primera visita a la universitat fou bastant satisfactòria. Es tracta d'un edifici antic amb un claustre più bello. És un lloc petit i acollidor, amb una biblioteca minúscula però cuca, i una aula d'informàtica pijíssima. Les pantalles dels ordinadors estan incorporades dins la taula, has d'aixecar una espècie de comporta i la pantalla surt d'allà (ja mirarem de fer una foto quan en Francesco no miri). Molt pijos sí, però s'internete lentíssim... Allà vam conèixer molta gent, profes, secretàries i coses així,... les ragazze espanyoles són sa novetat. També vam conèixer un alumne, en Tizziano, que més que italià té una pinta de guiri del nord que tira d'esquena... és poc mono, però va ser agut.

Amb les poques feines que tenim ara per ara (i els pocs bars que hi ha... estam molt indignades amb la poca cultura de bar que tenen per aquí...) ens passam el dia com a dues jubilades: visitam supermercats, comparam preus, miram obres, ens asseiem a prendre el sol als bancs de les places, criticam a la gent que passa, etc etc etc. El que ens diferència dels jubilats normals, i ens dóna un toc de modernitat, és que a més de seure tranquil·lament als centres comercials, noltros duim el portàtil i ens conectem a internete que és gratis. Això ens converteix en un espectacle per a la gent que passa per allà, fins i tot uns ninyatos es van passar mitja hora cotilleant els nostres feisbucs de reüll... quins pocavergonyes! (ja hem adoptat ses típiques frases de sa padrina, això comença a ser greu...).

Els resultats del nostre detallat estudi dels diferents supermercats d'Oristano revel·la diversa informació interessant (o no):

- Aquí no mengen carn, o por lo menos a cap súper n'hi ha (i això que n'hem visitat un grapat!).
- No tenen puré, malgrat els anuncien per la tele...
- No hi ha manera de trobar Nesquik (na Joana en té mono, i de Ballantine's també, que, de fet als bars no en tenen tampoc, I can't believe it... s'haurà de resignar a beure JB).
- Això sí, pasta n'hi ha a balquena! Fins i tot hem trobat sacs de macarrons de 10kg!

Hem decidit que per alegrar-nos un poc la vida aniríem a fer una birra abaix de ca nostra, on també hem estat s'atracció, primer per ser estrangeres i segon perquè erem les úniques dones dins un bar ple d'homes. Hem fet una peasso Heinecken de més de mig litre i hem menjat una espècie de làmines de pa cruixent amb oli, que suposam que deu ser la tapa d'aquí...

Contentilles i mortes de pixera hem pujat per amunt i ooh! Sorpresa!! algo sura en el water!! ens hem trobat ses pijes totes alçurades intentant desembossar es water (ple de merda) amb aigua bollint, lleixivet, esperit, i tots els productes químics que teníen,... lo bo, és que tenien un únic glop de desastacador i ses molt pomes l'han tirat dins sa dutxa,... no entenem encara perquè... Una ficava un cable dins es water però tampoc li veiem utilitat... Noltros hem intentat posar el nostre granet d'arena proposant la utilització d'un desembossador d'aquest de plàstic que fas xuf xuf i au merda per tot i water desembossat! Però resulta que no tenen ni idea del que és això... puto Berlusconi, vaja educació que es dóna a ses escoles... En fi, després d'ollades i ollades d'aigua calenta han dessistit i hem acabat pixant dins es bidet... triste pero cierto, no n'hi ha pus...

Reflexió del dia: Recuperem s'orinal que fa un bon servici!

Capitolo sette: sa Sartiglia II (nova classe de sociologia).

2009-02-25T09:28:00.000-08:00

Avui hi tornava a haver sa Sartiglia (repetició de la jugada...) Pareixia que tornàvem a ser diumenge passat, perquè tot era exactament igual. I noltros, si fa no fa,... hem fet lo mateix,... És a dir, passar fred pel carrer mentre miram com sa gent beu vernaccia (mistela xunga) i mengen. Perquè avui sí, hem entès en què consisteixen aquestes festes: menjar i beure i beure i menjar,... per això és normal que en plenes festes ningú s'engati, ja que tot lo dia mengen, figura't que es foten un rissoto a les 5 de s'horabaixa...

Els que sí que feien festa eren uns jovenets, menors de 18 anys tots, que s'havien montat una superdiscoteca davall una porxada d'un banc amb un carrito des mercadona plè de bafles i música de cotxets de xoque. Hem estat temptades de ficar-nos enmig de sa pista... però ja tenim una edat difícil... De tots els jovenets que hem vist pululant per Oristano, n'hi havia molts que anaven disfressats, i d'altres que no tenim massa clar si aquesta era la seva roba habitual o una disfressa poc currada...

Lo que ha posat dels nervis a na Joana són els putos nins amb els xuf-xuf d'spray d'aquest que surt en fil de colors (fijo que és supercontaminant), que no aturaven de ruixar ses parets i ses persones: on conyo eren son pare i sa mare?? Bueno, tot s'ha de dir, hem vist papàs molt didàctics ensenyant als seus fills com ruixar amb aquesta merda,...

També hem arribat a sa conclusió de que sa gent veu una barrera i sa tendència és aferrar-s'hi i esperar, no sabem que esperen perquè allà no ha passat res.

Sa nota divertida l'han posada uns frikis que han vengut a fotografiar-se amb nosaltres, devien tenir menys de 18 anys perquè eren monos i no duien ulleres de sol. Xerrant de monos,... ha passat el bon Jesús i jodeer ja ho creim que fa miracles, com estava es tio!! Però per molta devoció que pugui crear, no és res comparat amb las pasiones que aixeca el nou mister Sardigna. Ens sap greu per aquell desconegut de diumenge que queda totalment relegat i sepultat per la sonrisa profident d'aquest tros de firero que hem trobat avui. Hem deicit que recorrerem totes les fires de Sardigna com qui va en peregrinació...

Tot aquest estudi de sociologia avançada l'hem regat amb un magnífic gelatto de pannacotta!! mmm,...!!

Reflexió del dia: no vos pareix que avui hem reflexionat abastament ja?

Capitolo sei: de supermercatto a supermercatto i tiro porque me ha tocatto

2009-02-25T09:23:00.000-08:00

Abans de res, hauríem de fer una fe de errata (que na Marianna no sap que conyo és això i suposa que vol dir rectificació) pues eso, que s'home aquell de sa Sartiglia no va caure sinó que es molt colló va travessar mentre venien es cavalls a tota llet i clar el van trepitjar, per buona fortuna no és mort sinó a l'hospital que es recupera d'un traumatisme craneoencefàlic sever (això ho hem vist per sa tele, el que significa que devem començar a entendre s'italià...)

Avui na Joana s'ha despert amb s'esquena destrossada, perquè resulta que el llit de la senyora Grazzia està tort, però a caballo regalado... Hem anat a fer sa colazzione al bar de baix de ca nostra (tenim un bar abaix de ca nostra!!! abaix literalment!!) i es cambrer, que ens ha vist amb cara de forasteres, ens ha fet una estrelleta de cacau al capuccino, oooh que mono!!.
Ha estat un dia de supermercatos, hem fet sa compra grossa a un Dico (diríem que un Dia o algo així).

Hem anat a un internet-point on ens han estafat de nou, a més de fitxar-nos (amb fotocòpia de DNI inclosa). Segona estafada del dia: plat de pasta i lasagna precuinades a preu d'or.

De camí a casa hem trobat un xino, i com que no tenim massa coses a fer, hem entrat a pegar una ullada. Quina seria la nostra sorpresa quan hem descobert que als xinos d'aquí NO hi ha de tot!! això no és un xino ni és nà!! pràcticament només hi havia roba i coleteros horters...

Després de guanyar a na Joana per primer pic en sa meva vida al poker-daus!! hem anat a un centre comercial rotllo Porto Pi en cutrero, perquè ens han dit que hi havia wifi i realment estam enganxades a n'aquesta droga del feisbuc... Hem voltat tot es centre comercial, pujant i baixant per ses escales mecàniques un parell mallorquí de vegades... fins que hem descobert que per a obtenir sa puta clau d'internet ens havíen de fitxar de nou, prèvia fotocòpia del DNI (of course), puto Berlusconi ens la té jurada als inmigrants....

Una vegada a casa hem fet una truita amb patata a ses italianes (perquè no dir-ho BONÍSSIMA) . Com que després ens feien veure Grande fratello i no tenim l'estómac preparat per a sa telebasura (haurem de comprar almax a carretades...) hem vengut a morir-nos de fred dins es quarto i a escriure aquestes paranoies. Ale buona notte!

Reflexió del dia: aquí te fitxen fins i tot per anar a cagar.

Capitolo cinque: sa Sartiglia vista per noltros

2009-02-23T04:05:00.000-08:00

Buongiorno!! Ens hem despert per primera vegada a la que serà la nostra casa. Necessitàvem una dutxa, però como no? No teniem tovalloles, per culpa de qui? Fa falta que ho diguem? (paraules patrocinades per Ryanair...). Apestant i amb els cabells oliosos ens hem dirigit cap a un centre comercial que en teoria obri en diumenge, però degut a la nostra gran fortuna... avui estava tancat. Una altra vegada, la intervenció de la senyora Grazzia ha estat crucial ja que ens ha deixat unes tovalloles, ella passava pena perquè no eren el mateix conjunt però noltros passàvem pena perquè eren tan petites que no bastaven ni per eixugar es dits del peu...

En fi, ens hem pogut dutxar i després ens han pujat a un cotxe amb destí desconegut. Hem anat a una scuderia, i vos demanareu que és això? Idò era un lloc ple de gent torrant i bevent una espècie de mistela rància i música tradicional sarda. Hem conegut a molta gent de sa qual ara ja no ens enrecordam... I també, hem vist els caixers abans de sortir a fer sa Sartiglia aquesta, s'ambient prometia: cervessa, vi, menjar, truita de macarrons, gent, música,... una tia enrollada que no aturava d'abocar-nos mistela xunga ,... però ses pijes s'han cansat i hem partit al pis perquè s'havien de canviar.

Després, hem anat al centre on hi havia una espècie de fira on bàsicament venien menjar de torrada. Hem dinat d'un panino de vitello (pa, sal i xua de vedella torrada) i hem conegut als mojinos escocíos de Sardenya (almenys en Sevilla era clavat jajaja). Dos eren ben aguts, els altres no ho sabem perquè no han obert boca. Quan ens hem cansat de fer es canet darrere ses pijes hem decidit partir a descobrir Oristano pel nostre compte, que ha consistit en:

- Fer una volta de reconeixement.
- Pillar una ichnusa (cervessa local), que no és bevedora, tot s'ha de dir...
- Posar el radar tios buenos en marxa...
- Seure als escalons d'una església a verlas venir
- Passar molt de fred estant dretes dues hores esperant sa processó de sa Sartiglia
- Veure sa processó de sa Sartiglia, bastant accidentada malauradament.

Sa processó ha consistit en: n'Eleonora d'Arborea damunt un cavall seguida de la seva cort formada per: il capo de la mafia (clavat al dels simpsons), un parell de princesses guapes i un parell d'hermanastras lletges, moltes dones vestides a sa manera tradicional oristanesa (molt hortera), una guarda d'skinheads, una papallona i una abella tamany nina, una banda de trompetistes i tamborileros i molts molts molts de cavalls de les distintes escuderies cada qual més hortera que l'anterior.

Una vegada acabada sa processó, s'iniciava una exhibició acrobàtica de cavallistes i cavalls truncada per la súbita mort d'un cavall i la caiguda d'un home de damunt una bala de palla, que més envant hem sabut que també ha mort , degut a n'això s'ha acabat sa Sartiglia, i com que estavem mortes congelades de fred hem vengut al pis i ens l'hem fet un poquet nostre.

Després de sopar hem vist en House en italià, que té una veu de pito que ni acollona a un nin de 3 anys. I au, a fer nones.

Sa teoria del dia ha sortit arrel de ses nostres mentes calenturientas, més que res perquè hem tengut moltíssim de temps per a veure passar gent. I és que, joder, ni un punyetero tio que poguessis dir guapo, guapo, guapo!! (esperem que te faci gràcia Biel). Hem vist iogurins amb molt bon potencial, però clar no som pederastes..., i els homes en edad de merecer... uuf. Hem decidit que els sards deuen tenir un gen defectuós, que en complir els 18 anys fa que es perdin. Una altra cosa que ens hem fixat és que tots duen ullerotes de sol (plogui, faci sol o sigui de vespre) i que la caguen quan se les lleven. Sa nostra teoria és que quan compleixen els 18 anys fan sa seva presentació en societat i els hi regalen les ulleres de sol: - Au jas nin, que tens un gen xungo i te faran falta!!. Per altra banda, a ses dones, totes molt guapes, això sí, (deu ser que el gen defectuós es troba al cromosoma Y) en complir els 14 anys els hi regalen kilos i kilos de colorete, però a ningú se l'hi ocorre ensenyar-li's a posar-se'l.

Hem trobat tres excepcions que confirmen sa regla, un dels quals l'hem declarat mister Sardegna.

Reflexió del dia: mentalidad sueca con beca, completamente loco por pecar.

Capitolo quattro: il surrealismo

2009-02-23T04:03:00.000-08:00

Bueno, de bon mati i havent dormit fatal per cortesia del vi barato... abandonam el que havia estat la nostra llar durant dos dies per a embarcar-nos en un futur, si més no, incert.

Hem assistit a una classe de sociologia a la intempèrie on hem descobert tot el tipus de fauna que es passeja per Sassari. O el que el seria el mateix, hem estat tres hores tirades a s'aturada des bus i no teníem millor cosa que fer que mirar i criticar a sa gent que passava per allà. Amb tant de temps, també hem descobert noves raons del perquè ens trobem tancades en el món de fa 15 anys: fa por lo menos 15 anys que no asfalten, ni canvien les rajoles de les aceres i molt menys pinten els passos de peatons (normal que així els cotxes no s'aturin, no les veuen...).

El que també hem descobert és que els buseros locos viatgen en pulma i són autistes (???).

Transcorregudes dues hores de bus (que encara no entenem com hem encertat el que ens duia a Oristano...) hem arribat a la que serà la nostra città. Després de comprovar que les cabines no funcionen, però això sí, es traguen ses monedes... hem quedat amb una tia que no sabíem niente i ens ha vengut a cercar per ajudar-nos a trobar un lloc on dormir, aquí comença el surrealisme de la nostra història. Aquesta tia ens ha duit a ca seva on ens ha presentat a sa seva companya de pis, elles tenen una habitació amb només un llit petit, per això, ens hem passat s'horabaixa cridant a bedsandbreakfasts que estaven complets perquè Oristano està en festes. Després, ens han duit a ca un tio que tenia una habitació amb un sol llit en un pis horrorós. Descripció del pis: hi havia una vertadera obra d'art contemporània (pensau que vivim 15 anys enrere) composta per una estufa de butano de l'any de la picor amb un tapete de ganxet damunt i a sobre una televisió xunga i damunt d'aquesta un arbre de nadal de plàstic dels xinos (en dos palabras: im prezionante!!) per acabar de compondre es quadre retro-barroc dins sa sala també hi havia sa gelera. Quan li hem dit que no volíem estar a ca seva, es tipo aquest ha telefonat a una parella d'amigues seves lesbianes que ens llogaven una habitació per a noltros dues. Amb el nostre superitalià xapurrejat hem decidit que com que ses dues ties del primer pis es traslladen d'aquí dues setmanes, noltros ens podiem quedar el seu pis,... però... que conyo feim aquestes dues setmanes? Aquí entra en joc la senyora Grazzia, sa casera que viu enfrente, que ha cridat al seu fill perquè ens dugués un altre llit per a ficar al miniquarto i així poder viure dues setmanes amb aquestes dues al·lotes. I així, sin comerlo ni beberlo, ja tenim pis.

(no sé si vos podeu imaginar el grau de surrealisme que ha arribat a tenir la nostra vida en aquests moments, però posau-vos a la nostra pell i rebreu!!)

Bueno, resumint, ara mateix estam compartint pis amb dues al·lotes italianes un poc pijes però ben agudes. Molt amablement es van oferir a fer-nos un plat de pasta per a sopar, i na Joana diu oooh! Menjarem pasta feta per italianes autèntiques!!... Sí sa pasta era italiana, sa salsa,... també, això sí, tot era de pot! Quina decepció!... sin comentarios...

Finalment vam descobrir que els gustos televisius d'aquestes tipes rocen sa telebasura... ens van fer veure el festival de san Remo... per lo que decidirem andiare a dormir en bon dissabte i en festes. Però tot s'ha de dir que si no vam sortir és perquè no teníem rímel degut a ses males putes de Ryanair (vos sonen, no?).

Reflexió del dia: això no és Sassari, això és Sibèria!!

Capitolo tre: Sa teoria dels 15 anys.

2009-02-21T01:32:00.000-08:00

Ens hem aixecat superesbraonades i com que the Sun is shinning, hem deicidit que seria un giorno felice! Hem cercat es nom de sa professora, que al final era Pusino (ni Sousino, ni polles!), i amb els busos ja estudiats..., hem anat l'altra punta de ciutat. Amb una mica més de sort, hem trobat la professora en qüestió, que ha resultat ser una bellíssima persona i s'ha convertit en sa nostra Mamma italiana. Ens ho ha arreglat todo, todo i todo, i hem pogut partir a fer turisme, que ha consistit en:

- Fer la fotosíntesi a un giardino pubblico.
- Visitar en Vittorio Emanuele II i veure el tio més bo, ara per ara.
- Menjar un plat de pasta autèntica italiana devora una panda de mafiosos (encara que aquí el 90% d'homes ho pareixen... però aquests més!). Coloma, aqui sa pasta no té ni punt de comparació, has de venir!.
- Mirar els simpsons, como no, també els fan a les 14:00h, deu ser una qüestió mediterrània...
- Fer sa sesta amb s'MTV.
- Anar a fer una cervessa a un happy hour inexistent ... (merda de publicitat enganyosa).
- Comprar vi barato al Lidl i engatar-nos a s'habitació escrivint això... (trsite pero cierto en bon divendres!! ).

Ara mateix, llegint això, ens hem adonat que s'ofici de turistes no és lo nostre.

Voltant per la ciutat, hem començat a lligar caps i oooh! Eureka!! hem formulat una teoria: Sardenya viu 15 anys enrere!!. El perquè de tot això és ben variat:

1. A la televisió fan: La Aldea del Arce, Padres Forzosos (uooo), Urgencias,... entre d'altres series passadíssimes de moda que el vi no ens permet recordar.... I el colmo dels colmos: Sensación de vivir!!
2. Els autobusos són de l'any de la pèra, no es desmunten perquè déu no ho vol, és que aquí són molt catòlics...
3. Tot està molt deixat: aceres amb forats, façanes que pareixen cases abandonades i després resulta que és el Cinema Moderno... (pot ser no enteneu rès, però noltros ens xapam es cul...)
4. Sa gent deixa els cotxes oberts, aparca on vol, no respecta les senyals de trànsit (aquí fijo que no van amb punts).
5. El 50% dels cotxes són Pandas i l'altra meitat a Mallorca fa almanco 15 anys que no hi són.
6. Ses ties es passegen amb anoracs abuetats d'aquests amb pèl a sa caputxa (jo tenia 10 anys quan això s'usava i ja ho trobava horter!)
7. Estan invadides per estores d'aquestes de ca sa repadrina.

Bé, pot ser això no vos convenç, però veniu i ens donareu sa raó!

Reflexió del dia: Noltros dues som com a dues roses dins un camp de cards.

Capitolo due: Pateando la città

2009-02-21T01:27:00.000-08:00

Després de dormir de puta mare, despertam amb una sorpresa televisiva, aquí fan l'Aldea del Arce colega!!.

Ara toca partir cap a Sassari, altra vegada carregades com a mules, nos echamos a la calle a cercar es bus. Un senyor molt amable que venia de comprar es pa ens, va veure amb el mapa i ens demanà on anàvem. Desinteressadament, i fent una voltera que te cagues, aquest senyor (pa en mà) ens acompanyà fins al bus, explicant-nos coses en una llengua desconeguda, si més no estranya, que ell deia que era català, però jo te dic que no ho era, jajaja!

Després de sofrir un altre autobusero loco (ja te dic jo que això comença a ser normal...) que no ens va voler obrir es maletero per a ses maletes..., arribam a Sassari. Allà, un taxista amb uns collons com dos melons, ens va estafar de mala manera, cobrant-nos 7€ per anar dos carrers més enllà... ja ens hagués pogut dir: ragazzi això és aqui devora!!

El colmo dels colmos té nom propi: Giampiero Secchi, capità de les relacions internacionals, no hem conegut mai home tan colló (i mira tu... que hem corregut món...). Bé, el subjecte en qüestió, veient que nosaltres NON CAPITAMO NIENTE, comença a xerrar més aviat i ens envia a cercar una professora a s'altre punta de ciutat... Aqui va ser quan vam decidir que a l'Alguer són més aguts que a Sassari (també confirmat posteriorment). Per si no era poc..., s'hotel estava a una punta, sa tal professora Soussina, Soussinya o Sounosequè a s'altra..., i noltros enmig carregades com a mules...

Estressades i emprenyades decidim pillar un taxi fins a s'hotel. Es taxista ens volia estafar 19€, però es veu que li vam fer pena i ens va cobrar només la meitat.

Una vegada maletes deixades, agafam es bus 8 sense pagar (aqui no paga ni déu...) no sabiem on duia, però na Joana tenia fumera (el tabac està dins s'altra maleta gràcies a ses males putes de Ryanair) i vam baixar davant una tenda de tabac. Camina caminaràs i envant et faràs... després de molts de km arribarem a sa facoltà di Agraria per a cercar una professora de cuyo nombre no conseguiamos acordarnos. Voltes i voltes per dins aquells edificis, que necessitaven una reforma urgent, només aclarirem que sa secretaria d'Agraria està a sa facultat de Medicina!! (comoorrr??) i a damunt estava tancada.... Abandonam sa nostra missió i decidim cercar un lloc per a menjar.

De tornada a s'hotel (pateant TOTA la ciutat) com que el camí era molt llarg vam tenir temps per a pensar tot un seguit de coses:

1. Aquí són uns porcs-brutanxos, tot està molt brut.
2. No arreglen ses aceres, si ets discapacitat aquesta no és sa teva ciutat.
3. Sassari té moltes places sí, però totes en obres.
4. Aquí no hi ha ferraris, el 75% dels cotxes son Fiat (Xorri ja ens sap greu).
5. Sa gent no paga al bus, noltros tampoc... perquè ens hem adonat de que aqui tothom fa lo que li dona la gana... idò noltros també!!
6. Els semàfors tenen el vermell més gros, però no serveix de res, vam com a locos, que hi ha pas de zebra idò no s'aturen... que no n'hi ha, idò s'aturen... ale!
7. La cadena de supermercats majoritària és la SISA,... feis les vostres bromes...

La nota negativa és que de cada 100 homes, 75 són vells (aguts sí, però vells també), 25 joves, d'aquests, 15 són massa joves, i dels 10 aprofitables..., 5 són quillos i els 5 que són interessants, van en cotxe! Conclusió: haurem de fer Stop!

Finalmemt vam trobar una espècie de Lid'l a lo cutre (imagina't!!) on, això sí, vam fer una supercompra per 7 euracos, basta que vos diguem: 1kg de galletes a 0,99€, això sí ,contenen amoni i tenen gust a cartró. Això no és tot, 2L d'aigua a 0,18€, barato èèèh? Idò jas, 15,2mg/L de nitrats i 1,89 de bromur!! Toma ya!! Quien dijo miedo?!! Menos mal de ses peres italianes, eren pères, però enoormes i marrons... no sé jo... amb aquest curriculum... si són mutantes o què...

Reflexió del dia: Sassari està en obres, ja li fa falta ja...

Capitolo uno: Psicosi a l'aeroport

2009-02-21T01:23:00.000-08:00

Arribam amb el temps bastant just, bé, bastant tard, a Son Sant Joan on ens trobam a dues males putes de Ryanair que ens volien fer pagar més de 500€ d'excés d'equipatge. Les nostres ments privilegiades hagueren de decidir en menys de mig minut quina maleta agafar i quina deixar, davall sa pressió de dues subnormales que no paraven de dir: en 3 minutos cerramos os vais o os quedais? Conyo, partim, partim!!. Amb una maleta menys, 75 euros menos i s'orgull ferit partim cap a Girona.

Després de tot un dia tirades per una merda d'aeroport sense wifi ni ná (na Marianna va aprendre a jugar a poker amb dados) tornarem a pagar 75€ més. Lo únic aprofitable d'aquest dia va ser descobrir que Ryanair son uns estafadors (na Joana pròximament iniciarà una campanya de desprestigi via feisbuc).

Una vegada a l'Alguer descobrim que Sardigna no est Italia, pillam per 0,70€ un autobusero loco (cosa que posteriorment descobrim que és totalment normal) i arribam a una plaça deserta on ens espera un home vell amb gorra que ens ven un albergho, quan li deim que ja en tenim s'ofereix per acompanyar-nos fins al taxi, malauradament descobrim que el taxi és ell, i clar ens acollonarem (sa meva mama me va dir q no me fies dels desconeguts). Partirem a córrer cap al busero loco, l'home de sa gorra, molt ofès, ens persegueix i diu que és de turisme, el busero loco ho confirma i noltros ens fiam... això sí,... sense deixar d'estar acollonades.

Una vegada a s'albergho caiem mortes dins un llit molt mono. Ale Bona notte!

Reflexió del dia: Nunca mais Ryanair. No sin mi segunda maleta!